La Guerra del Francès i l'Estat Liberal d'Isabel II

TEMA 2: La Guerra del Francès o Guerra d'Independència (1808-14)

CONCEPTE

- L'esdeveniment marca l'entrada d'Espanya a l'època contemporània.

- Del 1808 al 1814.

- Doble vessant de la Guerra del Francès.

• Conflicte bèl·lic: resistència espanyola davant l'ocupació francesa.

• Primer intent de revolució liberal a Espanya.

- Guerra de caràcter nacional (protagonistes: civils i no militars).

- 2 bàndols entre la població espanyola: afrancesats vs patriotes.

- Desencadenants: Tractat de Fontainebleau (1806), motí d'Aranjuez (març 1808) i abdicacions de Baiona (maig 1808).

ETAPES (evolució militar) (T2)

- Preludi: Paral·lelament a les abdicacions de

1. La resistència popular (1808)

Baiona, el 2 de maig, el poble de Madrid es va alçar contra l'ocupació. Dura repressió (afusellaments 3 de maig).

- Inici: L'alçament de Madrid va ser sufocat, però altres ciutats en van prendre exemple (Girona, Saragossa o Tarragona) i van frenar l'avanç durant mesos.

- Batalla de Bailén (juliol 1808): derrota francesa que obliga Josep I a abandonar Madrid + replegament francès al nord de l'Ebre.

2. Ocupació francesa (1808-1812)

- Napoleó es va desplaçar a Espanya la tardor del 1808 i va desplegar un exèrcit de 250.000 homes.

- Les tropes franceses van arribar a Madrid el 1812, fet que suposava la dominació francesa del territori espanyol.

- Formes de resistència dels patriotes: guerrilles.

3. Derrota napoleònica (1812-14)

- El 1812, Napoleó va haver de retirar el seu exèrcit del territori espanyol per acudir a la seva campanya a Rússia.

- Victòria dels Arapiles (1812): amb l'ajuda dels britànics comandats pel general Wellington.

- Josep I abandona definitivament Madrid.

- Tractat de Valençay (1813): Napoleó decideix pactar la fi del conflicte.

• Permet el retorn de Ferran VII.
• Les tropes napoleòniques abandonen la península.

-> CONSEQÜÈNCIES DEL CONFLICTE BÈL·LIC (evolució militar)

Destrucció i mortalitat.

• A nivell territorial - devastació de ciutats i terres de conreu.

• A nivell demogràfic - fins al 50% de la població va morir en algunes zones.

Deute públic inassumible.

• Disminueix la producció agrària.

• Indústria col·lapsada.

• Comerç paralitzat.

TEMA 4: L'Estat liberal d'Isabel II (1833-68). Concepte i característiques: inestabilitat política, sistema de partits i intervencionisme militar

-> CONCEPTE:

- Després del problema successori, Isabel II acabarà sent la successora al tron espanyol. L'inici del seu regnat començarà amb dues regències.

• Regència de la reina Maria Cristina (1833-1840).

• Regència del general Espartero (1840-1843).

- Amb la seva majoria d'edat (1843), Isabel II prendrà possessió del tron i l'ocuparà fins al 1868, amb l'esclat de la Gloriosa (revolució 1868).

- Durant el regnat d'Isabel II es durà a terme la consolidació dificultosa d'un règim liberal burgès, amb l'oposició dels carlistes; partidaris de retornar a l'Antic Règim.

- Regnat d'Isabel II marcat per:

1. La inestabilitat política.

2. El sistema de partits.

3. L'intervencionisme militar.

- L'estat liberal que es consolida en aquests moments es caracteritzarà per ser:

• Centralista.

• Eminentment moderat.

-> CARACTERÍSTIQUES

- Inestabilitat política.

• Dificultats per consolidar el règim liberal a causa de:

1. Enfrontaments amb els partidaris de l'absolutisme (guerres carlines).

2. Falta de tradició dins aquest sistema (arrela amb l'ocupació francesa).

• Canvis de govern fruit de pronunciaments militars, i no per unes eleccions.

- Intervencionisme militar.

• Canvis de govern mitjançant pronunciaments: alçaments militars que obligaven la reina a lliurar el poder a un determinat grup polític.

• Pronunciaments militars.

- Sistema de partits. S'aniran tornant al poder dos partits, que representaven dues vessants dins la ideologia liberal.

