Guerra Civil Espanyola: Anàlisi del Conflicte i les seves Repercussions

Del Cop d'Estat a la Guerra Civil

La insurrecció contra la República preveia un cop d'estat que els permetés apoderar-se dels òrgans de govern, declarar l'estat de guerra i sufocar les oposicions.

El pronunciament, anomenat "Alzamiento Nacional", va començar el 17 de juliol a Melilla.

El 18 de juliol, al Marroc, el general Franco va prendre el comandament de l'exèrcit d'Àfrica. Aquell dia es van revoltar altres caps militars, com Mola a Pamplona.

La República va trigar a reaccionar i va perdre un temps vital per a la seva defensa.

La primera mesura, el 19 de juliol, va ser l'autorització del lliurament d'armes als sindicats i al Front Popular. Juntament amb l'exèrcit de la República i la Guàrdia d'Assalt, van plantar cara i van impedir l'èxit del cop. Aquest va fracassar a Catalunya, Madrid, València, Múrcia, la cornisa Cantàbrica, Castella-la Manxa, Extremadura i Andalusia.

La Insurrecció a Catalunya

El general Goded dirigia la insurrecció a Catalunya. El 18 de juliol, Goded es va dirigir a Mallorca i Eivissa, que van quedar en mans dels insurrectes, i el 19 de juliol va desplaçar-se amb hidroavió a Barcelona.

Van reunir tropes per ocupar Barcelona el 19 de juliol, però els obrers i les forces republicanes van resistir.

El 18 de juliol, les organitzacions d'esquerra van demanar armes i es van enfrontar als insurrectes.

Al vespre, va ser assaltada la Capitania General, i el general Goded es va rendir i va ser detingut.

La victòria va ser un gran triomf popular, gràcies a les organitzacions d'esquerra. A Catalunya, els rebels tenien poc suport.

La Consolidació dels Bàndols

El juliol, els insurrectes ocupaven una part important del territori espanyol. La situació va derivar en un enfrontament civil armat i va originar dos bàndols:

• Els insurrectes: Oposats a les reformes, amb suport i inspiració del feixisme, es feien dir "nacionals" i catòlics. Volien "restablir l'ordre" mitjançant una dictadura militar. Els falangistes pretenien instaurar un règim feixista.
• Els lleials a la República: Organitzacions socialistes, comunistes i anarcosindicalistes, anomenats “rojos” per la dreta. Tots defensaven la República i havien donat suport al Front Popular, però representaven interessos molt diversos.

Per què la Guerra Civil va assolir una dimensió internacional?

La guerra representava l'enfrontament entre les forces democràtiques i revolucionàries contra els règims feixistes, un enfrontament que es vivia a escala mundial.

L'opinió democràtica progressista mundial estava a favor de la República.

Els governs de França i el Regne Unit veien en la insurrecció de Franco un fre a l'expansió del comunisme.

Tots dos bàndols van recórrer a l'exterior per trobar suport: els insurrectes, als països feixistes; els republicans, a França. El Regne Unit defensava una política d'apaivagament amb Alemanya i va advertir França que, si ajudava la República, no tindria el suport britànic davant Hitler. França va crear el Comitè de No-intervenció, fet que va perjudicar la República i va ser una de les causes de la seva derrota.

El Bàndol Republicà

Un Clima de Revolució Social

La situació de crisi profunda va ser provocada per l'aixecament feixista.

Hi va haver una resposta popular violenta i espontània contra els insurrectes.

Es va iniciar la persecució de l'Església, la burgesia, els propietaris i les classes benestants.

La Conformació d'un Poder Popular

Va sorgir un poder popular al voltant dels sindicats i els partits d'esquerres.

Es van crear comitès locals per substituir els ajuntaments.

A Catalunya, es va crear un nou poder revolucionari, el Comitè de Milícies Antifeixistes, per coordinar les forces opositores al feixisme.

A la resta d'Espanya, es va dissoldre l'exèrcit tradicional i es van crear batallons de voluntaris que integraven les milícies populars.

Col·lectivitzacions i Economia de Guerra

La col·lectivització de propietats industrials i agràries va ser un element central de la revolució social.

Els treballadors van prendre el control de les empreses en règim d'autogestió.

La Generalitat de Catalunya va donar cobertura legal a les confiscacions d'indústries i terres.

Es va crear el Consell d'Economia de Catalunya per dissenyar un pla socialista de reorganització econòmica.

Es va promulgar el decret de col·lectivitzacions per legalitzar el procés.

Es van prendre mesures per mantenir l'activitat productiva: control bancari, creació d'entitats de crèdit públic, regulació salarial i municipalització del sòl urbà.

El Govern de Largo Caballero (1936-1937)

A Madrid, el 5 de setembre de 1936, Largo Caballero va formar un govern amb republicans i socialistes, al qual es van afegir quatre ministres anarquistes, entre ells Frederica Montseny.

Pretenia crear una gran aliança de forces republicanes, burgeses i obreres, però hi va haver problemes amb els comunistes i els anarcosindicalistes.

