La Guerra del Francès: Revoltes, Desenvolupament i Impacte

Inici de la Guerra del Francès: Revoltes i Juntes

La presència francesa generava una situació tensa. El que inicialment es va presentar com un trànsit de tropes, es va revelar com una invasió. Les extorsions de l'exèrcit imperial i el rumor que Napoleó havia segrestat els reis a Baiona van provocar motins i resistències a les ciutats.

El 2 de maig de 1808, l'aixecament a Madrid va ser el detonant de la revolta. Aquest aixecament va ser impulsat per les classes populars i nobles locals, amb el clergat actuant com a agent mobilitzador en defensa de la religió catòlica i de la monarquia.

Les institucions de l'Antic Règim no van saber controlar l'aixecament, perdent el control públic. Això va generar un buit de poder i l'enfonsament institucional.

Els patriotes, que eren els insurrectes, van crear juntes integrades per les elits locals. Voluntaris es van unir a un exèrcit, aconseguint victòries significatives (com les del Bruc i Bailèn), que van obligar Josep I a replegar-se al nord de l'Ebre. Les juntes locals van crear la Junta Suprema Central (setembre de 1808), que va reconèixer Ferran VII com a rei i va assumir tota l'autoritat.

Desenvolupament i Conseqüències de la Guerra

Fases de la Guerra contra els Francesos

El 1808, Napoleó va centrar els seus esforços a Espanya, ocupant en poc temps Aragó, Catalunya i Madrid. El 1809, Josep I va tornar a Madrid.

El 1812, les tropes napoleòniques dominaven València, marcant el punt àlgid del control francès. No obstant això, l'afebliment de Napoleó pel seu domini a Rússia va facilitar el contraatac de les tropes britàniques i espanyoles, liderades pel General Wellington, que van vèncer a Arapiles (Salamanca) el juliol de 1812, donant un tomb irreversible a la guerra.

L'avanç aliat va obligar Josep I a fugir i va permetre recuperar Madrid el 1813. Napoleó va signar el Tractat de Valençay (desembre de 1813), pel qual retirava les seves tropes, restablia el regnat de Ferran VII i travessava la frontera dels Pirineus el 1814.

Va ser una guerra atípica. L'exèrcit espanyol, desarticulat després de la Batalla de Bailèn, va veure com els seus components es desmobilitzaven, actuaven de forma subordinada a l'exèrcit britànic o s'integraven a la guerrilla. Aquesta última va ser una nova forma d'organització que va assolir un protagonisme decisiu, ja que fustigava constantment els francesos. Eren grups reduïts de guerrillers que actuaven de manera informal.

Actituds Socials i Polítiques

La guerra va provocar un empitjorament de les condicions de vida. La presència dels exèrcits contendents va sotmetre els pagesos a extorsions i al manteniment dels drets senyorials.

Una minoria d'espanyols va fer costat al règim de Josep I; eren els anomenats afrancesats. Aquests van sostenir l'administració francesa i consideraven que la situació era una oportunitat per modernitzar el país. Entre ells hi havia reformistes, il·lustrats, intel·lectuals i homes de negoci, molts dels quals s'havien enriquit amb activitats del nou règim (contractes amb l'exèrcit i amb la nova administració napoleònica).

L'oposició als francesos estava lligada a la defensa de la tornada de Ferran VII i de la religió catòlica. El clergat i la noblesa associaven l'oposició al restabliment de l'absolutisme, la tradició i la tornada a la situació prèvia al 1808. Els reformistes moderats creien que la tornada del rei permetria el desenvolupament de programes de reformes dins de l'Antic Règim. Els liberals, en canvi, volien posar fi a l'absolutisme i esperaven que Ferran VII implantaria un nou règim constitucional basat en la sobirania nacional, la separació de poders i les llibertats individuals.

Costos i Conseqüències Econòmiques

La guerra va ser llarga i destructiva. Tant els contendents com les guerrilles s'abastien del terreny mitjançant:

• Riqueses
• Préstecs forçosos
• Saquejos

Això va provocar un augment de la mortalitat i una caiguda de la natalitat.

Econòmicament, la producció agrària va quedar desfeta, la industrial col·lapsada, va desaparèixer el sector de la llana a Castella i el comerç va patir una paràlisi total. El cost global extraordinari va provocar un deute públic inassumible. El 1815, el dèficit de les finances públiques era molt superior als ingressos de l'Estat, que a més van disminuir amb els processos d'independència de les colònies.