Guerra Civil Espanyola: Fases Militars i Rereguardes

Primera Fase: Juliol-Desembre 1936

L'objectiu dels insurrectes era Madrid, i el general Mola va enviar columnes des de Pamplona.

Mentrestant, l'Exèrcit Africà passava l'estret amb l'ajuda de l'aviació de Mussolini.

Franco, a la península, va passar per Andalusia i, des de Sevilla, volia arribar a Madrid ocupant Extremadura. Però va fracassar a causa de la forta defensa dels republicans. Tot i això, el govern republicà va marxar a València per més seguretat.

El setembre, Mola va atacar pel nord i va ocupar Irun i Sant Sebastià.

Les milícies catalanes van anar a Aragó, ocupant ciutats fins a ser frenades a Osca, Saragossa i Terol a causa de la seva manca de preparació i desorganització.

També va fracassar l'expedició de voluntaris que volia ocupar Mallorca i Eivissa.

Segona Fase: Del Jarama a l'Ebre (Gener 1937 – Novembre 1938)

Els colpistes van reintentar ocupar Madrid, també sense èxit, amb l'encerclament des del Jarama i Guadalajara.

Com que no podia ocupar la capital, Franco va decidir la conquesta de Màlaga, i les ciutats andaluses van anar caient.

L'ocupació de Bilbao i Astúries va ser difícil a causa de la gran resistència popular.

El desembre del 1937, els republicans van ocupar Terol.

L'octubre, el govern de la República es va traslladar a Barcelona.

Franco, després, va ocupar el front d'Aragó i va començar a entrar en terres catalanes per Lleida.

L'Exèrcit republicà va començar l'ofensiva per l'Ebre per unir la zona republicana, que estava ara partida. Però la contraofensiva franquista es va imposar. La Batalla de l'Ebre va ser un veritable infern amb més de 50.000 morts. La batalla va acabar el 15 de novembre del 1938.

Tercera Fase: Ocupació de Catalunya i Fi de la Guerra (Desembre 1938 – 1 d’Abril 1939)

Ofensiva final de Franco contra Catalunya per Tremp i el Segrià.

El 15 de gener va entrar a Tarragona; el 26, a Barcelona; i el 4 de febrer, a Girona, arribant el 9 a la frontera francesa.

El 28 de febrer, Azaña va dimitir i Juan Negrín es va presentar. El 28 de març, Franco va ocupar Madrid, i el 31 de març, van conquerir Alacant, l'última ciutat per conquerir. L'1 d'abril va acabar la guerra.

La Rereguarda Republicana

El 20 de juliol del 1936 es van produir tres fenòmens clau:

• Aparició d'un nou poder: Companys va proposar a la CNT la creació d'un organisme antifeixista, i es va crear el Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya.
• Govern d'unitat: El 26 de setembre de 1936, es va formar un govern d'unitat presidit per Tarradellas.
• Milícies populars.
• Col·lectivització de l'economia: Els treballadors es van fer càrrec de les empreses. Les col·lectivitzacions eren autogestionades pels treballadors, i es va promulgar el Decret de Col·lectivitzacions amb control obrer de les indústries i comerços.

Al camp no hi va haver tantes col·lectivitzacions a causa de l'existència de petites i mitjanes propietats i de la poca incidència de la CNT.

Altres mesures revolucionàries van ser:

• Les municipalitzacions de les cases de lloguer: Confiscació de la propietat pel municipi. Els llogaters pagaven a l'Ajuntament en comptes de l'antic propietari.
• Creació del CENU (Consell de l'Escola Nova Unificada).
• Majoria d'edat als 18 anys i l'avortament durant els 3 primers mesos.
• Fort anticlericalisme.
• Ajuda de l'URSS amb consellers i armament.
• Arribada de les Brigades Internacionals amb voluntaris antifeixistes de tots els països.

La Rereguarda Insurrecta: Primers Mesos

Amb la mort en accident d'avió del general Sanjurjo, el 20 de juliol del 1936, la direcció de l'aixecament va passar a la Junta de Defensa de Burgos.

L'1 d'octubre, Franco va ser proclamat Cap d'Estat i Generalíssim, creant la Junta Tècnica de l'Estat, que volia abolir totes les reformes de la República i prohibir tots els partits i sindicats, excepte els de dretes.