Guerra Freda: Conflictes Clau i Rivalitat Bipolar URSS-EUA

La Guerra Freda: Orígens i Conflictes Clau

Els Inicis de la Rivalitat Bipolar (1945-1950s)

Acabada la Segona Guerra Mundial, els vencedors van establir les zones d’influència entre els aliats. Aquí va començar la rivalitat entre les dues potències: l’URSS (bloc comunista) i els EUA (bloc capitalista).

La primera acció duta per l’URSS va ser imposar democràcies populars als països ocupats per l’exèrcit soviètic en la Segona Guerra Mundial. Com a resposta de l’altre bloc, els EUA van donar ajudes econòmiques als governs malferits d’Europa per tal que s’oposessin al comunisme (el famós Pla Marshall). Després, l’URSS va prohibir que aquells països es beneficiessin del suport dels capitalistes i també va contribuir a les lluites revolucionàries, a més de la creació del Kominform (organització que aglutinava partits comunistes i que facilitava el control i la submissió a Stalin).

Símbols i Consolidació dels Blocs

Un altre esdeveniment que va ser reconegut com el símbol de la Guerra Freda va ser la decisió per part de l’URSS d’aixecar el Mur de Berlín. La partició d’Alemanya, per una banda la República Federal d’Alemanya pel bloc capitalista i per l’altra la República Democràtica d’Alemanya pel comunista, va consolidar la ruptura entre el bloc occidental i l’oriental.

Per reforçar les zones que ocupaven, el bloc comunista va crear l’aliança militar COMECON a l’Europa Oriental, que va ser completada amb el Pacte de Varsòvia el 1955. Aquesta rivalitat entre els dos blocs es va anomenar la Guerra Freda, perquè mai es van enfrontar directament i existia un procés de rearmament constant. Finalment, els russos no van tenir èxit en alguns fronts, ja que els EUA van contraatacar i la situació militar es va estancar. Un esdeveniment semblant va succeir al Vietnam, que va quedar dividit sota influència dels dos blocs.

Conflictes Perifèrics i Crisis Globals

La Guerra del Vietnam

El dirigent comunista del Vietnam del Nord va ordenar enviar tropes al sud per reunificar el territori. Aquest conflicte va acabar amb la derrota dels EUA i la seva retirada i, gràcies a això, el Vietnam, Laos i Cambodja es van constituir sota governs comunistes.

La Crisi del Canal de Suez

Com a tercera acció, podem esmentar el conflicte del Canal de Suez, en el qual el bloc comunista va aportar ajut econòmic per construir una presa que ajudaria en un futur a l'abastament d'aigua i per nacionalitzar el canal de Suez per tal que fos de tots els ciutadans egipcis, i no només una via marítima controlada pels governs capitalistes francesos i britànics. Els governs capitalistes no ho van acceptar i, amb el suport d'Israel, van ocupar el territori militarment. L'URSS va seguir ajudant el poble egipci amenaçant el bloc capitalista d'intervenir militarment, acció que va fer que els EUA ordenessin als seus aliats la retirada.

La Crisi dels Míssils de Cuba

L'any 1959 es va establir un govern comunista a Cuba amb Fidel Castro com a president. Amb el pas del temps, l'enfrontament entre comunistes i capitalistes es va radicalitzar i va comportar que, justificadament, el govern de Fidel Castro acceptés l'arribada de míssils soviètics que apuntarien contra els EUA. Podem dir que aquesta acció va estar justificada, perquè en realitat va ser una acció d'atac-defensa, ja que anteriorment els EUA ja havien col·locat míssils apuntant a diferents països de govern comunista. L'arribada d'aquests míssils russos no es va materialitzar perquè el govern nord-americà va fer un bloqueig naval als vaixells russos. Finalment, tant el representant del bloc comunista, Nikita Khruixov, com el representant del bloc capitalista, John F. Kennedy, van acordar posar fi al conflicte.