A Catalunya, Lluís Companys, president de la Generalitat, va formar un govern d'unitat presidit per Josep Tarradellas. Es van prendre les següents mesures: dissolució del Comitè de Milícies Antifeixistes, substitució dels comitès locals pels ajuntaments, centralització dels serveis policials, reconstrucció de l'aparell judicial i militarització de les milícies.

La Generalitat va intervenir en l'economia per necessitats de la guerra. La situació era complexa.

Els Fets de Maig del 1937

El govern de Largo Caballero es va debilitar.

Van esclatar problemes a Barcelona els primers dies de maig del 1937.

Hi va haver tensions violentes durant el desallotjament dels anarquistes de l'edifici de la Telefònica.

Es va produir un enfrontament entre militants de la CNT i del POUM amb els del PSUC, ERC i UGT.

Es van construir barricades i la lluita es va estendre per tota la ciutat durant gairebé una setmana.

El govern republicà va intervenir a Catalunya amb 5000 guàrdies d'assalt per posar fi a la crisi.

Van augmentar les tensions entre el govern central i l'autonòmic per la capacitat de la Generalitat per dirigir la guerra.

El Govern de Negrín. La Resistència a Ultrança

Els Fets de Maig van afeblir l'anarquisme i van enfortir els comunistes, sobretot per l'ajuda de la URSS a la República. Els comunistes van exigir la dissolució del POUM i la detenció dels seus líders. Largo Caballero s'hi va negar i va dimitir.

Es va formar un nou govern presidit per Juan Negrín, només amb partits polítics. Aquest govern va il·legalitzar el POUM i va detenir els seus líders.

L'objectiu de Negrín era guanyar la guerra. Per això, va reforçar el poder central, va unificar la direcció bèl·lica, va integrar totes les milícies a l'Exèrcit Popular i va establir un control sobre la producció industrial i agrària.

Negrín va traslladar el govern de València a Barcelona, on també es va refugiar el govern basc.

El govern republicà va assumir l'ordre públic, la gestió dels proveïments, el comerç exterior, l'administració de justícia i la indústria de guerra, deixant de banda l'administració autonòmica.

Això va provocar friccions constants amb el govern de la Generalitat.

Negrín va proposar una política de resistència i volia un acord amb l'enemic, com per exemple, els Tretze Punts. Franco no va acceptar, ja que volia una "rendició sense condicions".

El març del 1938, al territori republicà mancaven productes bàsics, hi havia alts i baixos continus al front i la població estava cansada de la guerra. Negrín insistia en la necessitat de resistir.

La pèrdua de Catalunya va suposar l'exili dels governs d'esquerres.

Quines dues opcions es van enfrontar al bàndol republicà?

1. Sector Revolucionari: Volia aprofitar la guerra per imposar un ordre revolucionari. Pretenia canviar el sistema de propietat i minvar el poder de l'Estat. Integrava els sindicats obrers i altres sectors revolucionaris.

2. Sector Reformista: Integrava republicans, comunistes i socialistes. Acceptava el protagonisme popular, però prioritzava guanyar la guerra. Creia que la victòria contra el feixisme era necessària per consolidar la democràcia i permetre avançar en reformes.

La Zona Insurrecta

Militarització i Comandament Únic

A la zona insurrecta, anomenada "zona nacional", hi havia ordre, disciplina militar i es va proclamar l'estat de guerra.

Després de la mort accidental del general Sanjurjo, va sorgir un problema de lideratge.

Es va crear la Junta de Defensa Nacional per governar el territori ocupat. Es van prendre les següents mesures: prohibició de partits, suspensió de la Constitució i paralització de la reforma agrària.

Franco va assumir la direcció de la guerra, i Hitler i Mussolini el van reconèixer com a interlocutor. Va ser elegit cap de l'"Alzamiento", cap del govern de l'Estat i "generalísimo".

La Junta de Defensa Nacional va desaparèixer i es va establir una Junta Tècnica de l'Estat.

La Creació del Partit Únic

Es van prohibir tots els partits, excepte la Falange Española y de las JONS.

José Antonio Primo de Rivera, líder de la Falange, va ser afusellat pels republicans.

Hi va haver tolerància envers la CEDA i els grups monàrquics.

El model d'Estat era feixista, inspirat en Itàlia i Alemanya.

Es va crear un partit únic, la Falange Española Tradicionalista, mitjançant el decret d'unificació d'abril de 1937.

L'uniforme era la camisa blava i la boina vermella, i la salutació era la feixista.

Les resistències van ser silenciades mitjançant el desterrament o la presó.

El Govern de Burgos

El gener del 1938 es va formar el nou Estat franquista amb la desaparició de la Junta Tècnica i el primer govern de Franco. Es van suprimir les llibertats, es va imposar la censura a la premsa i als mitjans, es van suprimir les autonomies, es va restablir la pena de mort i es va declarar l'estat confessional, amb retribució al clergat.

L'Estat Franquista va anar acompanyat d'una violència extrema amb l'objectiu d'aniquilar els vençuts.

