La Guerra del Francès: Actituds, Conseqüències i la Constitució de 1812

Actituds Socials i Polítiques durant la Guerra

La guerra va provocar un empitjorament de les condicions de vida (fam, misèria i malalties), sobretot de les classes populars urbanes i el camperolat, sotmesos a extorsions i drets senyorials.

Els Afrancesats i l'Oposició

Els espanyols que van fer costat al règim de Josep I van ser anomenats afrancesats i consideraven que la situació era una oportunitat de modernitzar el país. Aquest grup incloïa reformistes, il·lustrats, intel·lectuals i homes de negocis que es van enriquir amb la situació.

L’oposició als francesos defensava la tornada de Ferran VII i de la religió catòlica, però emparava actituds ideològiques diferents:

• Absolutistes: Bona part del clergat i la noblesa volien restaurar l’absolutisme i la tradició, és a dir, la tornada a la situació prèvia a 1808.
• Reformistes Liberals: Un sector defensava un programa de reformes dins de l’Antic Règim.
• Liberals: (Burgesos, intel·lectuals, professionals…) Volien un canvi profund per posar fi a l’absolutisme i esperaven que Ferran VII implantés un nou règim constitucional basat en la sobirania nacional, la separació de poders i les llibertats individuals.

Els Costos Humans i Econòmics de la Guerra

Va ser una guerra llarga, cruel i destructiva (devastació de terres, destrucció de ciutats…) en la qual els contendents s’abastaven del terreny per mitjà de requises, préstecs forçosos, saqueigs i robatoris.

Impacte Demogràfic i Social

Es va produir un augment de la mortalitat de la població civil (fins a un 50%), més alta que entre les tropes, i una caiguda dràstica de la natalitat.

Conseqüències Econòmiques

En termes econòmics, l'impacte va ser devastador:

• La producció agrària va quedar desfeta i la industrial col·lapsada.
• El comerç es va paralitzar i el transport es va veure afectat per la confiscació militar de bous, mules i cavalls.
• El cost global va provocar un deute inassumible: el 1815, el dèficit de les finances públiques era 20 vegades superior als ingressos de l’Estat, que van disminuir encara més amb els processos d’independència de les colònies.

Corts de Cadis i la Constitució de 1812

La Convocatòria de les Corts de Cadis

Enmig del conflicte bèl·lic, la Junta Central Suprema va organitzar una “consulta al país” i va posar en marxa una convocatòria de Corts. No obstant això, la Junta no va poder refer-se de les derrotes militars i el fustigament dels sectors absolutistes i va ser substituïda per una regència encapçalada pel bisbe d’Ourense (gener del 1810), que va convocar les Corts a Cadis, l’única ciutat que resistia el setge francès.

A causa del conflicte, els diputats no van poder ser elegits amb normalitat. Sovint el sufragi no es va poder celebrar o els diputats no es van poder desplaçar, i van haver de ser substituïts per persones que ja es trobaven a Cadis. Finalment, es van reunir 300 diputats, que van acordar que les Corts fossin unicamerals i les van inaugurar el setembre de 1810.

El Triomf Liberal i la Sobirania Nacional

El primer dia, els liberals van triomfar aconseguint que les Corts fossin considerades dipositàries de la sobirania nacional, és a dir, que representessin els ciutadans de la nació. Van acordar la divisió de poders i van reconèixer com a rei a Ferran VII, assumint un caràcter revolucionari en:

• Superar la doctrina tradicional de la sobirania com a atribut reial.
• Liquidant els privilegis estamentals.
• Establir que tots els ciutadans eren iguals davant la llei i tenien els mateixos drets.

La Constitució de 1812: La Pepa

Les Corts van desenvolupar una activitat legislativa intensa durant més de tres anys. Van aprovar un seguit de lleis i decrets i la primera Constitució de l’Espanya contemporània, promulgada el 19 de març de 1812. Aquest text va posar les bases d’un nou sistema liberal i va significar la fi de l’Antic Règim. La Constitució va ser un text de contingut molt avançat i va ser una referència a Europa i Amèrica.

Principis Fonamentals i Drets del Ciutadà

En el seu articulat definia:

• Drets del ciutadà: De petició, d’educació i de propietat.
• Llibertats civils: De pensament, opinió i impremta.
• Igualtat: Jurídica i fiscal (repartiment proporcional dels impostos).
• Sufragi: Universal masculí per a majors de 25 anys, amb un sistema d’elecció indirecta.
• Seguretat individual: Inviolabilitat del domicili, drets penals i processals, i abolició de la tortura.

Estructura de l'Estat i Divisió de Poders

L’estructura de l’Estat era una monarquia limitada amb divisió de poders:

1. Poder Legislatiu: Recaia en les Corts (elaboració de lleis, pressupostos, tractats internacionals i comandament de l’exèrcit).
2. Poder Executiu: El cap era el monarca (direcció del govern, iniciativa, sanció i vet suspensiu de lleis).
3. Poder Judicial: Competència dels tribunals.

A més, s’establia l’Estat de dret (codis únics de matèria civil, criminal i comercial, immobilitat de jutges, garantia de processos…). La Constitució reconeixia la confessionalitat de l’Estat, establia l’ensenyament primari obligatori i la creació de l’exèrcit nacional amb servei militar obligatori. Territorialment, organitzava l’Estat en províncies i municipis, governats per diputacions i ajuntaments electius, i creava la Milícia Nacional com a cos de ciutadans armats per defensar els preceptes liberals.

L'Abolició de l'Antic Règim

A més de la Constitució, les Corts de Cadis van aprovar lleis i decrets destinats a eliminar l’Antic Règim i ordenar l’Estat com un règim liberal.

Reformes Clau

• Abolició del règim senyorial: La població va deixar d’estar sotmesa a la jurisdicció privada i va passar a dependre de l’autoritat pública. Els antics senyors van esdevenir propietaris de les terres (generant conflictes amb els llauradors), però van perdre les prerrogatives judicials i administratives.
• Reforma agrària: Es va intentar iniciar-la mitjançant l’expropiació dels béns dels convents suprimits, la venda o el repartiment de terrenys erms i de béns comunals, i la limitació de les primogenitures (mayorazgos).
• Liberalisme econòmic: Es van introduir mesures per impulsar la producció i el comerç, procurant la creació d’un mercat nacional (llibertat de comerç, indústria i treball, i supressió de gremis i duanes interiors).

Cal destacar que la guerra va dificultar o impedir posar en pràctica aquestes reformes, com també la Constitució. A més, aquests canvis van tenir l’oposició ferma dels sectors absolutistes, que volien que Ferran VII tornés i restablís la situació anterior a 1808.