Guerra dels Trenta Anys: Causes, Desenvolupament i Pau de Westfàlia

La Guerra dels Trenta Anys (1618-1648)

Dins el panorama dels grans conflictes del segle XVII, la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648) juga un paper clau:

• Primer gran conflicte europeu. És multilateral. Durant aquests trenta anys la realitat va ser la d'un enfrontament entre dos grans blocs: el catòlic i el protestant.
• Iniciada per enfrontaments religiosos a Bohèmia. En teoria, la religió del príncep a l'Imperi determinava la religió del seu territori (la majoria eren luterans), però els emperadors varen intentar un procés recatolitzador.
• França i Suècia varen aprofitar per enfrontar-se a l'emperador i a la monarquia hispànica. Lluís XIII no tenia la intenció d'ajudar a l'Imperi si en podia treure un profit.

El conflicte va acabar amb la Pau de Westfàlia el 1648. Apareixen els grans principis que regiran la monarquia europea, i el principal era el d'aconseguir un principi d'equilibri (no pot existir una monarquia prou poderosa perquè imposi els seus interessos a Europa). Seria difícil d'assolir per tota una sèrie de raons:

• Dificultats per la manca d'àrbitres vàlids. El papa, fins a la primera meitat del segle XVI, sempre assumia el paper d'intentar posar pau i els distints contendents confiaven en ell. Però ara que molts estats havien abandonat la doctrina catòlica, hi havia una clara dificultat per concedir a algú la capacitat d'establir un acord.
• Inestabilitat aprofitada per França. Tenia la idea de fer-se amb la supremacia com a potència.
• Reconeixement dels particularismes nacionals. No perquè Bohèmia sigui un territori petit s'hi pot imposar la religió convinguda. Per tant, en aquest sentit, s'havia d'evitar l'universalisme ordinador. Com es veurà, França no ho compliria.
• Finalitzen les guerres de religió.

Seus de la Pau de Westfàlia

Les seus de la Pau de Westfàlia foren dues:

• Münster (Emperador i Suècia).
• Osnabrück (Emperador i França; Espanya i Holanda).

Resultats i Conseqüències del Tractat de Pau

• Territorials:
  • França obté de l'Imperi els territoris fronterers d'Alsàcia. Suècia aconsegueix territoris a la costa sud del Bàltic.
  • Independència de Suïssa de l'Imperi (ara per escrit) i Holanda d'Espanya. Portugal, que s'havia sublevat contra la monarquia de Felip IV, també obtindria la independència.
• Imperi Alemany:
  • Els mateixos drets que tenen els luterans els tindran ara els calvinistes.
  • Desintegració dels poders imperials. Cada territori actuava de forma independent.
    • La Dieta controla les actes de govern.
    • Els distints territoris són dotats de la capacitat d'establir aliances i declarar guerres d'esquena a l'emperador, sense que aquest pugui interposar-s'hi.
    • Plena autonomia interna dels estats. Cada vegada se li reconeixen menys poders a l'emperador.