La Guerra Freda i la Formació de la Unió Europea

La Divisió d'Alemanya

L'any 1947, nord-americans, anglesos i francesos van unir les seves dues zones d'ocupació d'Alemanya i van incorporar la francesa un any més tard. Hi van implantar una moneda única, el marc alemany, i van anunciar la creació d'un Estat Federal. Els soviètics van reaccionar amb el bloqueig de Berlín, que tallava les comunicacions entre el Berlín occidental i l'Alemanya occidental. Els EUA van crear un pont aeri que va proveir la ciutat durant 11 mesos i el bloqueig va fracassar.

Poc després, es va consolidar la divisió d'Alemanya amb la creació de la República Federal Alemanya (RFA), aliada dels EUA, i la República Democràtica Alemanya (RDA), integrada en el bloc soviètic el 1961, quan les autoritats comunistes van procedir a alçar un mur que va dividir físicament la ciutat.

Característiques de la Societat Nord-americana

L'hegemonia dels EUA es va fomentar en el seu poder econòmic, tècnic, científic i financer (amb el dòlar com a moneda de referència mundial), en una forta indústria militar i en la creació d'empreses multinacionals. Aquest creixement va crear grans desigualtats: el 25% de la població era pobre i el sistema polític democràtic, basat en dos grans partits de dretes, no contemplava l'assistència social i era profundament anticomunista.

Bases de la Reconstrucció de la URSS

La reconstrucció de l'URSS després de la Segona Guerra Mundial va mantenir una planificació econòmica que va donar prioritat a la gran indústria, en especial a la militar, va desatendre la producció de consum i va perseverar en l'agricultura col·lectivitzada.

La Xina Comunista

El món comunista es va ampliar amb el triomf de la revolució comunista a la Xina, liderada per Mao Zedong (1949). La Xina era un país eminentment agrícola i amb estructures socials molt endarrerides. El 1969, per qüestions de fronteres, la Xina (ja amb l'arma nuclear) trenca amb l'URSS i s'acosta als EUA, que li donen el seient al Consell de Seguretat de l'ONU i l'ajuden a industrialitzar-se.

El Creixement Territorial de la Unió Europea

• 1957: França, Luxemburg, Bèlgica, Països Baixos, Alemanya i Itàlia (Estats fundadors)
• 1973: Irlanda i Dinamarca
• 1981: Grècia
• 1986: Portugal i Espanya
• 1990: Alemanya (reunificació)
• 1995: Suècia, Àustria i Finlàndia
• 2004: Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, República Txeca, Eslovàquia, Hongria, Eslovènia, Malta i Xipre
• 2007: Romania i Bulgària
• 2013: Croàcia
• 2020: Sortida del Regne Unit de la UE

Idea i Materialització de la CEE

L'èxit de la CECA va reforçar la idea de construir un mercat comú europeu a imitació de la Zollverein, com a primer pas del camí cap a una unió política europea, de caràcter federal. Els estats que formaven la CECA van aconseguir signar el Tractat de Roma (1957) que creava la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (EURATOM).

Institucions de la CEE

La creació i el desenvolupament de noves institucions comunitàries amb capacitat política i legislativa van marcar el desenvolupament continu. El Parlament Europeu té el poder legislatiu; la Comissió Europea, juntament amb els governs estatals, té el poder executiu; i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea té el poder judicial.

Com va Sorgir el Projecte Europeu?

Les rivalitats entre els estats europeus van provocar nombroses guerres a Europa. Les dues últimes, al segle XX, van ser mundials i devastadores. Des del 1945, a la zona occidental, a causa del capitalisme, el mercat lliure i la democràcia liberal, va créixer la idea d'una Europa com a entitat diferenciada.