Guerra Civil Espanyola (1936-1939): Anàlisi Completa

La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

Causes de la Guerra

Causes Profundes

• Pes tradicional de l'exèrcit dins la vida política espanyola.
• Existència de dues Espanyes: moderna *vs.* tradicional.
• La dictadura de Primo de Rivera.

Causes Immediates

Temes que s'havien tractat des de la Segona República com l'exèrcit, l'església, l'organització territorial o la propietat agrària se senten amenaçats. Hi ha pors i recels: l'esquerra tem una dictadura i les dretes una revolució a la russa.

Des del març del 1936 es porta a terme un complot militar dirigit pel General Emilio Mola, recolzat per Queipo de Llano, Goded, Cabanellas, Franco i el General Sanjurjo, també per part de la Falange, membres de la CEDA i radicals.

Detonant

Precipitació dels fets: el 12 de juliol de 1936, assassinat del Tinent Castillo per la Falange, i el 13 de juliol de 1936, assassinat de Calvo Sotelo a Madrid.

L'Alçament

El 17 de juliol de 1936, a les Canàries, s'aixequen les tropes de Franco, que es trasllada al Marroc amb un vol privat on s'afegeix bona part de l'exèrcit colonial. El 18 s'inicia l'alçament.

La sublevació triomfa a Navarra, gran part de Castella i Lleó, Galícia i part d'Aragó i les Balears (menys Menorca). Interès estratègic de les illes: l'expedició militar d'Alberto Bayo fracassarà per la poca organització i les tropes seran evacuades a Madrid. Queipo controla Sevilla, Cascajo controla Còrdova i Aranda controla Oviedo.

A Barcelona, la insurrecció arriba el 19 de juliol, dirigida per un militar (López Varela), però s'ha d'enfrontar a les mobilitzacions populars i acaba derrotant la sublevació.

Goded, traslladat a Barcelona, és detingut i obligat a fer un comunicat de rendició per ràdio on reconeix el fracàs de la sublevació. A Madrid, es controlen ràpidament els dos punts de sublevació: l'aeròdrom de Cuatro Vientos i les casernes militars.

Els Dos Bàndols

• Republicans ("Rojos"): Gent del poble que s'arma i forma milícies de voluntaris reclutats per sindicats i partits populars. Hi trobarem els brigadistes, que lluiten per primera vegada la tardor del 1936 i marxen a finals del 1938. Lluitaran sense disciplina.
• Nacionals: Preparació militar i tàctica, a més d'una gran disciplina militar.

Fases del Desenvolupament

Juliol 1936 - Març 1937: Campanya al voltant de Madrid

Amb l'ajuda d'avions italians i alemanys, arriben a Cadis a principis d'agost i a finals d'octubre a Madrid. L'ofensiva sobre Madrid de les tropes franquistes fracassa a la Batalla de Madrid (iniciada el novembre del 1936) i són derrotades a les batalles de Jarama (febrer del 1937) i Guadalajara (març del 1937).

Abril - Octubre 1937: Front Nord

El 26 d'abril, bombardeig de Guernica per la Legió Còndor, que afavoreix la caiguda del País Basc en mans dels nacionals. Bilbao cau en mans de l'exèrcit de Mola.

L'agost també cau Santander i a l'octubre, Astúries. Per intentar treure tensió al nord, els republicans contraataquen a Brunete (Madrid) i Belchite (Saragossa). La batalla de Brunete es va desenvolupar entre el 6 i el 25 de juliol del 1937, sota el comandament del general Miaja.

Belchite, al front d'Aragó, setembre del 1937. Durant aquesta etapa cal destacar els Fets de Maig del 1937.

Hi ha qui els ha qualificat com una guerra civil dins la guerra civil. Enfrontament armat entre les forces republicanes a Catalunya. El conflicte esclata el 3 de maig i s'allarga fins al 7, enfrontant el POUM i la CNT-FAI (partidaris de promoure la revolució) amb la UGT, el PSUC i la Generalitat (partidaris de restablir l'ordre i crear un exèrcit per intentar guanyar la guerra). En aquests moments, hi ha superioritat del bàndol nacional. Mentre la Gran Bretanya havia promogut la signatura d'un pacte de no-intervenció, Alemanya i Itàlia signen el pacte de l'Eix Roma-Berlín per ajudar el bàndol nacional.

La República només rebrà ajuda de Mèxic i Rússia (pagada amb les reserves d'or del Banc d'Espanya).

Octubre 1937 - Abril 1939: Final de la Guerra

Novembre 1937 - Novembre 1938

A finals del 1937, Franco es dirigeix cap al front est i aïlla Catalunya de la resta de la zona republicana. Les tropes republicanes travessen l'Ebre i ataquen l'exèrcit franquista. Es produeix la Batalla de l'Ebre, que dura tres mesos, i l'exèrcit republicà queda molt malmès. El 25 de juliol de 1938, les tropes republicanes són transportades a la riba dreta de l'Ebre i sorprenen les tropes nacionals. Franco inunda la part baixa de l'Ebre obrint les comportes dels pantans per incomunicar l'exèrcit republicà. El mes d'octubre, el successor del president Largo Caballero ordena la retirada definitiva de les tropes de les Brigades Internacionals. Aquest fet acaba afavorint els nacionals.

L'avenç nacional obliga les tropes republicanes a creuar l'Ebre de nou, però en sentit contrari. El 16 de novembre de 1938 finalitza la batalla, i la tardor del 1938 comença la derrota definitiva dels republicans, que acaba l'abril del 1939.

Els nacionals prenen Barcelona el gener del 1939, i el març del 1939 les tropes franquistes entren a Madrid, donant la guerra per acabada.