La Guerra del Francès a la Península Ibèrica

Plantejament del conflicte

L'esclat de la Rev. francesa va provocar que Espanya tanqués les fronteres amb França. Manuel Godoy tenia càrrec del govern espanyol. Godoy tant lluiava com pactava amb França. 1807 signa el tractat de Fontainebleau amb Napoleó que permetia el pas de les tropes franceses a la Península Ibèrica amb la falsa promesa que es repartirien el regne de Portugal, ja que aquest no va fer cas del Blocatge Continental.

Els afrancesats

Regnat de Josep I (1808-1813) coincideix amb la guerra del Francès i el rebuig de gran part de la població espanyola. Una minoria d'espanyols li van fer cas. Els afrancesats eren els que estaven amb el bàndol francès.

Les batalles

Guerra del francès no va ser una guerra convencional ja que hi havia molta revolta popular entre els enfrontaments entre exèrcits. Batalles principals:

• BATALLA DE BAILÈN (1808) severa derrota de Napoleó que va suposar el confinament dels soldats presoners a l'illa de Cabrera, que vivien en condicions pèssimes.

• BATALLA DE VITÒRIA (1813) tropes aliades encapçalades per Wellington vençen l'exèrcit francès causant la considerada retirada definitiva de la Península.

La revolta popular

• ALÇAMENT DEL 2 DE MAIG DE 1808 A MADRID: espontàniament i sense cap lideratge, la població de Madrid es va alçar contra les tropes franceses lluitant amb armes improvisades.

• ELS SETGES: algunes ciutats que van oposar-se a la presència dels exèrcits francesos els van negar l'entrada. A conseqüència d'això qui va fer-ho va patir setges llargs i cruents, com ara Saragossa que en va patir 2 (Agustina d'Aragó) i Girona va patir diversos, on la ciutat va quedar destrossada i van morir molts gironins.

Les corts de cadis (1812)

Es formen les juntes locals per organitzar el país i la lluita.