Guerra Civil Espanyola: Bàndols i Desenvolupament

La Zona Nacional: Els Militars Rebels

La zona on eren els militars en contra de la República es va anomenar zona nacional. En aquest territori sempre va haver-hi un ordre on l'element principal era la disciplina militar i l'estat de guerra.

Els militars rebels, al principi, es van organitzar en una Junta de Defensa Nacional a partir del juliol de 1936, que estava presidida pel general de més edat, Miguel Cabanellas, perquè el general José Sanjurjo havia mort en un accident d'aviació. Uns mesos més tard, tots els generals rebels es van reunir a Salamanca per escollir Francisco Franco com a Generalísimo de los Ejércitos y Jefe del Estado español l'1 d'octubre de 1936.

Entre 1937 i 1938, Franco va anar estructurant el seu poder. Va crear un únic partit sota el nom de Falange Española, com a l'Alemanya nazi i Itàlia. La resta de partits i organitzacions polítiques van ser prohibits.

Franco va aconseguir, amb mà ferma i dura, imposar el seu criteri, i si alguna persona estava en contra, podia acabar a la presó o assassinada. Tenia clar que s'havia de guanyar la guerra a qualsevol preu, i si això implicava una dura repressió amb un gran nombre de morts, li era indiferent. A més, el seu exèrcit va tenir el suport i l'ajuda militar de l'Alemanya de Hitler i la Itàlia de Mussolini.

Franco va aconseguir la benedicció de l'Església espanyola, que va justificar la guerra com una croada contra el comunisme. Va formar el seu primer govern el gener de 1938, aprovant una sèrie de mesures:

• Una llei laboral anomenada Fuero del Trabajo.
• Va establir la censura de premsa i d'impremta.
• Va donar un paper molt important a l'Església espanyola.
• Va anul·lar el matrimoni civil i va eliminar el divorci.
• Els membres de l'Església tenien un paper molt important en l'ensenyament.
• Franco va adoptar el títol de Caudillo, que era l'equivalent de Duce, que tenia Mussolini, o de Führer, que tenia Hitler.

La Internacionalització de la Guerra Civil

Els països europeus seguien amb tensió els esdeveniments espanyols:

• Els estats nazi-feixistes van donar suport als militars rebels des del primer moment.
• La Unió Soviètica (URSS) va ajudar els republicans a partir del novembre de 1936.
• Els països anomenats democràtics, liderats per Anglaterra i França, van tenir una posició ambigua que no va afavorir la República.

Itàlia i Alemanya tenien clar l'ajut als militars rebels, amb la majoria dels quals coincidien ideològicament.

La URSS s'inclinava pel govern de la República, però el seu ajut militar no va ser comparable al d'Alemanya i Itàlia. A més, el preu que es va pagar va ser molt alt: or.

A França i Anglaterra els preocupava que la guerra d'Espanya acabés amb una Segona Guerra Mundial. A més, els feia por que la intervenció de la URSS provoqués que la República acabés amb un règim comunista. D'altra banda, Anglaterra tenia importants interessos econòmics en zones ocupades des del primer moment pels militars, i els feia por perdre aquells interessos.

El 9 de setembre de 1936, Anglaterra i França van establir el Comitè de No Intervenció, que tenia seu a Londres. En teoria, els països europeus es comprometien a no ajudar cap bàndol de la guerra civil, però la realitat va ser diferent.

L'esperança del govern republicà era que esclatés una guerra a Europa, però això no va succeir. El moment més tens va ser quan l'Alemanya nazi va demanar un tros de Txecoslovàquia (els Sudets), on vivien una gran quantitat d'alemanys. Els governs d'Anglaterra, França, Alemanya i Itàlia es van reunir a Munic per arribar a una solució, però, en lloc de parar els peus a Hitler, Anglaterra i França no van ajudar Txecoslovàquia i van permetre que Hitler ocupés els Sudets. Això demostrava que la República espanyola estava perduda perquè, si Anglaterra i França van permetre l'ocupació nazi dels Sudets, tampoc farien res per ajudar la República.

