Guerra Civil Espanyola: Fases Militars, Franquisme i Derrota Republicana

Fases Militars de la Guerra Civil Espanyola

A finals de 1936, la República encara mantenia les ciutats industrials. La guerra va tenir diferents etapes:

L'Avanç cap a Madrid (Novembre 1936)

L’estratègia dels sublevats era avançar des del sud cap a Madrid i prendre la capital. Els intents successius van fracassar i van canviar de front. Fracassat l’intent d’ocupar la capital, els insurrectes van iniciar batalles per encerclar-la.

Batalles per aïllar Madrid

• La Batalla del Jarama: Els insurrectes van travessar el riu i van ser detinguts pels republicans. No van aconseguir el seu objectiu d’aïllar la ciutat.
• La Batalla de Guadalajara: Les tropes italianes vinculades a Franco van patir una derrota davant de l’Exèrcit Popular, que havia estat reconstruït.

La Campanya del Nord (Abril-Octubre 1937)

L'aviació alemanya va produir el terrible bombardeig de Guernica. L'exèrcit franquista va ocupar Bilbao i altres zones del nord d’Espanya (Santander i Astúries).

La Batalla de l'Ebre (Juliol-Novembre 1938)

El 1938, les tropes sublevades van avançar sobre Aragó i van arribar al Mediterrani per la zona de Castelló, deixant Catalunya aïllada. Per impedir el progrés dels sublevats, el govern de la República va concentrar les seves forces a la Batalla de l’Ebre. Després de durs combats, però, els republicans es van haver de replegar.

El Final de la Guerra (Febrer-Abril 1939)

Després de l'ocupació de Catalunya (desembre 1938 - febrer 1939), només resistien Madrid i la zona centre. Un cop d’Estat (el cop de Casado) va crear una junta a Madrid, que va intentar sense èxit negociar amb Franco. La guerra es va acabar l’1 d’abril de 1939.

Evolució Política del Bàndol Sublevat i Franco

L'aixecament militar va ser realitzat per diversos militars, entre els quals destaquen Franco, Goded, Mola i Sanjurjo. Sanjurjo i Mola van morir en un accident d'avió i Goded va morir afusellat.

Franco, que al principi no es va posar al capdavant, finalment ho va fer i va rebre molta fama quan va alliberar l'Alcàsser de Toledo del foc republicà. Aquest esdeveniment el va distingir entre els altres militars i, finalment, també gràcies al fet que era l'únic representant per parlar amb l'Alemanya nazi i la Itàlia Feixista, va ser nomenat Generalíssim.

Creació del Partit Únic i el Govern de Burgos

Franco i els sublevats, després del cop del 18 de juliol de 1936, van formar la Junta de Defensa Nacional, dedicada a la direcció del conflicte i integrada únicament per militars. Després es va crear la Junta Tècnica.

Franco va crear un partit únic quan va ajuntar la Falange Española (creada per José Antonio Primo de Rivera) i el partit Comunión Tradicionalista. Junts van formar el partit de Franco anomenat Falange Española Tradicionalista y de las JONS.

Finalment, Franco, ja anomenat el Generalíssim, va formar el primer govern franquista, el Govern de Burgos, que va iniciar l'eliminació de les reformes fetes per la República, com ara:

• L'eliminació de les llibertats religioses, sindicals i polítiques.
• La supressió dels estatuts d'autonomia.
• La derogació de les lleis del matrimoni civil i la imposició de l'ensenyament del culte religiós a les aules.

A més, Franco va eliminar tots els sindicats i els va substituir per un únic òrgan, el Fuero del Trabajo, el qual posava en una taula empresaris i treballadors. Es van prohibir les vagues i les reivindicacions obreres.

L'Alçament a Catalunya i els Fets de Maig (1936-1937)

L'Inici de la Guerra a Barcelona

El 19 de juliol de 1936, el general Goded va volar a Barcelona per dirigir l'Alzament Nacional i va proclamar l'Estat de Guerra. Va ocupar diversos edificis estratègics a la Plaça de Catalunya, però la revolta va fracassar, ja que les milícies anarcosindicalistes eren superiors en nombre i estaven més ben armades. La Guàrdia Civil es va posar a les ordres de Lluís Companys, el president de la Generalitat. Hi va haver molts morts i el general sublevat va ser fet presoner.

El president de la Generalitat, Lluís Companys, llavors va crear el Comitè de Milícies Antifeixistes, on tots els anarquistes i revolucionaris es van unir per controlar l'alçament dels insurrectes i preparar-se per a més conflicte.

Col·lectivitzacions i Revolució

Hi va haver socialitzacions a les principals indústries, com ara:

• La tèxtil (amb més de cent plantes a Catalunya).
• La indústria làctia i agroalimentària.
• La indústria de guerra.
• Serveis públics (correus, electricitat, sanitat, educació).

Tot estava sota control obrer i mitjançant delegats elegits dins de cada empresa. El motor fonamental d'aquestes col·lectivitzacions van ser les organitzacions sindicals del moment, amb la CNT com a sindicat majoritari. Durant els altercats, es van destruir moltes esglésies i molts edificis religiosos van ser atacats pels anarquistes i revolucionaris.

Els Fets de Maig de 1937 a Barcelona

Els Fets de Maig van ser un conflicte armat entre el govern central i autonòmic amb milícies anarquistes i part dels comunistes, els del POUM. Els anarquistes van envair un edifici de Telefónica, ja que volien prendre el control de les comunicacions. Aquest fet no va agradar a la Generalitat ni al govern central, i aquests van enviar combatents de la Guàrdia d'Assalt conjuntament amb la Guàrdia Civil per fer fora els ocupants. Això va evolucionar en un conflicte armat que va deixar molts morts. Aquest fet va demostrar la desunió del bàndol republicà i va provocar la dimissió de Largo Caballero.

Final de la Guerra Civil i Causes de la Derrota Republicana

La Guerra Civil a Catalunya va acabar el 26 de gener de 1939 amb la victòria de les forces franquistes. La derrota republicana es va deure a una combinació de factors:

1. L'Escassetat de Recursos

Els republicans van haver de fer front a una superioritat militar i tecnològica de les forces franquistes. La manca de recursos va limitar la capacitat dels republicans per combatre l'exèrcit sublevat.

2. L'Abandonament Internacional

La Unió Soviètica va deixar de donar suport al govern republicà, retirant recursos i ajuda financera. A més, els Estats Units van optar per una política d'indiferència (no-intervenció) respecte a la guerra, cosa que va contribuir a l'afebliment del govern republicà.

3. La Divisió Interna del Bàndol Republicà

Els republicans van ser incapaços d'actuar de manera unificada, amb diversos grups militars i polítics que van estar enfrontats per qüestions ideològiques (com es va veure als Fets de Maig). Aquesta divisió va debilitar la seva capacitat de resposta a l'exèrcit franquista.