Guerra Civil Espanyola: Fets de Maig, Negrín i Caiguda de Catalunya
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,7 KB
A Catalunya, la CNT va dissoldre el Comitè de Milícies Antifeixistes. En el seu buit, la Generalitat es va reforçar, amb Josep Tarradellas assumint la presidència i agrupant les forces antifeixistes.
Els Fets de Maig de 1937 a Barcelona
L'Estat republicà ja s'havia refet i volia eliminar els organismes i les forces revolucionàries. Els fracassos militars a la primavera van intensificar el debat sobre si calia prioritzar la guerra o la revolució. Els partidaris de la revolució eren principalment la CNT i els trotskistes, mentre que els socialistes, republicans, el PCE i ERC defensaven la prioritat de la guerra.
El 3 de maig, les forces de la República van intentar prendre l'edifici de la Telefònica a Barcelona, situat a la Plaça de Catalunya i de gran importància estratègica. Aquest edifici estava en mans de la CNT, i la República volia recuperar-lo. La CNT es va negar, provocant un enfrontament que va esclatar i es va estendre per tota la ciutat. Durant gairebé una setmana, les forces antifeixistes es van barallar. Els anarquistes van ser desallotjats per les forces de la República, fet que va causar una crisi de govern. El Partit Comunista va guanyar més força i va assenyalar el POUM com a culpable dels incidents.
El Govern de Negrín i la Fi de la Guerra Civil
Els sectors més comunistes van demanar la il·legalització del POUM, acusant-lo d'haver pactat amb els franquistes per soscavar la República. En aquell moment, Largo Caballero es va negar a perseguir els trotskistes i va dimitir. Juan Negrín va assumir la presidència del govern, i ell sí que recolzava aquesta mesura. El POUM va ser il·legalitzat i van començar les persecucions als seus militants. Andreu Nin, líder del POUM, va ser capturat per les forces soviètiques i mai més va ser trobat.
El novembre de 1937, el govern de l'Estat es va traslladar de València a Barcelona. València havia estat la capital al principi de la guerra, però com la situació empitjorava, calia conservar la zona més rica en mans dels republicans. A més, Catalunya oferia una millor via de sortida d'Espanya si la guerra s'agrejava.
El 1938, la situació per als republicans era molt complicada, ja que anaven perdent territoris a causa dels feixistes, amb més derrotes militars i un creixent cansament. Davant d'aquesta situació, Negrín va publicar el Programa dels Tretze Punts, una proposta de pau a Franco. Aquest programa incloïa condicions per al final de la guerra, com ara la celebració de noves eleccions i l'establiment de la pau, suposant el suport de la resta de països europeus. No obstant això, Franco es va negar, ja que no li convenia.
El setembre de 1938, es van signar els Acords de Múnic, un pacte entre el Regne Unit, França, Itàlia i Alemanya que permetia a aquesta última ocupar els Sudets. Aquest acord va evidenciar la manca de suport internacional a la República espanyola.
Entre gener i febrer de 1939, Catalunya va caure. Després de la Batalla de l'Ebre, les tropes franquistes van entrar per Lleida i Girona, ocupant tot el territori català. Els governs (la Generalitat, el Govern Basc, etc.) i els republicans es van exiliar, fugint de les tropes franquistes cap a França.