Guerra Civil i Franquisme: Aspectes Socials, Econòmics i Culturals amb Focus Balear

La Guerra Civil Espanyola: Anàlisi per Zones i Impacte

Aquest document esquematitza els aspectes socials, econòmics i culturals de la Guerra Civil Espanyola a les dues zones, incorporant-hi elements relatius a les Illes Balears, i analitza les transformacions posteriors durant el franquisme.

Zona Republicana: Societat i Economia en Guerra

Aspectes Socials a la Zona Republicana

• Suports socials: Classes populars, obreres, pagesos, petita i mitjana burgesia, intel·lectuals i artistes.
• Ideologia: Sectors diversos, des de republicans reformistes fins a grups revolucionaris que pretenien la revolució social, incloent-hi anarcosindicalistes.
• Revolució Social: Col·lectivització de la propietat privada i ocupació de terres.
• Repressió contra els sublevats: Afusellaments de fidels als insurrectes o sospitosos, crema d’esglésies, assalts a convents, etc.
• Patiment de la població civil: Bombardejos contra la població civil (com a Guernica), fugida del front deixant cases i ciutats, exiliats. Els nens evacuats per evitar el sofriment van ser coneguts com els “nens de la guerra”.
• Formació de milícies: Grups civils de voluntaris que van participar en la guerra al costat republicà.
• Dones: Incorporació al món laboral per substituir els homes que estaven al front. Incorporació a les milícies com a combatents. Algunes van ocupar càrrecs polítics.

Aspectes Econòmics a la Zona Republicana

• Col·lectivització de la propietat agrària i industrial.
• Intervenció de comptes bancaris i béns.
• Destrucció d’infraestructures.
• Falta d’abastiment de productes de primera necessitat.
• Racionament, acaparament de productes per a la seva venda en el mercat negre. Fam generalitzada.
• Inflació.

Zona Nacional: Economia i Cultura sota el Control Franquista

Aspectes Econòmics a la Zona Nacional

• Intervencionisme econòmic, proteccionisme i defensa de la propietat privada.
• Control estricte de la producció amb l’objectiu de guanyar la guerra.
• Anul·lació de les expropiacions i devolució de terres als seus propietaris.
• Suport internacional econòmic i militar.
• Control de les àrees rurals on hi havia més aliments.
• Planificació econòmica per a una distribució més eficient dels recursos, fent-los més operatius per a la guerra i per a la població civil.

Aspectes Culturals a la Zona Nacional

• Imposició ideològica.
• Persecució i repressió dels artistes i intel·lectuals dissidents.
• Creació d’una institució per a la recuperació i conservació del patrimoni.
• Art al servei de la propaganda franquista i d’inspiració feixista.
• Alguns intel·lectuals van donar suport al règim (com Pemán, Manuel Machado, etc.).

L'Espanya Franquista: Transformacions i Oposició (1959-1975)

El Pla d'Estabilització (1959): Obertura Econòmica

El Pla d’Estabilització és un conjunt de mesures econòmiques que van trencar amb l’aïllament dels primers anys del franquisme, liberalitzant l’economia, obrint-la al comerç exterior i a la inversió estrangera, i convertint la pesseta en una divisa internacionalment acceptada i de més solidesa.

Altres mesures clau van ser:

• Acceptar crèdits internacionals (dels EUA i altres països) i integrar-se en institucions econòmiques internacionals (FMI, OECE, Banc Internacional de Reconstrucció i Foment).
• Augmentar el tipus d’interès i congelar salaris i préstecs per controlar la inflació.
• Augmentar la recaptació fiscal i congelar la despesa pública.

Aquestes mesures van facilitar el gran creixement econòmic de l’Espanya dels anys 60.

Creixement Demogràfic i Migracions (1960-1975)

Entre 1960 i 1975, Espanya va experimentar un gran creixement demogràfic marcat per importants moviments migratoris, tant interns com externs. L’atracció de les grans ciutats industrials espanyoles i europees, juntament amb la crisi rural, va provocar un èxode massiu des d’Andalusia, Extremadura, Galícia i Castella i Lleó cap a Madrid, Catalunya, el País Basc i la costa mediterrània.

A les Illes Balears, el boom turístic i la construcció van generar una doble migració:

• Interna: de zones rurals cap a les ciutats costaneres.
• Externa: amb l’arribada de treballadors de regions espanyoles empobrides.

Mallorca i Eivissa van ser les primeres destinacions, seguides de Formentera i Menorca. Aquesta onada migratòria va impulsar la terciarització econòmica i va transformar la societat balear, fent-la més diversa.

L'Oposició al Franquisme: Evolució i Repressió

Després de la guerra, l’oposició al franquisme va quedar desmantellada, excepte el PCE, que va mantenir l'activitat clandestina. A l’exili, el govern republicà a Mèxic va perdre influència, mentre els maquis actuaven a zones rurals d’Espanya.

Als anys 40, la caiguda de l’Eix va renovar les esperances de canvi, amb monàrquics i demòcrates creant l'Aliança Nacional de Forces Democràtiques. Als anys 60, l’antifranquisme es va recompondre amb nous moviments socials, l’aparició d’ETA i la formació de Comissions Obreres.

A la dècada de 1970, l’oposició es va organitzar en la Junta Democràtica i la Plataforma de Convergència Democràtica. ETA i grups d’ultraesquerra com el FRAP i el GRAPO van incrementar els atemptats, provocant una repressió brutal.

A Mallorca, l’oposició era minoritària, liderada pel Partit Comunista i figures com Francisca Bosch, mentre el PSOE no es va reorganitzar fins al 1974.