Guerra Civil Espanyola: Un resum complet

La Guerra Civil Espanyola va començar el 17-19 de juliol de 1936 i va acabar l'1 d'abril de 1939. Un cop d'estat fet per la dreta contra el govern del Front Popular, elegit democràticament, va donar lloc a una guerra sagnant d'àmplies conseqüències. Franco, Mola (El Director), des del bàndol Nacional, i Largo Caballero, Azaña i Negrín, des del bàndol Republicà, protagonitzen els fets. La guerra finalitzarà amb el triomf del bàndol nacional i la instauració de la dictadura franquista (1939-1975).

Causes de la Guerra Civil

Causes estructurals:

• Deficient industrialització i retard econòmic
• Manca d'encaix de Catalunya i el País Basc dins l'estat
• Intervencionisme militar

Context internacional desfavorable:

• Gran depressió (1929 i dècada de 1930)
• Atur i conflictivitat social
• Crisi de les democràcies i avanç del feixisme

Resultat de les eleccions del 36:

• La dreta: Activitat feixista: JONS, Falange i carlins
• L'esquerra: Enfrontament al PSOE: Largo Caballero i I. Prieto

Desenvolupament del Cop d'Estat

Paper dels colpistes

Cop d'estat plantejat per José Sanjurjo i Emilio Mola (el Director), i secundat per Francisco Franco. Van participar Queipo de Llano, Goded, militants monàrquics, carlins, falangistes i altres sectors de l'extrema dreta. Entre el 17 i el 19 de juliol de 1936 va tenir lloc l'alçament militar contra el govern del Front Popular.

• 17 de juliol: Inici a Melilla, on arriba Franco.
• 18 de juliol: Queipo de Llano s'aixeca a Sevilla; Goded a les Balears; Mola a Pamplona.

Reaccions del govern republicà

El govern republicà tarda a reaccionar i hi ha 3 caps de govern en 3 dies:

1. Santiago Casares (republicà d'esquerra), es negà a armar els obrers i dimití el 19 de juliol.
2. Diego Martínez Barrio, intentà sense èxit negociar amb Mola.
3. José Giral, donà armes a les organitzacions obreres i eliminà tot l'exèrcit menys la Guàrdia d'Assalt i la Guàrdia Civil, permetent dominar la situació a les grans ciutats.

Els colpistes controlen el Marroc, les Canàries, les Illes Balears, Espanya agrària i conservadora (Castella, Madrid, País Basc, Andalusia, sud de Castella, Menorca).

Front Popular (juliol-setembre 1936)

Revolució obrera (FAI/POUM)

Setembre 1936-maig 1937

Caballero i Tarradellas incorporen al gabinet del Front Popular nacionalistes catalans i bascos i anarcosindicalistes. Acaben amb els comitès. Autonomia Basca (octubre 1936). Exèrcit Popular.

Revolució (CNT/POUM) vs. Guerra (govern republicà, PCE, socialistes)

PSUC, UGT i Estat Català vs. CNT-FAI, anarquistes i POUM.

Negrín (maig 1937-març 1939)

V. Rojo (Ebre); Tretze Punts (maig 1938): fora estrangers, democràcia. Goded a Catalunya, Companys arma. Goded empresonat. Comitè central de milícies antifascistes: Front Popular (CNT, FAI, PSUC, POUM, ERC).

Tarradellas: normalitat de la producció; Comitè d'Indústries de Guerra, 8 d'agost de 1936; facilitar acord cap a un programa mínim de govern/política econòmica.

Fatarella (gener 1937): CNT/FAI vs. camp. Fets de Maig (3-8 de maig de 1937): Eusebi Rodríguez Salas (PSUC). Caballero acaba. Conseqüència: primer guany, perjudica la CNT.

Andreu Nin (POUM) mor juny 1934; no autonomia (Negrín).

Sanjurjo mor, passa Franco: exèrcit nacional. Abril 1937: carlins + falangistes ="Falange Española Tradicionalista y de las JON" (El Movimiento); autoritarisme totalitari; feixista; no democràcia; centralisme; repressió política; autàrquica; nacionalcatolicisme; alçament de caràcter de croada.

Operacions militars

Guerra de columnes (juliol-desembre 1936)

Nacionals: Mola detingut; avions ajuden a passar l'estret. Franco a Còrdova/Granada i s'uneix a Queipo de Llano a Sevilla. S'ocupa Extremadura, Sant Sebastià i Irun. Després conquistar Toledo, inicia l'assalt a Madrid. Republicans: columnes al front. A Barcelona i València a Aragó. Intent a Saragossa i Terol (Durruti) fracassa. Expedició a les Balears fracassa. Govern a València (6 de novembre). Guerra de fronts: Franco fracassa a Madrid (Jarama i Guadalajara).

Guerra del Nord (abril-octubre 1937)

Franco al nord (abril-octubre 1937). Guernica (Legió Còndor) i ocupació de Bilbao/Astúries (mineres i industrials). Republicans ofensives per no perdre el nord (batalles de Belchite i Brunete i ofensiva contra Terol). Després de recuperar Terol, els franquistes ocupen la zona aragonesa, Lleida i la Mediterrània fins a Vinaròs i Castelló, aïllant Catalunya. Franquistes ataquen València, fracassa. Batalla de l'Ebre (juliol-novembre 1938): 25a república, última ofensiva (Coronel Modesto, milícies de Lister) per unificar territori. Republicans prop de Gandesa. Agost: Franco contraofensiva. 15 de novembre: republicans punt de partida. Pacte de Munic entre Hitler, França i el Regne Unit, que esvaeix esperances d'ajut a la República. 15 de gener cau Tarragona; 26 de gener Barcelona; Negrín resisteix.

Conseqüències de la Guerra Civil

Dades humanes

500.000 morts i exili a França i Mèxic.

Dades econòmiques

Destrucció d'infraestructures, habitatges i fàbriques; pèrdua de reserves bancàries, disminució de la producció; endarreriment i aïllament.

Dades polítiques

Criminalització dels vençuts; control social, repressió políticosocial.

Dades culturals

Exili i depuració d'intel·lectuals.

Repressió

270.000 a camps; consells de guerra; execucions polítiques; depuració de mestres, metges i funcionaris; no activitats polítiques; no estatuts.

Exili

400.000 exiliats a la URSS, Mèxic, Xile, Veneçuela; pèrdua d'intel·lectuals, artistes...

Aïllament

20 anys d'aïllament internacional, fora de la reconstrucció, autarquia.

General

Militars, religiosos, polítics de dretes i rics; obrers, militants i càrrecs públics d'esquerres. Les dues Espanyes (Machado) i la tercera Espanya.