Guerra Freda: Antecedents, Causes i Fases

Guerra Freda: Antecedents i Causes

La Guerra Freda es defineix com el sistema de relacions internacionals que es va donar al món després de la Segona Guerra Mundial i que es caracteritza per l'enfrontament entre les dues superpotències vencedores: els Estats Units d'Amèrica (capitalista) i l'URSS (comunista).

Cadascuna representava una concepció política, econòmica i social oposades amb l'altra. Volien assegurar-se aliats i zones d'influència al món i consolidar el seu model social, econòmic i polític.

La fi de la Segona Guerra Mundial va significar l'inici d'un nou ordre en política internacional.

Les conferències de Yalta i Postdam van dibuixar les noves fronteres europees.

El món estava dominat per dues superpotències, perquè el mateix enemic els havia unit, però es van trencar les relacions i es va originar la Guerra Freda.

Bloc Capitalista (EUA) estava format pels Països Baixos d'Europa Occidental, Amèrica del Nord i del Sud, Austràlia, Nova Zelanda i Japó.

Bloc Comunista (URSS) estava format per l'Europa de l'Est, Xina, Cuba i part d'Àfrica i del sud-est asiàtic.

Els dos blocs van iniciar una cursa d'armament i van tenir una actitud bel·ligerant l'un envers l'altre, però mai van arribar a un enfrontament armat directe.

Fases de la Guerra

1. Els orígens de la tensió i ruptura

La conferència de Yalta va dividir Europa en dues zones d'ocupació i la intenció de cada superpotència era consolidar i ampliar la seva zona d'influència. Després de la guerra es van crear governs de coalició i cada superpotència imposava el seu model. Els Estats Units d'Amèrica podien donar suport a persones lliures que estaven resistint els intents de domini per minories armades (doctrina Truman) i l'URSS oferia crèdits a països que els acceptessin, a canvi de situar bases militars en alguns països europeus, havent de fer fora els ministres comunistes dels governs de coalició (Pla Marshall). Truman va enviar vaixells de guerra a la Mediterrània oriental i finalment els aliats occidentals van decidir unir les seves zones d'ocupació a Alemanya. L'URSS va impulsar en les zones alliberades el seu model polític i econòmic i en els països que no ho acceptaven van utilitzar la força (Cop de Praga). Després Stalin va impulsar la doctrina Jdanov que va dividir el món en dos sectors irreconciliables. L'atenció que hi havia entre els dos blocs va originar la creació de dues aliances: l'OTAN al bloc capitalista i el Pacte de Varsòvia al bloc comunista.

2. La màxima tensió

A Alemanya va tenir lloc el primer enfrontament entre els dos blocs, els aliats occidentals van unir les seves zones d'ocupació i la resposta soviètica va ser el bloqueig de Berlín. Els americans van realitzar un pont aeri per ajudar Berlín perquè tenien por que comencés la Tercera Guerra Mundial. Finalment es va decidir la creació de l'Alemanya Federal i la República Democràtica Alemanya. El segon enfrontament va ser el de Corea, que va patir la invasió japonesa. Corea va quedar dividida en dues Corees, Corea del Nord i Corea del Sud. El 1949 es van retirar les tropes soviètiques i nord-americanes i el 1950 el Nord va envair el Sud.

3. La coexistència pacífica, l'equilibri del terror

El 1953 Nikita Khrushchev va arribar a la presidència de l'URSS, fent una denúncia del règim de Stalin, afirmant que no calia exportar la revolució sinó que es podia conviure amb els EUA. El 1969 JF Kennedy va arribar al poder als EUA i es va preocupar més per programes socials contra la pobresa i la discriminació racial, optant per una coexistència pacífica en el conflicte amb l'URSS, fet que va permetre acords i relacions directes entre els dirigents de les dues potències. Malgrat això, van sorgir alguns conflictes.