- Altres partits de l'època: (no tenen el poder, però representen part de la població).

• Unió liberal. Apareix més endavant, entre moderats i progressistes.

• Carlins. Partidaris d'un retorn a l'Antic Règim.

PREG 6: Què va ser la Guerra del Francès? Explica'n algun aspecte relacionat amb les Illes Balears.

• Cronologia: 1808-1814 (marca l'entrada d'Espanya a l'època contemporània).

• Doble vessant (conflicte bèl·lic + primer intent de revolució liberal a Espanya).

• Guerra de caràcter nacional + Bàndols: afrancesats vs patriotes.

• Desencadenants (Tractat de Fontainebleau - 1806, motí d'Aranjuez - març 1808 i abdicacions de Baiona - maig 1808) + esmentar etapes (ocupació francesa).

• Balears:

• No hi va haver ocupació francesa.

• Les illes van servir de refugi per als qui fugien del conflicte + base naval de les tropes britàniques i espanyoles.

• Illa de Cabrera: presó pels soldats francesos vençuts a Bailén (1808).

• A nivell intern: descontentament a Menorca amb l'administració espanyola (revolta de 1809), pugna entre la pagesia eivissenca i l'oligarquia de Vila (Eivissa) i protestes per la pressió fiscal (Mallorca).

PREG 7: Compara la Constitució de 1812 i l'Estatut de Baiona.

PREG 5: Explica les diferències entre liberalisme i absolutisme i assenyala com es va establir el règim liberal a l'Espanya del segle XIX.

Com s'estableix el règim liberal a Espanya?

- Precedent: regnat de Carles III (idees il·lustrades).

- Guerra del Francès: primers intents de canvi a l'Estat (CE 1812).

- Assentament progressiu al llarg dels regnats de Ferran VII (Trienni liberal 1820-1823) i sobretot d'Isabel II (1833-1868).

-> ASPECTES POLÍTICS (T1)

• Paral·lelament al conflicte bèl·lic a la zona dominada pels “patriotes” va tenir lloc el primer intent de revolució liberal d'Espanya.

• Revolució impulsada per la part liberal del sector de la societat que s'oposava a l'ocupació francesa i a Josep I.

L'organització de la resistència: Juntes d'armament i defensa.

• Davant l'ocupació francesa, s'enfonsen les institucions absolutistes.

• Buit de poder força la creació de les JUNTES per organitzar la resistència armada.

• Organismes que sorgeixen del principi de sobirania nacional.

• Primer eren locals, més endavant provincials i finalment es crea la Junta Central Suprema, que coordina la resistència a nivell estatal.

Les Corts de Cadis (1810-1813).

• La Junta va haver de ser reemplaçada per una regència del Bisbe d'Ourense, que va convocar les Corts el gener de 1810:

• 300 diputats (elegits amb dificultats) es reuneixen a Cadis el 1810.

• Eclesiàstics, funcionaris, advocats... Representants dels diferents territoris.

• Majoria liberal (que no es corresponia amb la realitat) perquè a Cadis se n'hi concentraven una quantitat important arran del seu caràcter comercial.

• Les Corts de Cadis acorden mesures liberals de caràcter revolucionari.

• Configuració unicameral i dipositària de les corts – sobirania nacional.

• Divisió de poders.

• Liquidació dels privilegis estamentals igualtat davant la llei.

• Reconeixen a Ferran VII com a rei d'Espanya.

• Abolició de l'Antic Règim, a través d'una sèrie de decrets i lleis.

• Supressió del senyoriu jurisdiccional + eliminació de la primogenitura.

• Desamortització de les terres comunals.

• Abolició de la Inquisició.

• Mesures de liberalisme econòmic (supressió dels gremis i les duanes interiors + llibertat de comerç i indústria).

• Les Corts aproven el 19 de març (St. Josep) del 1812 la Constitució de Cadis.

• Text de contingut liberal molt avançat en el marc europeu.

• No va tenir gaire incidència pràctica (context de guerra + Ferran VII l'anul·la dos anys després de la seva aprovació, el 1814).

• Trets més importants a destacar.

• Alt contingut liberal: separació de poders i sobirania nacional.

• Corts elegides per sufragi universal masculí.

• S'estableix la igualtat jurídica de tots els ciutadans davant la llei.

• Reconeixement de drets individuals bàsics.

• D'una monarquia absoluta a una monarquia constitucional.