Guerra Freda i Descolonització: Causes, Conflictes i Impacte
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,35 KB
Què va ser la Guerra Freda?
La Guerra Freda (1945–1991) va ser un període de tensió entre els Estats Units i la Unió Soviètica, sense enfrontament militar directe, però amb conflictes indirectes, espionatge, cursa armamentística i rivalitat ideològica (capitalisme vs. comunisme).
Causes principals de la Guerra Freda
- Conflicte ideològic entre capitalisme i comunisme.
- Desconfiança entre els aliats després de la Segona Guerra Mundial.
- Divisió del món en dos blocs (OTAN vs. Pacte de Varsòvia).
- Cursa nuclear i espacial per demostrar poder.
- Polítiques de contenció com la Doctrina Truman i el Pla Marshall.
Conflictes clau de la Guerra Freda
- Bloqueig de Berlín (1948)
- Guerra de Corea (1950-1953)
- Mur de Berlín (1961)
- Crisi dels Míssils de Cuba (1962)
- Guerra del Vietnam (1955-1975)
- Invasió de l'Afganistan
Per què la Guerra Freda va provocar una cursa d’armaments?
Perquè tant els Estats Units com la Unió Soviètica volien demostrar la seva superioritat militar i dissuadir l’enemic d’atacar. Això va portar a una acumulació massiva d’armes, especialment armes nuclears, per evitar quedar-se enrere.
Què significa l'«equilibri del terror»?
És la situació en què cap dels dos blocs s’atrevia a atacar perquè sabia que l’altre podia respondre amb una destrucció total (guerra nuclear). Aquest equilibri es basava en la por mútua a l’anihilació, i per això es manté la pau: si ataquem, tots perdem.
La descolonització i el Tercer Món
La posició de l'ONU sobre la descolonització
L’ONU va donar suport al procés de descolonització, defensant el dret dels pobles a l’autodeterminació. Va aprovar resolucions per acabar amb el colonialisme i ajudar els nous estats a establir-se com a nacions independents.
Posició de les grans potències davant la descolonització
- Unió Soviètica (URSS): Va donar suport a la descolonització perquè volia trencar el poder de les potències europees i guanyar aliats entre els nous països, oferint ajuda econòmica i militar.
- Estats Units (EUA): Tot i que inicialment va donar suport a algunes potències colonials (com França o el Regne Unit), més endavant també va recolzar la descolonització per evitar que els nous estats s’acostessin al comunisme i així expandir la seva influència.
Com van influir els blocs en la descolonització?
Ambdós blocs van intentar atraure els nous països independents cap al seu costat oferint ajuda econòmica, tècnica o militar, i així la descolonització es va convertir en un nou escenari de la Guerra Freda.
Què és el Tercer Món?
El Tercer Món és el conjunt de països pobres o en desenvolupament, majoritàriament nous estats independents després de la descolonització. No pertanyien ni al bloc capitalista (EUA) ni al comunista (URSS).
El paper del Tercer Món i el Moviment dels No Alineats
Volien ser independents dels dos blocs i defensar els seus propis interessos, especialment el desenvolupament econòmic i social. Molts es van agrupar en el Moviment dels No Alineats.
Context històric: Blocs i descolonització
Blocs antagònics després de la Segona Guerra Mundial
Després de la guerra es van formar dos blocs: el capitalista (EUA) i el comunista (URSS). Es diferenciaven per la seva ideologia, política i economia. Cada bloc volia estendre el seu model al món. Van crear aliances militars (OTAN i Pacte de Varsòvia) i van competir en una Guerra Freda amb conflictes indirectes i cursa d’armaments.
Causes i conseqüències de la descolonització
La descolonització es va produir per la debilitat de les potències colonials, el suport de l’ONU, i la pressió dels moviments independentistes. EUA i URSS també hi van influir. Com a conseqüència, van néixer molts nous estats, però amb problemes polítics, econòmics i conflictes interns.
Problemes dels nous països i definició de Tercer Món
Els nous països van patir pobresa, inestabilitat política i dependència econòmica. El “Tercer Món” és el conjunt de països pobres i no alineats amb cap bloc, que buscaven un camí propi dins del Moviment dels No Alineats.