Guerra Civil Espanyola: Causes, Fets Clau i Conseqüències

Causes de la Guerra Civil Espanyola

Després de la victòria del Front Popular el 1936, la polarització política va augmentar amb vagues, ocupacions i atacs. Les classes populars exigien reformes, mentre els sectors conservadors conspiraven contra el govern. El 17 de juliol de 1936, part de l’exèrcit es va sublevar, però la revolta no va triomfar a tot el país, dividint Espanya en dues zones.

Rebel·lió Militar i Inici del Conflicte

El cop d'estat va començar al Marroc i es va estendre a la Península. Els sublevats esperaven un triomf ràpid, però la resistència republicana va derivar en una Guerra Civil. La República es va mantenir amb el suport de partits d’esquerra i sindicats, mentre els franquistes comptaven amb militars rebels i sectors conservadors.

Suports Internacionals i No-Intervenció

Els franquistes van rebre ajuda militar de l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista, mentre els republicans van comptar amb la Unió Soviètica i les Brigades Internacionals. França i el Regne Unit van optar per la no-intervenció, una política que va perjudicar greument la República.

La República en Guerra: Tensions Internes

Amb l’inici del conflicte, l’Estat republicà es va descompondre i el poder va passar a comitès obrers. Es van impulsar col·lectivitzacions i milícies populars, però la manca de control va generar tensions internes. El govern de Largo Caballero va intentar unificar les forces republicanes, però els enfrontaments entre anarquistes i comunistes van agreujar la situació, provocant la seva destitució i la centralització del poder sota Juan Negrín.

Els Fets de Maig de 1937 a Barcelona

A Barcelona, el conflicte entre comunistes, anarquistes i el POUM va esclatar en una lluita armada que va acabar amb més de 200 morts i una repressió dels sectors més radicals. Aquests fets van afavorir la centralització republicana i la pèrdua d'autonomia catalana.

Evolució dels Fronts (1936-1937)

Els franquistes van intentar prendre Madrid, però la resistència republicana va frenar l’ofensiva. Davant el bloqueig, Franco va atacar Màlaga i el nord, mentre fracassava als fronts del Jarama i Guadalajara. Això el va obligar a canviar d’estratègia i centrar-se en el control territorial progressiu.

Madrid Resisteix: Crònica de Guerra (1936)

Crònica de guerra, novembre de 1936

Madrid es manté en peu, malgrat els constants bombardejos i els trets. Els soldats republicans i les milícies populars lluiten contra les tropes franquistes, que intenten conquerir la ciutat.

Els carrers estan plens de barricades i els edificis estan danyats. Els civils ajuden en tot el que poden, i molts es refugien al metro per escapar dels atacs aeris. Els hospitals estan desbordats i les col·lectivitats intenten repartir el poc menjar que arriba.

Tot i les dificultats, els madrilenys estan decidits a no deixar que la ciutat caigui. El crit “¡No pasarán!” es fa sentir arreu, mentre els combatents defensen cada carrer amb valentia.

La guerra segueix, però Madrid no es rendeix.

Des de Madrid, corresponsal de guerra

La Revolució d'Octubre de 1934 i Repressió

Després de les eleccions del 1933, el govern de dretes format pel Partit Republicà Radical i la CEDA frena les reformes progressistes.

Aquest gir conservador provoca una forta resposta de l’esquerra. A l’octubre de 1934, quan la CEDA entra al govern, el PSOE i la UGT convoquen una vaga general revolucionària.

• Astúries: Els miners, juntament amb socialistes, comunistes i anarquistes, organitzen una insurrecció armada, prenent el control de la regió. El govern respon enviant l’exèrcit, liderat per Franco i Goded.
• Catalunya: El president Lluís Companys proclama l’Estat Català dins la República Federal Espanyola. La insurrecció és ràpidament aturada per l’exèrcit, i Companys i el seu govern són empresonats.

Després de la revolta, el govern suspèn l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

El Front Popular i l'Inici de la Guerra Civil

A les eleccions del febrer de 1936, l’esquerra es presenta unida sota el Front Popular, guanyant per un marge ajustat. Aquest nou govern, liderat per Manuel Azaña, torna a impulsar reformes i concedeix l’amnistia als presos d’Octubre de 1934.

Però la situació és molt tensa:

• L’esquerra es radicalitza, amb ocupacions de terres i enfrontaments entre sindicats i forces de seguretat.
• L’extrema dreta (Falange Espanyola) respon amb accions violentes i conspiracions militars.

Al juliol de 1936, l’assassinat del líder de la dreta José Calvo Sotelo serveix com a pretext perquè un grup de generals, entre ells Franco, Mola i Sanjurjo, iniciïn un cop d’estat militar el 17-18 de juliol. La revolta triomfa en algunes zones, però fracassa en d’altres, fent que Espanya es divideixi en dos bàndols. Així comença la Guerra Civil Espanyola.