La Guerra Civil Espanyola: Últimes Fases i Derrota Republicana
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,61 KB
Fase Final de la Guerra Civil Espanyola (1939)
Cinquena Fase: Febrer - Abril 1939
La darrera fase de la guerra, entre febrer i abril de 1939, va culminar amb l'ocupació de les zones republicanes del centre-sud: Madrid, el nord de València i Almeria.
Al febrer, França i Gran Bretanya van reconèixer el règim de Franco. El mes següent, Azaña va renunciar a la presidència des de l'exili a París, i Diego Martínez Barrio va ser nomenat president, amb Juan Negrín com a cap de govern a l'exili. La república a l'exili va ser reconeguda en alguns països, com Mèxic, que va acollir el govern republicà simbòlicament fins al 1977.
L'objectiu republicà era defensar Madrid, l'última ciutat amb indústria. El coronel José Miaja, que havia vençut a Franco a Guadalajara, va liderar la defensa. Hi va haver revoltes comunistes amb el suport de Negrín, tot i que Miaja considerava que allargaven la guerra innecessàriament.
El 5 de març, Negrín va assumir el poder sense negociar amb Franco. La població, farta, va donar suport al cop d'estat de Segismundo Casado, amb el suport de Miaja, contra Negrín, que va haver d'exiliar-se.
El Consell Nacional de Defensa, creat per aconseguir una rendició honorable, va fracassar davant la negativa de Franco. Madrid va caure el 28 de març, seguida per altres ciutats. El 31 de març, Cartagena, l'última posició republicana, es va rendir. L'1 d'abril, Franco va anunciar la fi de la guerra.
Quarta Fase: Juliol 1938 - Febrer 1939
L'ofensiva nacional es va centrar en Catalunya, zona industrial clau. Aquesta fase, de juliol de 1938 a febrer de 1939, decantaria la guerra.
Els republicans es van reagrupar al riu Ebre amb l'objectiu d'unir les zones republicanes, recuperar Vinaroz i resistir, esperant una segona guerra mundial. Aquesta esperança es va esvair amb l'acord de Munic.
El 25 de juliol de 1938, va començar la Batalla de l'Ebre. L'ofensiva republicana, liderada per Vicente Rojo i Líster, va aconseguir conquerir Ascó, Mora d'Ebre i Flix. La resistència nacional a Gandesa va aturar l'avanç durant tres mesos. Amb el suport d'Alemanya i Itàlia, els nacionals van llançar una ofensiva, ocupant el sud de Tarragona. La batalla va acabar el 16 de novembre.
La derrota a l'Ebre va significar l'enfonsament republicà. Els nacionals van ocupar Tarragona (15 de gener), Barcelona (26 de gener) i Girona (4 de febrer). La Generalitat (Lluís Companys), la república (Azaña) i el govern basc (Aguirre) es van exiliar. Menorca va ser recuperada pels britànics. Negrín tornaria més tard amb suport comunista.