La Guerra de Cuba: Causes i Conseqüències Històriques

La Guerra de Cuba (1895-1898)

Causes:

• No es van aplicar les reformes promeses a la Pau de Zanjón de 1878:

  • Autonomia

  • Mateixa representació política

• Oposició dels grans propietaris agraris i dels comerciants peninsulars a qualsevol reforma.

• Proteccionisme pels productes espanyols (ex: teixits catalans)

• Paper dels EUA: Controla la producció i exportació de sucre de l’illa; és crític amb el proteccionisme espanyol; vol territoris com a zona d’expansió.

→ Guerra per la independència i ajuda dels americans als independentistes cubans.

Conseqüències del “Desastre del 98”:

• Cost humà

  • Alta mortalitat entre els soldats espanyols → malalties, subalimentació...

• L’impacte econòmic de la guerra

  • Augment de la despesa pública i del Deute Públic.

  • Pèrdua del mercat colonial

  • Repatriació de capitals (molts espanyols van tornar a Espanya i van vendre els seus negocis a les illes)

• Creixement de l’antimilitarisme

• Creixement del corporativisme militar: Els militars acusen els polítics del fracàs i reivindiquen més presència a la vida pública.

• Conseqüències polítiques

  • Les derrotes militars suposen la pèrdua de l’imperi colonial → Tractat de París (desembre de 1898). Espanya reconeixia la independència de Cuba i cedia Puerto Rico, l’illa de Guam i Filipines als Estats Units.

  • Espanya relegada a potència secundària a nivell internacional i destrucció del mite de l'imperi espanyol.

• Aparició del Regeneracionisme:

  • Moviment polític reformista que criticava la Restauració i volia reformar Espanya imitant el model polític europeu → Va fracassar.

  • Destaca la figura de Joaquín Costa i l’anomenada Generació del 98 en l’àmbit intel·lectual.

6. Analitzar el catalanisme polític: factors que porten a una identitat diferenciada, opcions ideològiques del primer catalanisme, el paper de Valentí Almirall i de les diverses organitzacions polítiques catalanistes.

Factors que porten a una identitat diferenciada:

• Reivindicacions lingüístiques i culturals diferenciades davant la uniformització cultural.

• Refús del centralisme polític.

• Realitats socials i econòmiques diferents degut a la industrialització a Catalunya (requeria proteccionisme per tal de dificultar la importació, amb aranzels duaners).

A Catalunya: Urbanització i nova realitat social (burgesia industrial / classe obrera).

A la resta d’Espanya: Societat i burgesia agrària lliurecanvista (comerç amb l’estranger sense traves).

Aquest conflicte permanent (fins 1891) va provocar un sentiment d’incomprensió a Catalunya:

- Reivindicació del proteccionisme dels sectors empresarials i obrers.

- Demanda d’autonomia política i poder polític propi.

Opcions ideològiques del primer catalanisme:

Inicialment va ser un sentiment limitat a grups socials minoritaris, un moviment de classes mitjanes. Confluïen 3 sectors:

a) Catalanisme democràtic i progressista: Valentí Almirall es separà del Partit Federal i reconduí el federalisme cap a uns postulats catalanistes:

• Reivindicació d’un Estat o d’autonomia política.

• Necessitat de Catalunya per la seva realitat històrica i cultural (particularisme).

b) Catalanisme conservador: (Evolucionat des del carlisme): Defensava un tradicionalisme catòlic. J. Torras i Bages volia ajuntar catalanisme i catolicisme (“La Veu de Montserrat”), el que va provocar enfrontaments amb la jerarquia de l’església espanyola que no entenia el catalanisme. Defensava l’autonomia, la religió, la monarquia i l’organització tradicional de la família.

c) Catalanisme cultural “romàntic”: Liderat per Àngel Guimerà (s’aixoplugava en “La Renaixença”). Plantejaments radicals quasi independentistes (però socialment més conservadors que els republicans) i oposició a la política de la Restauració.