La Guerra Civil Espanyola: Fases Militars i Governs Republicans

El Cop d'Estat i els Primers Governs Republicans

17 i 19 de juliol de 1936. Casares Quiroga es negà a armar els obrers i dimití. El mateix dia, Martínez Barrio el substituí, però dimití igualment gràcies al seu intent de negociació amb Mola. Finalment, José Giral assumí la presidència, armà els obrers i va dominar la situació en les grans ciutats.

Divisió del Territori

• Zona Nacional: Marroc, Canàries, Balears (excepte Menorca), Espanya agrària, Nord de Castella, Galícia, Navarra, Àlaba, part d’Aragó, part d’Andalusia.
• Zona Republicana: Catalunya, València, Múrcia, Menorca, Madrid, Astúries, Biscaia, Guipúscoa, Cantàbria, Sud de Castella i la major part d’Andalusia.

Quan tot es dividí, tant les forces aèries com les marítimes també es van fragmentar.

Els Governs Republicans

Govern del Front Popular (Juliol-Setembre de 1936)

El cop d'Estat va agafar el govern del Front Popular desprevingut. Casares Quiroga, president del govern, va dimitir dos dies després. El seu successor, Martínez Barrio, va intentar negociar amb els colpistes i va dimitir ràpidament. José Giral va prendre la Presidència i va enfrontar els colpistes, dissolent l'exèrcit i armant els obrers. Això va desencadenar una revolució impulsada per la CNT i el POUM, amb mesures com columnes cap al front, col·lectivitzacions i persecució ideològica.

Govern Largo Caballero (Setembre 1936-Maig 1937) i Govern Tarradellas a Catalunya

Durant el govern de Largo Caballero (setembre 1936-maig 1937) i el Govern Tarradellas a Catalunya, es va buscar reconstruir l'autoritat estatal republicana amb una coalició àmplia del Front Popular, incloent forces catalanes i basques. Es va militaritzar les milícies i es va formar l'Exèrcit Popular. Les tensions entre els partidaris de la revolució i els de la prioritat de la guerra van culminar amb els Fets de Maig del 37, un enfrontament armat a Barcelona.

Govern Negrín (Maig 1937-Març 1939)

Després dels Fets de Maig de 1937, Largo Caballero dimití i Juan Negrín va assumir el govern. Va restablir l'ordre i va posar fi al procés revolucionari. Negrín va reforçar l'exèrcit republicà i va preparar la batalla de l'Ebre. Va resistir fins al final amb l'esperança d'un suport internacional o una negociació per la pau. Amb la caiguda de Catalunya, va quedar aïllat amb el suport dels comunistes, i el cop de Segismundo Casado a Madrid va posar fi a l'Estat Republicà.

Catalunya durant la Guerra Civil

El Fracàs del Cop d'Estat a Barcelona

Durant la Guerra Civil Espanyola, Catalunya va restar fidel a la República sota el govern autònom de la Generalitat, liderat per Lluís Companys. L'aixecament militar a Barcelona el 19 de juliol de 1936 va fracassar degut a la resistència de les forces oficials de la Generalitat i les milícies populars, especialment la CNT-FAI. El comandant general Manuel Goded va ser fet presoner, marcant el fracàs de l'aixecament a Barcelona i altres poblacions catalanes.

Comitè Central de Milícies Antifeixistes

Durant els primers quatre mesos de la Guerra Civil Espanyola, la Generalitat va ser quasi inoperant. Malgrat això, Companys va jugar un paper discutible. Els anarcosindicalistes van crear el Comitè Central de Milícies Antifeixistes, amb representació de diverses organitzacions polítiques i sindicals. A Catalunya, aquest comitè, principalment controlat per la CNT, va dirigir la guerra i va impulsar col·lectivitzacions industrials i agràries, a més de perseguir les dretes i l'Església amb tribunals populars i formar comitès i milícies populars.

Governs d'Unitat a Catalunya (Tarradellas)

Amb el govern de Josep Tarradellas, la Generalitat intenta regularitzar les col·lectivitzacions, controlar els tribunals populars i reduir la repressió indiscriminada. Es prioritza organitzar els recursos de guerra i l'acollida de refugiats. Paral·lelament, s'estableixen tres objectius: assegurar la normalitat de la producció, transformar cap a una economia de guerra i obtenir acords entre partits i sindicats. Els Fets de la Fatarella del gener de 1937 reflecteixen tensions entre camperols i grups de la CNT-FAI.

Els Fets de Maig del 1937 a Barcelona

Els Fets de Maig del 1937 a Catalunya van ser enfrontaments a Barcelona durant la Guerra Civil entre forces de la Generalitat i militants del PSUC, la UGT i Estat Català, i la CNT-FAI, el POUM i altres grups anarquistes. Va començar amb l'ocupació de Telefónica pel PSUC, provocant violència recíproca. Va desencadenar una guerra civil catalana breu fins que forces de Largo Caballero van intervenir per restablir l'ordre.

