Guerra Civil Espanyola: Cop d'Estat, Revolució i Règim Franquista

Del cop d'Estat a la Guerra Civil (1936-1939)

El 17 de juliol, el coronel Yagüe es va aixecar a Melilla i es va revoltar contra el govern de la República. Els dies 18 i 19, la majoria de les guarnicions militars de tot Espanya, juntament amb falangistes i carlins, es van aixecar. Franco es va dirigir a la península amb l'Exèrcit d'Àfrica després d'haver controlat la situació a les Canàries.

El govern de la República va trigar a reaccionar. El nou president del govern va lliurar les armes als sindicats i als partits del Front Popular. Part de l'exèrcit va ser fidel a la República i va aturar la insurrecció a bona part d'Espanya.

No obstant això, la insurrecció va triomfar a l'Espanya interior (Galícia, Andalusia), a les zones agràries i a dues ciutats importants: Sevilla i Saragossa. Va fracassar a les zones industrials on dominaven les forces obreres i d'esquerres, com el País Basc, Catalunya, Madrid, València, Astúries i Santander.

Els insurrectes havien previst un cop ràpid, però la divisió de l'exèrcit i l'oposició popular van fer que, malgrat que el cop no havia triomfat completament, el país quedés dividit en dues zones.

La insurrecció a Catalunya

El general Goded fou l'encarregat del cop a Barcelona. A Catalunya, la Falange, Renovación Española, etc., tenien poca força. La Lliga no va participar ni va donar suport al cop, però molts dels seus líders van haver de fugir per haver donat suport a la causa rebel.

La Generalitat va mobilitzar la policia contra els rebels i Goded es va rendir. La victòria es va viure com un triomf popular.

La zona republicana: Revolució social a Catalunya

A la zona republicana, especialment a Catalunya, es va desencadenar una revolució social. Lluís Companys va encarregar a la CNT-FAI que formessin un Comitè Central de Milícies Antifeixistes per organitzar els voluntaris per anar al front d'Aragó.

Els Fets de Maig de 1937: El tombant

A Catalunya, hi havia dos grups amb visions oposades. Un grup (format per republicans, comunistes i part dels socialistes) volia posar ordre a la rereguarda i organitzar-se per centrar els esforços en la guerra. L'altre grup (anarquistes i POUM) era partidari de la revolució social, amb col·lectivitzacions i transformacions revolucionàries profundes.

El 3 de maig, les tensions van esclatar a Barcelona. La Generalitat va voler desallotjar l'edifici de la Telefònica, ocupat pels anarquistes que volien controlar les comunicacions. Es va iniciar una lluita que es va estendre per tota la ciutat entre els dos grups antagònics.

Els anarquistes més radicals i el POUM van perdre la confrontació. Amb aproximadament 200 morts, aquests fets van posar en evidència la desunió entre les forces antifeixistes i entre el govern central i el català. Els anarquistes van perdre força, mentre que els comunistes la van guanyar. Els comunistes van exigir la il·legalització del POUM i la detenció dels seus líders.

Franco: Caudillo d'Espanya i nou règim

El 20 de juliol, va morir el general Sanjurjo, cap del cop d'estat. Es va crear llavors el govern de Burgos, amb figures com Franco, Mola i Queipo de Llano. Com a primeres mesures, es va prohibir l'activitat dels partits polítics i es va suspendre la Constitució i la Reforma Agrària.

Franco va consolidar ràpidament el seu lideratge dins l'exèrcit, i els militars el van escollir com a cap de l'Alzamiento. Es va convertir en cap d'Estat i generalíssim dels exèrcits.

Franco va presentar el Decret d'Unificació, que unia falangistes i carlins en un partit únic: la Falange Española Tradicionalista y de las JONS. Franco seria el Cap d'aquest partit únic. Es va adoptar un uniforme que combinava la camisa blava de la Falange i la boina vermella dels carlins, juntament amb la salutació feixista.

Franco va formar el primer govern, acaparant la prefectura de l'Estat i la presidència del govern, i esdevingué Caudillo d'Espanya. El nou estat s'inspirava en el feixisme i era de caràcter conservador i catòlic. Es van suprimir els estatuts d'autonomia, la llibertat religiosa, política i de premsa, i tota la legislació republicana.

La nova legislació incloïa el Fuero del Trabajo i la creació d'un sindicat únic que agrupava treballadors i empresaris. Les vagues van ser prohibides. L'Església Catòlica va passar a tenir una situació de privilegi, establint-se un estat confessional. Es va derogar la llei de matrimoni civil i divorci.

Població desplaçada: Refugiats i exiliats

Durant la guerra, es van produir importants desplaçaments de població. Membres de la burgesia, catòlics i clergues van fugir de la zona republicana. Al seu torn, la població de la zona republicana va acollir refugiats de la zona franquista. Catalunya, per exemple, va rebre un milió de refugiats.

L'exili republicà

Una bona part de la població (aproximadament mig milió de persones) va optar per l'exili, tot i que la meitat va tornar poc després. Marxaven en cotxes, camions, a peu o amb carro. Molts van ser allotjats en camps de concentració a les platges d'Argelers i Sant Cebrià, al sud de França.