La Guerra dels Cent Anys: Causes, Fases, Conseqüències i Joana d'Arc

La Guerra dels Cent Anys: Causes, Fases i Conseqüències

La Guerra dels Cent Anys va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar Anglaterra i França durant un període de 116 anys, des del 1337 fins al 1453.

Motius del Conflicte

• Ruta comercial: Des de feia molt temps, el Canal de la Mànega era l’escenari de trobades entre vaixells anglesos i francesos. Hi van haver conflictes a causa d’aquesta ruta comercial tan important, ja que cada regne la volia governar i controlar per ser els únics a comerciar i evitar rivalitats.
• El que era més greu és que França animava Escòcia en la seva lluita contra Anglaterra.
• El motiu principal van ser les possessions angleses en territori francès: Guiena i Flandes.

• Relació de vassallatge (obediència, jurament de fidelitat i aportació de soldats): Els reis anglesos havien de retre vassallatge al monarca francès, encara que podien escollir el tron francès si el rei moria sense descendència masculina. Això va ser el que va passar l’any 1328, quan va morir l’últim fill de Felip IV el Bell.
• La reclamació del tron per part del monarca anglès va ser l’inici de la Guerra dels Cent Anys.

La Guerra va començar a Flandes.

La població més afectada van ser els pagesos, perquè van haver d'observar com els seus conreus eren arrasats pels exèrcits i les viles eren saquejades per bandes de lluitadors afamats.

Fases de la Guerra dels Cent Anys

• Primera fase: 1337-1360
• Segona fase: 1360-1396
• Tercera fase: 1396-1422
• Quarta fase: 1422-1453

Finalment, França va resultar guanyadora, amb la derrota d’Anglaterra i la retirada de les tropes angleses. Aquesta última batalla va marcar la fi de la Guerra dels Cent Anys (que va durar 116 anys).

Joana d'Arc: L'Heroïna de França

Joana d'Arc va ser una jove pagesa que és considerada una heroïna de França pel seu paper durant la fase final de la Guerra dels Cent Anys. Va reanimar les tropes franceses i va aconseguir que els anglesos deixessin d’assetjar la ciutat d’Orleans després de dos anys. A més a més, Joana va aconseguir aglutinar la resistència francesa i que el seu rei, Carles VII, es reconciliés amb el seu enemic, Borgonya. Va rebre el nom de la Donzella d’Orleans.

Concepte Clau: Monarquia Autoritària

• Monarquia autoritària: Forma de govern que es caracteritza per tenir un poder monàrquic fort, un exèrcit permanent (quasi tots mercenaris), una burocràcia administrativa complexa (funcionaris, jutges, etc.) i una diplomàcia on els estats podien tenir relacions permanents entre ells.

Conseqüències de la Guerra

Repercussions Individuals

A França van augmentar els impostos per costejar la guerra, la qual cosa va provocar una revolta pagesa (la Jacquerie) al nord.

A Anglaterra hi va haver una revolta pagesa i també va esclatar una guerra civil, que va ser el fet més important. Aquesta va ser la Guerra de les Dues Roses, la qual va durar des del 1455 fins al 1485, entre la Casa de Lancaster, representada amb una rosa vermella, i la Casa de York, representada amb una rosa blanca, a causa del tron. La batalla va acabar amb la victòria de la Casa de Lancaster, fent que el rei Enric VII pugés al tron i iniciant la dinastia Tudor.

Repercussions Conjuntes

• Enfortiment del monarca.
• Els nobles surten perjudicats (desapareixen els senyors feudals i els nobles).

Context Europeu de la Baixa Edat Mitjana

El Regne de França

El regne de França estava constituït per la dinastia dels Capet, que van estendre el seu poder des de París fins a l’actual França. Va ser un dels primers regnes a tenir una monarquia autoritària, on el rei tenia poder absolut. Aquest regne incloïa les ciutats d’Amiens, Reims i Lió. Aquesta dinastia va aconseguir el dret d’exercir justícia en contra del poder dels antics senyors feudals, que havien d’obeir. Els que no obeïssin, van perdre totes les seves possessions.

Europa Oriental i Àsia Occidental

Durant el segle XIII, Europa oriental i Àsia occidental van ser envaïdes per un poble de l’Àsia central, els mongols. Després de conquerir el nord de la Xina, l’imperi estava sota el lideratge de Genguis Khan i van conquerir quasi tots els territoris russos i van envair Polònia, el regne d’Hongria i l’Imperi búlgar. Al segle XV, Ivan III de Kíev (1462-1505) va expulsar els mongols i va adquirir el títol de tsar de Rússia. Està considerat el fundador de la Rússia moderna.

L'Imperi Romanogermànic

L’Imperi Romanogermànic estava format per estats feudals de la noblesa i l’Església i per ciutats lliures. Habitualment entraven en conflicte per dominar el territori i aconseguir poder. L’emperador era escollit pels governants dels principals estats de l’imperi i havia de ser beneït pel papa. El seu poder gairebé era simbòlic.

La Península d'Itàlia

La Península d’Itàlia estava dividida en estats independents, entre els quals el papa de Roma tenia gran poder. Les repúbliques de Gènova i Venècia van ser les més rellevants en el comerç mediterrani. A Florència, al segle XV, va néixer el Renaixement, un corrent artístic.

La regió de Flandes i el nord d’Itàlia van ser els territoris més actius econòmicament de l’Europa de la Baixa Edat Mitjana. Tenien una potent burgesia comercial i financera.

El Regne de França

El regne de França estava constituït per la dinastia dels Capet, que van estendre el seu poder des de París fins a l’actual França. Va ser un dels primers regnes a tenir una monarquia autoritària, on el rei tenia poder absolut. Aquest regne incloïa les ciutats d’Amiens, Reims i Lió. Aquesta dinastia va aconseguir el dret d’exercir justícia en contra del poder dels antics senyors feudals, que havien d’obeir. Els que no obeïssin, van perdre totes les seves possessions.

Europa Oriental i Àsia Occidental

Durant el segle XIII, Europa oriental i Àsia occidental van ser envaïdes per un poble de l’Àsia central, els mongols. Després de conquerir el nord de la Xina, l’imperi estava sota el lideratge de Genguis Khan i van conquerir quasi tots els territoris russos i van envair Polònia, el regne d’Hongria i l’Imperi búlgar. Al segle XV, Ivan III de Kíev (1462-1505) va expulsar els mongols i va adquirir el títol de tsar de Rússia. Està considerat el fundador de la Rússia moderna.