Les Fases Militars de la Guerra Civil

Fase 1: Guerra de Columnes (Juliol-Desembre 1936)

L'inici del conflicte es caracteritza per l'acció de columnes de voluntaris.

L'Avanç dels Nacionals

Durant l'avanç cap a Madrid, Mola va ser detingut a Somosierra. Franco, amb l'exèrcit del Marroc i suport italià, va comptar amb l'exèrcit d'Àfrica, destacant legionaris i "moros". Hitler i Mussolini van ser clau en aquest suport. Franco va conquistar Còrdova i Granada, unint-se a Queipo de Llano a Sevilla. Extremadura va caure i Mola va ocupar Sant Sebastià i Irun. L'assalt a Madrid va iniciar-se després de la conquesta de Toledo.

L'Acció dels Republicans

A la banda republicana, els sindicats i partits obrers van formar milícies que avançaven cap al front. Columnes de voluntaris armats sortien de Barcelona i València cap a Aragó, sense èxit. També es va intentar una expedició a les Balears, sense resultats. El govern es va traslladar a València el 6 de novembre.

La Defensa de Madrid

La desesperada defensa de Madrid començà el 7 de novembre, amb Miaja al comandament. Els bombardeigs i la participació de les Brigades Internacionals foren constants. La ràpida ocupació de Madrid hauria significat la victòria dels rebels, però la defensa republicana preparada amb temps resistí, amb ajuda de brigades internacionals i anarquistes, fins al final de la guerra.

Fase 2: Guerra de Fronts (Gener 1937-Novembre 1938)

Després del fracàs en l'avanç cap a Madrid (batalles del Jarama i Guadalajara), la guerra es preveia llarga, ja que el govern republicà havia organitzat un exèrcit competent.

Batalles Clau i Ofensives

Franco, rebutjat a Madrid, dirigí les seves forces al nord (Guerra al Nord), ocupant zones controlades pel govern, amb èxit entre abril i octubre de 1937. Les ofensives republicanes, com a Belchite i Brunete, contrastaven amb les de Franco. Després de recuperar Terol, els "nacionals" contraataquen llançant una contraofensiva en el front d’Aragó, ocupant Lleida i arribant a la Mediterrània, dividint la zona republicana.

La Batalla de l'Ebre

L'exèrcit republicà llançà una última ofensiva des de Catalunya el 25 de juliol de 1938, amb la batalla de l'Ebre, intentant unir el territori republicà. Malgrat inicials avanços prop de Gandesa, Franco contraatacà l'agost. Després d'intensos combats, el 15 de novembre, els republicans retrocediren. El Pacte de Munic, sense suport democràtic, marcarà un punt d'inflexió, mentre la batalla de l'Ebre suposarà un gran desgast per als republicans, amb 50.000 baixes.

Fase 3: La Fi de la Resistència Republicana

L'Ocupació de Catalunya (Gener-Febrer 1939)

Després de dos anys i mig de guerra, la resistència republicana estava debilitada. Tarragona va caure el 15 de gener de 1939, Barcelona el 26 de gener, i les tropes franquistes arribaren a la frontera francesa al començament de febrer. Aquesta situació va provocar un exili massiu de gairebé 500.000 persones cap a França. Amb la caiguda de Catalunya, l'enfonsament de la República s'accelerà. Mentre el president del govern, Juan Negrín, amb suport comunista, defensava la resistència amb una proposta de tretze punts, altres forces republicanes optaven per abandonar la lluita.

El Final de la Guerra (Febrer-Març 1939)

Al març de 1939, França i el Regne Unit reconeixen el govern de Franco. A Madrid, el coronel Casado realitza un cop d'estat intentant negociar la rendició, però Franco rebutja qualsevol condició. El 28 de març, les tropes franquistes entren a Madrid sense resistència. Avancen ràpidament pel territori republicà. La por a represàlies provoca una marxa cap a Alacant, on les tropes italianes bloquegen el port, impedint la sortida dels refugiats. L'1 d'abril de 1939, Franco emet l'últim comunicat de guerra anunciant el final.

El Paper de Catalunya en els Fets Militars

Durant la Guerra Civil, catalans lluitaren al front d'Aragó amb l'Exèrcit Popular i les Brigades Internacionals, incloent-hi milicians. Després de la pèrdua de Terol, l'ofensiva franquista ocupà Aragó i Lleida, aïllant Catalunya. La resposta catalana fou la batalla de l'Ebre, però la derrota portà a l'ocupació total de Catalunya pels franquistes (desembre 1938-febrer 1939). La caiguda de ciutats com Tarragona i Barcelona provocà un exili massiu de gairebé 500.000 persones cap a França i altres països. Molts patiren repressió franquista, amb detencions, execucions i empresonaments.