La guerra del Peloponnes - (431 - 404 a.C.): conflicte entre Atenes i Esparta
Enviado por Chuletator online y clasificado en Griego
Escrito el en catalán con un tamaño de 3,69 KB
Guerra Arquidàmica
El rei d’Esparta (Arquidam) va atacar l’Àtica (capital era Atenes), les grans muralles de la ciutat d'Atenes van protegir la població però al moment va haver una pesta mortífera (en la qual va morir Pericles).
Va haver un parell d'episodis bèl·lics com la Victòria Atenesa a una illa i la pèrdua d'una ciutat, Amfipolis. Ocupada per un espartà, l’any 421 aC, Esparta va signar la pau amb Atenes: “Pau de Nícies”. Aquest període va durar 50 anys però en realitat era una treva de 6 anys.
Expedició a Sicília
Va ser portada a terme pel partit radical i bel·licista d'un general anomenat Arcibiades que va animar el poble a conquerir l’illa de Sicília, que era molt rica pels seus cereals i ramats.
El partit contrari a Arcibiades va encomanar-li el robatori i la decapitació de unes ovelles sagrades (le culparon).
Arcibiades es trobava al sud d’Itàlia i va ser reclamat per la justícia d’Atenes i aleshores es va convertir en pròfug (fugidor de la justícia) i se'n va anar a Esparta.
Després es va presentar com un heroi de la democràcia que es va convertir posteriorment en un traïdor de la seva pàtria.
L’expedició atenesa a Sicília va fracassar i 15.000 atenesos van morir o van ser venuts com a esclaus.
Des de l'expedició a Sicília fins a la batalla d’Egospotamos (413-404 aC)
Alguns membres de la Lliga de Delos la van intentar abandonar perquè estaven a favor d'Esparta i en contra d'Atenes.
- Esparta va invair l'Àtica. Va ocupar una fortificació que estava a 20km d'Atenes.
Esparta havia aconseguit la col·laboració de Pèrsia.
Va obligar a Atenes a instaurar un govern oligàrquic (govern de uns pocs) de 400 membres, però que no va durar ni un any.
Alcibiades expulsat d'Esparta, se'n va anar a Pèrsia i es va comunicar amb la flota atenesa, propiciant una victòria per a Atenes.
Va ser anomenat estrateg (cap de les tropes). Va tornar triomfant i se'l va indemnitzar per haver sigut expulsat anteriorment.
Per una altra banda Esparta va trobar a un home per dirigir la seva flota “Lisandre” que va fer veure al rei dels perses que havien d'ajudar a Esparta per anar contra Atenes.
Lisandre va aconseguir una victòria contra els atenesos, però l'any següent els atenesos van refer la seva flota i van derrotar els espartans.
Finalment al 405 aC Lisandre que era el cap de la flota espartana va aconseguir una victòria rotunda sobre els atenesos, a la batalla d’Egospotamos.
Aleshores a Atenes es va instal·lar un govern, “Els 30 tirans”, que va exercir una política de terror matant a 1500 habitants.
Aquest govern no va durar ni un any perquè Lisandre va perdre la influència a Esparta.
Atenes va restaurar una democràcia feble que el 399 aC va condemnar a Sòcrates a beure cicuta.
Després de la guerra del Peloponès, Esparta va tenir el lideratge dels grecs fins al 371 aC, en que va cedir el poder a Tebes per un període inferior als 10 anys.