La Guerra Civil Espanyola: Fases i Desenvolupament (1936-1939)
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,86 KB
El cop d’estat contra la República
La insurrecció militar va començar el 17 de juliol de 1936. Va ser un cop d'estat protagonitzat principalment per Sanjurjo, Franco i Mola, amb el suport d'una part de l'exèrcit.
Com a conseqüència, Espanya va quedar dividida en dues zones:
- Zona republicana: Controlava part d'Aragó i el nord, Catalunya, Madrid i Andalusia. El seu exèrcit era conegut com l'Exèrcit Popular.
- Zona insurrecta: Dominava Castella, Galícia, Extremadura, Navarra, les Balears i les Canàries. L'abril de 1937 es va crear el partit únic, Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista.
El desenvolupament de la Guerra Civil
La batalla de Madrid (juliol 1936 - març 1937)
El 1936, les tropes insurrectes van arribar a Cadis, van passar a Extremadura i Toledo, i es van quedar a les portes de Madrid a finals d'octubre. El govern de la República es va traslladar a València.
La defensa de Madrid va comptar amb:
- Avions i tancs soviètics.
- Columnes de milicians.
Els intents d'ocupar Madrid van donar lloc a la batalla del Jarama i la batalla de Guadalajara.
El front nord (abril - octubre 1937)
Les tropes de Franco van avançar pel nord. El 26 d'abril de 1937, l'aviació alemanya (Legió Còndor) va protagonitzar el bombardeig de Gernika. Durant l'estiu de 1937, els insurrectes van atacar el cinturó de ferro de Bilbao i, entre agost i octubre, van ocupar Santander i Astúries.
El camí cap al final de la guerra (octubre 1937 – abril 1939)
L'octubre de 1937, el govern de la República es va traslladar a Barcelona. El febrer de 1938, les tropes franquistes van conquerir Terol, van avançar fins a Vinaròs i van aïllar el territori català. L'octubre de 1938, les tropes republicanes van travessar l'Ebre i van atacar la rereguarda franquista, però van patir una derrota decisiva a la batalla de l'Ebre.
La caiguda de Barcelona va ser el 26 de gener de 1939 i la de Madrid, el 28 de març de 1939. La guerra va acabar oficialment l'1 d'abril de 1939.
Viure a la rereguarda
Els bombardejos
Madrid i Barcelona van ser les ciutats més afectades pels bombardejos aeris. La població buscava refugi als soterranis i a les estacions de metro.
La fam
El govern va imposar el racionament d'aliments, la qual cosa va provocar el desenvolupament del mercat negre (estraperlo).
Les represàlies
En ambdós bàndols es van prendre represàlies contra els simpatitzants del bàndol contrari, sovint barrejades amb venjances personals.
La Guerra Civil a Catalunya
Restabliment de la Generalitat
El febrer de 1936, el Front Popular va guanyar les eleccions a Catalunya. Lluís Companys i els membres del seu govern van ser alliberats i es va restablir la Generalitat.
L'aixecament militar a Catalunya
El 19 de juliol va començar la insurrecció militar. Les forces de l'ordre públic, juntament amb sindicats i partits d'esquerres, van neutralitzar el cop d'estat a Barcelona. El general Manuel Goded va ser detingut.
Violència revolucionària i col·lectivitzacions
Es va formar el Comitè Central de Milícies Antifeixistes, on la CNT-FAI tenia un paper predominant, tot i que reconeixien el president Lluís Companys. Aquest comitè va actuar com un govern paral·lel fins que es va dissoldre. Catalunya va viure un profund procés revolucionari amb col·lectivitzacions d'empreses i terres.
Les milícies i el front d'Aragó
Es van formar columnes de milicians per combatre l'exèrcit rebel. El front d'Aragó va ser una línia de combat d'uns 300 km que separava les forces rebels de les republicanes, on es van lliurar batalles com la de Belchite i la conquesta de Terol.
Defensa passiva i antiaèria
L'octubre de 1936, un avió va bombardejar objectius a Barcelona. Es van construir nombrosos refugis antiaeris, coordinats per la Junta de Defensa Passiva de Catalunya.
Els fets de maig de 1937
Va esclatar un enfrontament armat a Barcelona entre dos sectors del bàndol republicà: els partidaris de la revolució (CNT-FAI, POUM) i els que volien prioritzar l'esforç bèl·lic i l'ordre estatal (Generalitat, PSUC, ERC). Com a conseqüència, el govern central es va instal·lar a Barcelona per controlar la situació.
Batalla de l’Ebre i derrota
La batalla de l'Ebre (juliol - novembre de 1938) va ser l'últim gran esforç bèl·lic per part dels republicans. La desfeta republicana va permetre la ràpida ocupació de Catalunya per part de les tropes franquistes. El 26 de gener de 1939 queia Barcelona.