La Guerra Civil espanyola: sublevació, bàndols i dimensió internacional
1.1. La Guerra Civil: sublevació, bàndols en conflicte i la seva dimensió internacional
Després de la derrota de les forces de dreta a les eleccions de febrer de 1936, els bàndols polítics es van dividir en coalicions d'esquerres (Front Popular) i de dretes (Bloc Nacional). Les eleccions van ser guanyades pel Front Popular i Santiago Casares Quiroga, membre de l'ORGA, va ser escollit president del Govern. Aquest va allunyar els generals més contraris a la República (Franco, Sanjurjo, Mola...), per ser sospitosos de tramar un cop d'estat. No obstant això, la derrota electoral de la dreta i la por a la revolució social van estimular projectes colpistes ideats per aquests militars.
L'esclat de la sublevació es va accelerar després de l'assassinat del militant d'esquerres José Castillo i, l'endemà com a represàlia, del diputat de dretes Calvo Sotelo. El 17 de juliol de 1936, les tropes situades al Protectorat de Marroc es van aixecar contra la República i, el dia 18, ho van fer a la Península. A conseqüència del conflicte van sorgir dos bàndols: el bàndol nacional o els sublevats, format per oficials intermedis de l'exèrcit de Terra, la Guàrdia Civil, les masses catòliques i conservadores, petits i mitjans terratinents, i que comptava amb el suport total de l'Església; i el bàndol republicà, conegut pels sublevats com els "rojos", que estava constituït per generals de l'exèrcit de Terra, l'Armada i la marineria, l'Aviació, la Guàrdia d'Assalt, els partits d'esquerra, el proletariat i la petita burgesia.
Ràpidament el conflicte va generar implicacions internacionals, a causa de les tensions polítiques existents en aquell moment a tot Europa. L'auge del feixisme a Itàlia i Alemanya havia provocat una gran preocupació en països com Gran Bretanya i França. Aquests últims van intentar no conferir un caràcter internacional al conflicte, acordant amb les potències feixistes un Comitè de No Intervenció. Itàlia i Alemanya no van complir el que s'havia establert i van proporcionar material bèl·lic i voluntaris, com els Camisses Negres italians. Les forces sublevades també van comptar amb el suport de Portugal, que va enviar els viriatos (10.000 voluntaris). Alemanya va jugar un paper fonamental ja que, gràcies a la seva ajuda, els militars van poder travessar l'Estret de Gibraltar, protegit per l'Armada, afí a la República. D'altra banda, la República gairebé no va tenir suports, excepte la Unió Soviètica i, en menor mesura, Mèxic. La URSS, dirigida per Stalin, es va mostrar prudent inicialment però, amb la intervenció de Hitler i Mussolini, va decidir col·laborar amb el govern de la República i enviar assessors militars i armes.
A més, van acudir a participar en la Guerra Civil les Brigades Internacionals, partides de voluntaris procedents de diversos països, estimulades per la Internacional Comunista o Komintern.