Guerra Civil Espanyola: Anàlisi i Conseqüències

La Guerra Civil a Catalunya: Sortida dels Aguiluchos (1936)

a) La font següent és una fotografia de l'autor Pérez de Rozas. En la imatge podem observar la sortida cap al front de guerra des de Barcelona d'una columna de la FAI anomenada Los Aguiluchos el 28 d'agost de 1936. b) Aquesta font se situa durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), en els seus primers temps. c) Podem observar un nombrós grup de dones i homes, milicians i milicianes, uniformats i uniformades amb gorres i amb armes. També podem observar com porten banderes i saluden amb el puny tancat enmig d'un carrer de Barcelona, mostrant alegria.

El Final de la Guerra Civil a Catalunya

El final de la Guerra Civil a Catalunya va ser un dels moments més tràgics i decisius del conflicte. Després de l'ofensiva franquista de finals de 1938, les tropes franquistes van avançar ràpidament cap a la frontera francesa, intensificant els bombardejos i provocant un gran èxode de refugiats cap a França.

El 26 de gener de 1939, les forces franquistes van entrar a Barcelona, la capital catalana, marcant la caiguda de Catalunya en mans franquistes. Aquesta derrota va precipitar la fi de la Guerra Civil Espanyola, amb la rendició final de les forces republicanes l'1 d'abril de 1939.

La victòria franquista va suposar l'establiment d'un règim autoritari i repressiu a Espanya sota el lideratge de Franco, amb conseqüències devastadores per a Catalunya, incloent-hi la repressió cultural, lingüística i política.

Causes de la Derrota Republicana

1. Desproporció en l'ajut extern: Països com Alemanya i Itàlia van donar un suport militar substancial al bàndol franquista, mentre que la República va rebre ajuda limitada i fragmentada.

2. Desorganització republicana: L'Exèrcit Popular de la República va patir de divisions internes, manca de coordinació i estratègia clara, afectant la seva eficàcia militar.

3. Tensions internes republicanes: Les disputes ideològiques i polítiques entre els diferents grups republicans (comunistes, anarquistes, republicans moderats) van debilitar la unitat i l'acció conjunta contra els franquistes.

Reus, 15 de Gener de 1939: Imatge de la Destrucció

a) La següent font fa referència a una fotografia extreta del llibre de Cristina Martínez de Vega i Víctor Lahuerta, Kautela, on es veu una plaça de Reus el 15 de gener de 1939.

b) La font és de durant la Guerra Civil (1936-1939), en concret el 15 de gener de 1939, ja a les acaballes de la contesa.

c) Podem observar una plaça de Reus en la imatge. Tanmateix, l'escena és dominada per l'edifici destruït per la seva part de dalt pel que sembla haver estat el resultat d'un bombardeig franquista.

La Batalla de l'Ebre i el Final de la Guerra a Catalunya

La Batalla de l'Ebre va ser una de les més importants de la Guerra Civil Espanyola, que va tenir lloc entre el 24 de juliol de 1938 i el 16 de novembre de 1938. Va ser una batalla molt important per als bàndols dels republicans i dels nacionals. La causa de la batalla es va originar quan els nacionalistes van decidir intentar prendre el control de la regió de Catalunya, ja que aquesta estava sota el control de les forces republicanes. Els nacionalistes van aprofitar les divisions polítiques a Catalunya i van utilitzar aquesta com a oportunitat per intentar conquerir-la.

Durant la batalla, les forces nacionals van arribar a arribar fins a la zona del riu Ebre, on van establir una sèrie de trinxeres i altres fortificacions. Aquestes posicions es van mantenir durant la batalla, encara que els republicans van intentar tallar les línies nacionals. Els nacionalistes van contraatacar però van ser rebutjats pels republicans.

Les conseqüències de la batalla van ser enormes. Els republicans van perdre més de 100.000 homes, mentre que els nacionalistes van perdre més de 30.000. El resultat va ser una victòria militar per als nacionalistes, que van conquerir Catalunya i van establir el règim franquista a la península ibèrica.

Finalment, després de la guerra a Catalunya, molts republicans van ser perseguits i van haver d'exiliar-se a França. Aquest exili va ser una de les conseqüències més tristes de la guerra, ja que moltes persones van haver de deixar el seu país i la seva família per escapar de la persecució.

Mapa de l'Aixecament Militar (Juliol 1936)

a) La font és un mapa on es representen les ciutats i províncies on triomfà i on no triomfà la revolta militar que donà lloc a la Guerra Civil espanyola.

b) La font pertany al període de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) en concret a l'aixecament militar en l'inici d'aquest període els dies 17-20 de juliol de 1936.

c) El pronunciament triomfa a: Castella i Lleó, Navarra, Galícia, Balears, Canàries i algunes ciutats andaluses. El pronunciament fracassa a: Catalunya, València, Múrcia, franja cantàbrica, Castella-la Manxa, Extremadura i gran part d'Andalusia. Fracassa sobretot a Madrid i a Barcelona.

L'Aixecament Militar i l'Esclat de la Guerra Civil

El pronunciament anomenat Alzamiento Nacional, es va iniciar el 17 de juliol a Melilla. El dia 18 va arribar al Marroc el general Franco des de Canàries i va prendre el comandament de l'exèrcit d'Àfrica, el més preparat i més ben armat de la República.

Als militars s'hi van afegir els sectors falangistes i carlins. El govern de la República va trigar a reaccionar a la insurrecció. Malgrat els advertiments, ni Azaña ni el cap de govern Casares Quiroga van prendre mesures el dia 17 i 18 de juliol, i es va perdre temps vital per a la defensa de la República. Casares Quiroga va dimitir i Azaña va nomenar José Giral cap de govern. La primera mesura presa el 19 de juliol va consistir a autoritzar el lliurament d'armes als anarquistes, republicans, socialistes, comunistes, etc. Van ser ells, juntament amb una part de l'exèrcit lleial a la República i la Guàrdia d'Assalt, els qui van plantar cara, especialment a Madrid i a Barcelona, als colpistes i van impedir l'èxit del pronunciament militar.

Evolució Política de les Dues Zones

La situació va derivar cap a un enfrontament civil armat, i va originar la formació de dos bàndols:

• Insurectes: formats per militars, conservadors, monàrquics de dretes, grups catòlics, falangistes, tradicionalistes (carlins) i els que s'havien oposat a les reformes de la República. Tenien com a suport i inspiració el feixisme i es definien com a “nacionals” (per la defensa que feien de la unitat d'Espanya) i catòlics.
• Lleials a la República: eren bàsicament les classes populars: obrers i empleats, petita burgesia i pagesos sense terres. La majoria estaven afiliats o influïts per les organitzacions socialistes, comunistes i anarcosindicalistes i eren anomenats rojos per la dreta. A més, hi havia classes mitjanes republicanes i un grup abundant d'intel·lectuals i artistes. Tots defensaven la legitimitat republicana i havien fet costat al Front Popular, però representaven interessos molt diversos: des de sectors reformistes fins a grups revolucionaris.