Guerra Civil Espanyola: Alçament, Catalunya i Dimensió Global

L'Alçament Militar i l'Inici de la Guerra Civil

El pronunciament dels insurrectes, anomenat «Alzamiento Nacional», es va iniciar el 17 de juliol a Melilla. El dia 18, el general Franco va arribar al Marroc des de les Canàries i va prendre el comandament de l'Exèrcit d'Àfrica. Aquest mateix dia, es van revoltar en altres parts d'Espanya.

El govern de la República va trigar a reaccionar a la insurrecció, malgrat els advertiments. Ni el president Azaña ni el cap de govern Quiroga van reaccionar. Davant d'això, Quiroga va dimitir i Giral va ser nomenat cap de govern. La primera mesura va ser el lliurament d'armes als sindicats i als partits del Front Popular. Aquests, juntament amb una part de l'exèrcit lleial a la República i la Guàrdia d'Assalt, van fer front a la revolta.

La Insurrecció a Catalunya

El principal protagonista del cop d'estat a Catalunya va ser el general Goded, comandant general de les Balears. El 18 de juliol, la insurrecció va triomfar a Mallorca i Eivissa. El 19 de juliol, Goded va viatjar amb hidroavió a Barcelona, on va trobar molt poc suport.

El 18 de juliol, hi va haver assalts a casernes militars per part de la CNT i la UGT. Les tropes de Goded van lluitar contra la resistència. Finalment, Goded es va rendir.

Entre el 20 i el 21 de juliol, hi va haver petits conflictes armats a la resta de Catalunya. El 22 de juliol, es va produir la victòria del bàndol republicà. Les causes van ser: la descoordinació dels militars feixistes, el poc suport civil al bàndol feixista i la ràpida actuació de la Generalitat. La victòria es va celebrar com un triomf popular.

Els Bàndols en Conflicte

Els Insurrectes

Classes mitjanes i altes descontentes amb la República.

• Militars conservadors, monàrquics de dretes, tradicionalistes i falangistes.
• Membres amb ideologies afins al nacionalisme i al feixisme.
• Suport dels feixismes italià i alemany, i del catolicisme.
• Voluntat d'ordre i control, per evitar el caos de la reforma social.

Principals Objectius dels Insurrectes

• Restabliment de l'ordre a partir d'una dictadura militar.
• Recomposició del poder civil en forma de monarquia o república.

Els Lleials a la República

Classes populars, petita burgesia i pagesos sense terres.

• Afiliats o simpatitzants del socialisme, comunisme i anarcosindicalisme.
• Denominats «rojos» pel bàndol nacional.
• Suport de la burgesia il·lustrada i artistes (professions liberals).

Principal Problema dels Lleials

• Només un odi conjunt al feixisme.
• Republicans: Mantenir el reformisme de la Segona República.
• Anarquistes i Socialistes: Aspiració a la revolució social.

Per què la Guerra Civil va assolir una Dimensió Internacional?

La Guerra Civil Espanyola va tenir una gran repercussió, ja que es va veure com una confrontació entre la democràcia i el feixisme.

L'opinió democràtica progressista mundial va estar a favor de la República, amb els partits obrers i l'URSS com a ferms partidaris. En canvi, les forces conservadores de les democràcies i els governs feixistes veien en la insurrecció de Franco un fre a l'expansió del comunisme. El govern de la República va demanar col·laboració militar i política, però els països democràtics van ser prudents per por a l'expansió del conflicte per Europa.

El Regne Unit, que defensava una política de pacificació davant l'Alemanya nazi, va comunicar a França que no ajudaria Espanya si no s'acabava el suport per a ells contra Hitler. Aleshores, França, davant d'això, va crear el Comitè de No-intervenció. Aquesta decisió va constituir una gran injustícia per a la República i una de les causes de la seva derrota, ja que es va negar a un estat sobirà i legítim el dret d'adquirir armes per defensar-se d'una insurrecció.