El març del 1938 es va aprovar el Fuero del Trabajo, que establia un sindicat únic d'empresaris i treballadors. Es van prohibir les vagues i les reivindicacions.

L'Evolució del Conflicte Bèl·lic

La Batalla de Madrid

L'inici del cop d'estat va ser el 18 de juliol de 1936. Madrid, capital i símbol de la República, era l'objectiu principal dels insurrectes.

Les tropes d'Àfrica van connectar amb la zona sublevada del nord.

A finals d'octubre de 1936, es va produir la presa de Toledo i l'avanç fins a les portes de Madrid.

El 29 d'octubre de 1936 es va declarar la mobilització general per salvar Madrid, amb frases icòniques com "No passaran" i "Madrid, tomba del feixisme".

El 6 de novembre, el govern republicà es va traslladar a València, deixant Madrid sota el comandament de la junta presidida pel general Miaja i l'estratègia defensiva de Vicente Rojo.

Van arribar les Brigades Internacionals.

La Columna Llibertat, liderada per Buenaventura Durruti, es va unir a la defensa de Madrid.

Hi va haver una forta resistència de novembre a gener davant l'ofensiva rebel.

El comandant Rojo va liderar l'estratègia defensiva.

Les Batalles del Jarama i Guadalajara

Després de fracassar en l'intent anterior...

El febrer del 1937 va tenir lloc la batalla del Jarama: els insurrectes van travessar el riu, però van ser detinguts pels republicans i no van aconseguir aïllar la ciutat.

El març del 1937 va tenir lloc la batalla de Guadalajara: les tropes feixistes italianes aliades de Franco van ser derrotades davant de l'Exèrcit Popular. Aquesta va ser la primera gran victòria republicana.

La Batalla del Nord

Franco va decidir canviar l'estratègia de guerra, abandonant l'atac a Madrid i traslladant la lluita al nord.

Els combats principals van tenir lloc entre l'abril i l'octubre del 1937.

L'abril del 1937 es va produir el primer bombardeig aeri del món sobre una població civil a Guernica (Biscaia), realitzat per l'aviació alemanya i italiana per ordre de Franco.

El juny del 1937, Bilbao va ser ocupada.

Per alleujar la pressió militar al nord, la República va atacar Brunete, prop de Madrid, i més tard Belchite, a prop de Saragossa.

Això no va poder evitar que les tropes de Franco prenguessin Santander i després Astúries.

La Fractura del Territori Republicà

El desembre del 1937 es van crear les Brigades Mixtes sota el comandament del general Vicente Rojo.

L'objectiu era consolidar l'organització militar i augmentar l'eficàcia de l'exèrcit per a la guerra.

Es van integrar comandaments professionals i quadres de les milícies, com Juan Modesto.

L'hivern del 1937-1938 va tenir lloc la batalla de Terol, que va portar a l'ocupació republicana de la ciutat fins al febrer.

El febrer del 1938, l'exèrcit de Franco va iniciar la campanya d'Aragó a Terol.

A l'abril, van arribar al Mediterrani.

El territori republicà va quedar dividit en dues zones; una d'elles era Catalunya, que no va ser conquerida.

Franco va decidir continuar l'atac cap al sud i lluitar a Castelló i València, la capital de la República.

La Batalla de l'Ebre

Va començar el 25 de juliol amb un atac republicà entre Mequinensa i Amposta per aturar l'avanç de les tropes franquistes, que van ocupar Gandesa.

Franco va enviar reforços, incloent-hi l'aviació alemanya i italiana, i va aturar l'atac.

Després va contraatacar i, a principis de novembre, l'exèrcit republicà es va retirar.

Els insurrectes van travessar el riu Ebre i el 16 de desembre del 1938 va finalitzar la batalla.

Franco va decidir completar definitivament l'ofensiva contra Catalunya.

Tarragona va ser ocupada el 15 de gener i Barcelona el 26 de gener del 1939 sense resistència.

La caiguda de Girona el 4 de febrer va provocar la fugida cap a França de milers de refugiats.

Al febrer, s'havia completat l'ocupació de Catalunya.

La Fi de la Guerra

El febrer del 1939, la República només controlava la zona central, mentre Negrín volia continuar la guerra amb els comunistes.

El març del 1939, el Regne Unit i França van reconèixer el govern de Franco. Manuel Azaña va dimitir.

Les tropes franquistes van entrar a Madrid el 28 de març sense trobar resistència.

Els dies següents, es va ocupar la zona mediterrània, incloent-hi Albacete, Alacant i València.

L'1 d'abril del 1939, Franco va signar a Burgos l'últim "parte de guerra", declarant la fi de la guerra i la seva victòria.

Les Conseqüències del Conflicte

En primer lloc, la guerra va deixar un nombre enorme de víctimes.

En segon lloc, la guerra va arruïnar el país, per la destrucció de les comunicacions, d'infraestructures i habitatges.

En tercer lloc, es va destruir la convivència i la democràcia, i es va instaurar una dictadura militar d'inspiració feixista que va durar gairebé 40 anys.