La Guerra Freda: Conflictes Clau i la Divisió del Món
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,85 KB
La Guerra Freda: Blocs Antagònics i Crisi Global
La Guerra Freda va començar poc després de la Segona Guerra Mundial i va acabar amb la caiguda del Mur de Berlín. Al llarg d’aquesta època, el món va estar dividit en dos blocs antagònics, liderats per dues superpotències: els Estats Units, que encapçalaven el bloc capitalista i democràtic, i l’URSS, que dirigia el bloc comunista.
Aquesta etapa històrica va estar marcada per un seguit de crisis entre tots dos blocs que provocaven el desassossec de la població mundial.
Orígens de l'Antagonisme Postguerra
El final de la Segona Guerra Mundial no va portar una pau estable. Tan bon punt va acabar la guerra, es va fer palès l’antagonisme polític, ideològic i econòmic entre les dues superpotències, els Estats Units i l’URSS.
El Bloqueig de Berlín (1948)
El primer gran conflicte diplomàtic de la Guerra Freda va tenir com a escenari la ciutat de Berlín, només tres anys després del final de la Segona Guerra Mundial.
El 1948, els Estats Units, el Regne Unit i França van unir els seus tres sectors per crear la República Federal d’Alemanya.
L’URSS, que s’oposava a la reunificació d’Alemanya, va bloquejar com a represàlia la zona occidental de Berlín. Però els aliats van aconseguir abastir la ciutat per l’aire mitjançant un pont aeri, i el bloqueig soviètic va fracassar.
L’URSS hi va respondre creant un estat comunista al seu sector, la República Democràtica Alemanya. Alemanya quedava així dividida en dos estats.
La Guerra de Corea (1950-1953)
El bloqueig de Berlín del 1948 havia significat la ruptura dels aliats i el començament de la Guerra Freda. Un any més tard, havia tingut lloc el triomf de les tropes comunistes de Mao Zedong en la Guerra Civil Xinesa.
La Guerra de Corea va esclatar entre el 1950 i el 1953. Corea va ser dividida en dues zones pel paral·lel 38º: el nord, sota la influència de Moscou, amb règim comunista; i el sud, zona d’hegemonia nord-americana, governat per una dictadura anticomunista.
El 1950, Corea del Nord va envair Corea del Sud. L’ONU va condemnar la invasió i va aprovar la intervenció dels Cascos Blaus per sufocar el conflicte.
Finalment, el 1953, es va signar una treva que mantenia la divisió de Corea en dos estats amb una frontera semblant a la d’abans de la guerra.
La Guerra del Vietnam (1954-1975)
Va ser el conflicte més sagnant d’aquests anys. El Vietnam estava dividit en dos estats des que s’havia independitzat de França el 1954: Vietnam del Nord (comunista) i Vietnam del Sud (anticomunista).
Els Estats Units van intervenir a partir del 1962, quan Kennedy va enviar consellers militars al Vietnam del Sud per evitar la caiguda del règim.
Aquesta guerra va ser molt impopular als Estats Units per la seva durada i el gran nombre de baixes, i perquè el Viet Cong no era derrotat malgrat la superioritat militar dels Estats Units. Per això, Nixon va iniciar una retirada gradual dels Estats Units que va acabar el 1974.
La Guerra Civil Grega i el Pla Marshall
El pas següent cap a la Guerra Freda es va donar a Grècia, on comunistes i monàrquics es disputaven el poder en una guerra civil.
Després d’aquestes primeres desavinences, els Estats Units i l’URSS van reforçar les seves àrees d’influència respectives. Així, els americans van dur a terme el Pla Marshall el 1947, un programa d'ajuda econòmica per a la reconstrucció d'Europa occidental.