La Guerra del Francès: Revolta, Resistència i Canvi Polític

La Revolta Popular i la Formació de Juntes

El 2 de maig del 1808, la resta de la família reial es preparava per marxar cap a Baiona. La població de Madrid, creient que Ferran VII estava segrestat per Napoleó, es va revoltar contra la presència francesa. La revolta va ser reprimida, però el seu exemple es va estendre per tot el país. A Galícia, Andalusia, Aragó, Castella i Catalunya, la població es va alçar i van sorgir juntes d’armament i defensa. Aquestes juntes, formades per partidaris de Ferran VII, van canalitzar l’agitació popular. Després, es van crear juntes provincials que van assumir la sobirania, van declarar la guerra a Napoleó i van buscar el suport de Gran Bretanya. El setembre del 1808, les juntes van formar una Junta Suprema Central per coordinar la lluita i dirigir el país. Aquesta junta va reconèixer Ferran VII com a rei legítim i va assumir la seva autoritat fins al seu retorn. Davant l'avanç francès, la junta va fugir a Sevilla i després a Cadis.

La Resistència: Setges i Guerrilles

La resistència inicial semblava confirmar les previsions de Napoleó d'una invasió ràpida. No obstant això, la resistència de ciutats com Girona, Saragossa i Tarragona va immobilitzar part de l'exèrcit francès. Les derrotes al Bruc i a Bailèn van impedir la conquesta d'Andalusia i van forçar Josep I a abandonar Madrid. Napoleó va dirigir la contraofensiva, i el 1809 el domini francès es va estendre per tot el territori. La resistència es va fer mitjançant guerrilles, petits grups locals que atacaven les instal·lacions i els combois francesos. L'any 1812, la campanya de Napoleó a Rússia va obligar a retirar tropes de la Península. Les tropes espanyoles, amb el suport de la guerrilla i de l'exèrcit britànic, van aconseguir la victòria d'Arapiles, marcant un punt d'inflexió en la guerra. Josep I va abandonar Madrid i Napoleó va pactar la fi del conflicte, permetent la tornada de Ferran VII.

Actituds Socials, Polítiques i Ideològiques

La invasió francesa va obligar a tots els corrents ideològics a prendre partit. Una minoria, els afrancesats, van col·laborar amb la monarquia de Josep I. El gruix de la població, el front patriòtic, s'oposava a la invasió. La major part del clero i la noblesa volien la tornada de l'absolutisme sota Ferran VII. Els liberals veien la guerra com una oportunitat per implantar un sistema polític liberal basat en la constitució. Malgrat les diferències ideològiques, gran part de la població va veure la guerra com un moviment de defensa i resistència contra l'invasor.

La Convocatòria de les Corts

La Junta Suprema Central, incapaç de dirigir la guerra, va iniciar un procés de convocatòria de Corts. Mentre es reunien les Corts, es va mantenir una regència. Es va organitzar una consulta al país sobre les reformes que havien de dur a terme les Corts. Predominava la idea que els governs de Carles IV havien provocat la ruïna a Espanya. L'elecció de diputats a Corts va ser difícil per l'estat de guerra. L'ambient liberal de Cadis va influir en el fet que gran part dels elegits tinguessin simpaties per aquestes idees. Les Corts es van obrir el setembre del 1810 i van aprovar el principi de sobirania nacional.

La Constitució de 1812

Una comissió de les Corts va preparar el projecte de constitució, que es va promulgar el 19 de març del 1812, coneguda popularment com "la Pepa". La Constitució contenia una declaració de drets del ciutadà, definia la nació com el conjunt de tots els ciutadans i establia una monarquia limitada basada en la divisió de poders. El poder legislatiu corresponia a les Corts unicamerals, el poder executiu al monarca i l'administració de justícia als tribunals. La Constitució també plantejava la reforma dels impostos, la creació d'un exèrcit nacional i la implantació d'un ensenyament primari obligatori. El text constitucional recollia el compromís entre liberals i absolutistes amb l'afirmació de la confessionalitat catòlica de l'Estat.

L'Acció Legislativa de les Corts

Les Corts de Cadis van aprovar lleis i decrets per eliminar l'Antic Règim i ordenar l'Estat com un règim liberal. Van suprimir els senyorius jurisdiccionals, van eliminar les primogenitures i van desamortitzar terres comunals. També van abolir la Inquisició i van establir la llibertat d'impremta. Finalment, van decretar la llibertat de treball, l'anul·lació dels gremis i la unificació del mercat. L'obra de Cadis no va tenir gran incidència pràctica a causa de la guerra i la tornada de Ferran VII, que va frustrar l'experiència liberal.