Als començaments de 1939, amb la quasi victòria de Franco, Anglaterra i França van reconèixer el govern del general Franco el febrer d'aquell any. La República espanyola, aïllada internacionalment i militarment esgotada, va perdre la guerra l'1 d'abril de 1939.

En desacord amb la política del Comitè de No Intervenció, nombrosos voluntaris estrangers van acudir a lluitar a favor de la República espanyola per aturar l'expansió nazi-feixista a Europa. Estrangers de més de 50 països d'arreu del món van organitzar les Brigades Internacionals, promogudes pels partits comunistes d'arreu del món. Es calcula que les brigades van estar formades per 60.000 persones. La seva participació no va ser decisiva en el terreny militar, però va representar un suport moral a la República espanyola perquè ciutadans d'altres països estaven disposats a lluitar fins a la mort.

L'Evolució Militar de la Guerra Civil

Primera Etapa (Juliol 1936 - Març 1937)

La idea principal dels militars rebels contra la Segona República era ocupar Madrid a partir de dos fronts:

• El general Emilio Mola, des del nord, ho va intentar, però les seves tropes van quedar aturades al Sistema Central.
• El general Francisco Franco, des del sud, va anar pujant, ocupant Mèrida i Badajoz, on va haver-hi una forta repressió. Franco es va desviar cap a Toledo per alliberar la ciutat de mans dels republicans, i això va provocar un cert retard en la seva ofensiva.

A partir del mes d'octubre de 1936, l'exèrcit militar rebel va arribar a les rodalies de Madrid, però es va trobar amb una forta resistència ben organitzada dels republicans i no van poder conquerir la capital.

Els militars sublevats van intentar ocupar Madrid en dues batalles que van fracassar:

• La Batalla del Jarama, el febrer del 1937.
• La Batalla de Guadalajara, on l'exèrcit de la Itàlia de Mussolini va ser derrotat el març de 1937.

El febrer de 1937, els militars rebels que estaven al sud van ocupar la costa del Mediterrani fins a arribar a Motril.

El general Mola, que estava al nord, va ocupar Sant Sebastià i Irun el setembre de 1936 i, a partir d'aquest moment, s'inicia l'ocupació de part de la zona nord, arribant a Oviedo des de Galícia l'octubre de 1936.

Segona Etapa (Abril - Novembre de 1937)

L'abril de 1937, els militars rebels van iniciar una gran ofensiva per ocupar la zona nord que estava en poder dels republicans. El 26 d'abril, els avions nazis de la Legió Còndor van bombardejar i destruir la ciutat de Guernica. El juny, els militars rebels van ocupar Bilbao; l'agost, Santander; i l'octubre van ocupar tota Astúries.

L'exèrcit republicà va iniciar dues batalles per intentar guanyar terreny i alleugerir la pressió del nord, però no ho va aconseguir perquè les va perdre. Les dues batalles van ser: la Batalla de Brunete (del 5 al 25 de juliol) i la Batalla de Belchite (del 4 d'agost al 3 de setembre de 1937).

Tercera Etapa (Desembre 1937 - Juny 1938)

L'exèrcit republicà va iniciar una ofensiva per conquerir Terol el desembre de 1937. Els republicans ho van aconseguir el gener de 1938 en unes condicions climatològiques molt dures. Aquesta conquesta va representar un moment d'optimisme pels republicans. No obstant això, l'alegria republicana va durar molt poc, perquè els militars franquistes van reconquerir Terol. A més, l'exèrcit del general Franco va iniciar una gran ofensiva pel front d'Aragó que es pot dividir en tres punts:

• El 29 de març de 1938, les tropes franquistes entren en territori català.
• El 4 d'abril, els franquistes ocupen la major part de la ciutat de Lleida. Coincidint amb l'entrada de l'exèrcit rebel en terres catalanes, Franco va suprimir l'Estatut d'Autonomia de Catalunya concedit per la República.
• Les tropes franquistes van arribar a la mar Mediterrània el 13 d'abril de 1938, ocupant la ciutat de Castelló, i Catalunya va quedar aïllada del territori republicà.