La Guerra Freda: Fases, Conflictes i Distensió (1947-1985)

Francés6,67 KB

La Guerra Freda

Fundamentació ideològica i blocs

Doctrina Jdánov: elaborada com a contrapunt de la doctrina Truman, que defensava els comunistes i el moviment obrer. La URSS crea el Kominform amb l'objectiu de defensar les conquistes de la URSS i estendre la revolució comunista.

Creació d'un espai econòmic comú: Pla Molotov, destinat a la recuperació dels països de l'Europa oriental mitjançant la creació d'un espai econòmic comú. El 1949 es crea el Consell d'Ajuda Mútua Econòmica (COMECON).

Establiment d'una aliança militar: Pacte de Varsòvia. La resposta de la URSS a la creació de l'OTAN va ser mantenir tropes als territoris dels seus aliats; quan l'altra part d'Alemanya entra a l'OTAN, es modifica la situació militar i és llavors quan es crea aquest pacte, amb la finalitat de servir de contrapès a l'OTAN i mostrar capacitat de resposta al bloc oriental.

Una estratègia de dissuasió: la represàlia nuclear.

Fase àlgida de la Guerra Freda

1. La màxima tensió va ser els primers anys, des del 1947, d'aquí el nom d'aquesta fase. Destaquen els següents conflictes:

Bloqueig de Berlín: a la conferència de Potsdam es va dividir Alemanya. Aquesta divisió es considerava transitòria fins que s'arribés a un acord, però les diferències entre aliats no ho van fer possible. Berlín tenia un valor geoestratègic i simbòlic com a capital derrotada del Tercer Reich. EUA i aliats negocien la creació d'un estat d'on marginen els soviètics, que responen tallant les comunicacions amb Berlín; llavors els altres responen creant un pont aeri amb el qual porten subministraments a Berlín. Aquests fets acceleren la divisió d'Alemanya: els aliats unifiquen territoris en la República Federal Alemanya i, en resposta, la URSS crea la República Democràtica Alemanya, així com l'OTAN i el COMECON.

Guerra de Corea: Corea queda dividida i separada pel paral·lel 38º: nord per la URSS i sud pels EUA, però acaben formant-se estats independents, la República Popular de Corea i la República de Corea. El triomf de la revolució comunista a la Xina empeny la URSS a envair el sud. El president denuncia l'ONU i s'envia un exèrcit sota el poder de les Nacions Unides, i es torna a establir el front al paral·lel 38º. Per evitar alguna cosa semblant a Europa, Alemanya occidental és armada i incorporada a l'OTAN.

Canal de Suez: el president egipci buscava finançament per construir una presa al Nil. Els EUA li ho denegaren a canvi que Egipte deixés d'estar tan proper a la URSS, però aquest ho rebutja i negocia amb la URSS la nacionalització del canal per utilitzar-ne els beneficis. GB i FR veuen perillar els seus interessos. Aquests, malgrat estar amenaçats per l'ONU, s'alien amb Israel i la URSS i ocupen el Sinaí i Suez. Les amenaces soviètiques d'usar armes atòmiques obliguen a retirar les tropes franceses, angleses i israelianes. Aquest fracàs de la invasió accentua el poder de les dues superpotències i posa els països europeus al marge del concert mundial. Augmenta la influència de la URSS als països àrabs.

Construcció del Mur de Berlín: augmenta la tensió pel tema de Berlín i són molts els traslladaments de berlinesos. Per frenar-ho, construeixen un mur: el mur de la vergonya.

Crisi dels míssils de Cuba: Fidel Castro conquista Cuba i els EUA no reconeixen el nou règim i obliguen Cuba a buscar ajuda a la URSS, cosa que augmenta la tensió entre Cuba i els EUA. Cuba és armada per la URSS. Un dia, avions americans veuen míssils nuclears apuntant cap als EUA des de Cuba. Kennedy denuncia la URSS com a responsable, posa l'exèrcit en alerta màxima i imposa un bloqueig militar de l'illa. La URSS també posa el seu exèrcit en alerta màxima i es preparen per a una guerra, però cap dels dos presidents volia començar-la, i per això envien missatges per arribar a un acord. La URSS acaba retirant els míssils a canvi que els EUA no envaeixin l'illa i aixequin el bloqueig militar. Aquest va ser el conflicte més greu.

Coexistència pacífica i distensió (1962-1985): instal·lació del telèfon vermell

1. Factors que afavoreixen aquesta distensió: la desaparició dels dirigents de la URSS i els EUA canvia el clima polític, i destaquen els acostaments entre Kennedy, Khrushchov i Brandt.

Coexistència pacífica: després de morir Stalin, Khrushchov fa amb el poder i s'inicia una etapa caracteritzada per la crítica a Stalin i un enfrontament amb l'Occident. Segons ell, per mantenir la pau calia acceptar l'contrari, no intervenir en assumptes interns aliens i acudir a mitjans pacífics per solucionar les coses. Aquesta va ser la base del seu successor, Brèjnev.

Nova Frontera: les eleccions del 1960 porten Kennedy al poder, amb el qual neix una nova política: la de la Nova Frontera, com es deia la necessitat d'abordar i desenvolupar nous compromisos internacionals. Per a Kennedy no és possible mantenir el predomini dels EUA i alhora buscar solucions pacífiques, però per aconseguir-ho cal augmentar les ajudes econòmiques perquè els altres països puguin sortir de la pobresa i així seguir amb el mercat; per seguir sent els líders mundials, inicia una cursa pel domini de l'espai amb Moscou i augmenta les despeses d'armament. El seu assassinat impedeix dur a terme tot això, però serveix per orientar les polítiques exteriors dels seus successors.

L'Ostpolitik: també s'acosta al clima de distensió Brandt, que, mitjançant la política de l'Ostpolitik, signa tractats per normalitzar les relacions i també negocia amb la República Democràtica Alemanya, la qual cosa acaba amb el reconeixement mutu de les fronteres comunes. La tensió a Centreuropa baixa i les dues Alemanyes poden ingressar a l'ONU.

2. La irrupció del Tercer Món a l'escena internacional: als anys seixanta va ser una gran època en què els territoris colonitzats s'independitzen i reclamen ser escoltats. La seva política es basava en la neutralitat i en el no alineament, i exigien un nou ordre social. Malgrat la seva neutralitat, els països del Tercer Món seran escenaris de grans enfrontaments per qüestions fronterere mal resoltes pels colonitzadors o per ser peons que xoquen amb els interessos de les superpotències.

3. Les noves estratègies ofensives: les potències adopten noves estratègies amb menys risc de guerres nuclears. Els americans posen en marxa un sistema de defensa DEFCON amb cinc nivells d'alarma i s'instal·la el telèfon vermell per a casos de consulta d'emergència, i també es negocia sobre la limitació d'armes nuclears.

Descargar

PDF Word HTML