La Guerra Civil Espanyola: Del Front Popular a l'Aixecament Militar (1936)

El Front Popular i l'Inici de la Guerra Civil (1936-1937)

Les desavinences entre els partits de la coalició governamental i, sobretot, els escàndols de corrupció en el govern del Front Popular van portar a la convocatòria de noves eleccions el febrer del 1936. Les forces de centreesquerra s'hi van presentar agrupades en el *Front Popular*, que a Catalunya s'anomenava *Front d'Esquerres*. A Catalunya, els partits dretans van reaccionar amb la creació del *Front Català d'Ordre*, dirigit per la Lliga Catalana. A la resta d'Espanya, la dreta hi va acudir dividida entre el Bloc Nacional (liderat per Calvo Sotelo), la CEDA i Falange Española.

Les eleccions van donar la victòria al Front Popular. El mes de maig, Manuel Azaña va ser nomenat president de la República i Santiago Casares, cap de govern.

L'Aixecament Militar (Juliol de 1936)

Entre el 17 de juliol (a Melilla, Tetuan i Ceuta) i el 18 de juliol (a la Península), un sector important de l'Exèrcit va protagonitzar un cop d'estat. Els sublevats es van apoderar dels òrgans de govern d'algunes ciutats i van constituir una Junta d'alts càrrecs militars, amb la intenció de restablir l'ordre i d'acabar amb el Front Popular. El 19 de juliol, davant el clamor popular, el nou cap de govern, José Giral, es va decidir a donar armes a les milícies.

Fracàs del Cop d'Estat a Catalunya

El general Goded va dirigir la insurrecció a Catalunya, que va tenir un escàs suport de la població civil. Una part de l'Exèrcit i la Guàrdia Civil, sobretot la Guàrdia d'Assalt, va restar lleial a la República, mentre que els partits i sindicats d'esquerra van mobilitzar els seus militants per aturar el cop d'estat. Després de dos dies de lluita al carrer, els militars rebels es van rendir.

Espanya havia quedat dividida en dues zones, fet que va suposar el desencadenament d'una Guerra Civil.

Internacionalització del Conflicte

La situació política europea el 1936 era molt tensa, des de l'aparició del feixisme italià i el nazisme alemany. La Guerra Civil va assolir des del primer moment una gran repercussió internacional. La guerra a Espanya es va veure com una confrontació entre les forces democràtiques (i en part revolucionàries) i els règims feixistes.

• Els militars sublevats van comptar amb l'ajuda alemanya i italiana. La primera va ser especialment important en aviació i la segona hi va aportar tropes de voluntaris.
• Per no agreujar la tensió europea, França i Gran Bretanya van impulsar una política de neutralitat i de no-ingerència a la guerra espanyola.
• La no-intervenció va perjudicar la República, que es va trobar sense ajuda europea. La *URSS* es va convertir en el seu únic suport militar.

La posició dels governs no va impedir una onada de solidaritat internacional. Les *Brigades Internacionals* van anar a ajudar Espanya per combatre contra el feixisme.

La Revolució Social a la Rereguarda Republicana

A Catalunya va sorgir l'anomenat *Comitè de Milícies Antifeixistes*, impulsat per la CNT-FAI, que va agrupar partits del Front d'Esquerres. Es van produir canvis profunds:

• Els comitès obrers van ocupar i col·lectivitzar fàbriques.
• Es van confiscar terres latifundistes per repartir-les entre els col·lectius de pagesos.

També es va desfermar amb força l'anticlericalisme. Tot símbol aristocràtic, burgès o religiós va ser considerat com a enemic i va ser la causa d'empresonament i de mort.

El mes de novembre, Largo Caballero va formar també un govern de concentració que abandonaria Madrid per dirigir-se a València. En un esforç per guanyar la guerra, van fusionar les milícies en un Exèrcit Popular.

Enfrontaments Interns: Els Fets de Maig del 1937

Els fracassos militars de la República van propiciar la divisió dins les forces republicanes. Anarquistes i trotskistes es van oposar a algunes de les mesures del govern i el maig del 1937 es va arribar a un enfrontament armat a Barcelona.

El Govern Negrín

Després dels Fets de Maig, Juan Negrín va formar un nou govern, sense presència anarquista i amb una forta influència comunista. El govern es va imposar als comitès i va proclamar una política de resistència extrema.

La Zona Sublevada: Dictadura Militar i Unificació

El primer òrgan de poder dels sublevats va ser la Junta de Defensa, que l'1 d'octubre de 1936 va nomenar el General Franco cap d'Estat i cap de govern. L'abril del 1937 es va decretar la unificació de totes les seves forces polítiques en un partit únic: *Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista*.

El Nou Estat de Burgos

El nou Estat proposat pels rebels s'inspirava en el feixisme i defensava un model basat en el conservadorisme i en la preeminència del catolicisme.