La Guerra Civil a Espanya i la Revolució a Catalunya

UNITAT 10: La Guerra Civil (1936-1939)

1. L’esclat del conflicte

1.1 Causes

• El cop d’estat contra la República va ser un moviment on es va declarar l’estat de guerra a les principals ciutats. Això obligaria a fer un canvi de govern.
• La primera idea era restablir l’ordre i evitar una presumpta revolució comunista. En el fons, volia liquidar l'experiència republicana reformista. Els militars podien comptar amb la part més conservadora de la societat espanyola (terratinents andalusos i extremenys, la burgesia, l'església).
• El clima social i polític era molt tens, com ho demostra l’assassinat del tinent de la Guàrdia d’Assalt José del Castillo a mans de falangistes el 12 de juliol de 1936 i la resposta dels guàrdies d’Assalt, que van assassinar el polític José Calvo Sotelo l'endemà.

1.2 El cop d’estat

• El general Emilio Mola, que era a Pamplona, va ser “El Director”. Comptava amb molts oficials de la Unión Militar Española (una associació clandestina de militars antirepublicans) i amb el general José Sanjurjo, que seria el militar que estaria al capdavant del nou govern pel seu prestigi dins de l’exèrcit.
• El cop d’estat es va iniciar el 17 de juliol a Melilla i l'endemà ja havia triomfat a Ceuta i Tetuan. Aquell dia, el govern de Casares Quiroga no va prendre cap mesura important.
• El dia 18, el general Francisco Franco va arribar del Marroc des de les illes Canàries i va assumir el comandament de l’exèrcit d'Àfrica.
• El mateix dia 18, diversos caps militars es van rebel·lar contra la República, com per exemple Emilio Mola a Pamplona i Gonzalo Queipo de Llano a Sevilla.
• La revolta militar va triomfar a diferents ciutats, però no a les més importants (Barcelona i Madrid).

1.3 La reacció del govern republicà

El president Santiago Casares va dimitir i el va substituir Diego Martínez Barrio, que va intentar arribar a un acord amb els militars rebels, però no va tenir èxit i va dimitir. El seu substitut va ser José Giral, que el 19 de juliol va distribuir armes als partits del Front Popular i a les organitzacions obreres per fer front als militars rebels.

1.4 La insurrecció a Catalunya

El 19 de juliol, els militars rebels van intentar ocupar Barcelona, però van fracassar. La raó és que la Generalitat comptava amb el suport dels Guàrdies d’Assalt i la Guàrdia Civil, i amb la intervenció d’organitzacions obreres, principalment de la CNT-FAI, que havien aconseguit armament després d’assaltar les casernes abandonades pels militars. El general Goded, que havia arribat de Mallorca per dirigir la revolta militar de Barcelona, va ser fet presoner i Companys el va convèncer perquè anunciés per ràdio la seva derrota. Aquest fet va suposar la fi de la rebel·lió militar a Barcelona i va ser decisiu a la resta de Catalunya.

2. La revolució a Catalunya

2.1. La desintegració del poder

A Catalunya, durant la Guerra Civil, es van produir una sèrie de fets que es poden resumir en 3 etapes:

• Primera etapa (juliol a setembre de 1936): etapa on el poder va estar en mans dels sindicats, que estaven armats.
• Segona etapa (d’octubre de 1936 a maig de 1937): etapa en què la Generalitat recupera lentament un cert poder amb l’ajut del PSUC. Els esdeveniments més importants d’aquesta etapa van ser els fets de maig de 1937.
• Tercera etapa (juny de 1937 a febrer de 1939): etapa on el govern de la República es va traslladar a Barcelona i va eclipsar totalment la Generalitat.

A partir de l'endemà del fracàs del cop d’estat de juliol de 1936, Catalunya va viure una situació revolucionària. Es va dissoldre l'exèrcit i les principals forces d’ordre públic. El govern de la Generalitat va ser desbordat als carrers de Barcelona, als pobles, a les fàbriques… per la població armada.

Hi havia una dualitat de poders:

• D'una banda, la Generalitat, que continuava existint però que pràcticament no governava perquè estava desbordada.
• De l'altra, les organitzacions sindicals més radicals, en especial la CNT-FAI.

2.2. Les Milícies

El 22 de juliol de 1936, el president de la Generalitat, Lluís Companys, va acceptar la creació del Comitè Central de Milícies Antifeixistes, format per representants dels principals partits polítics i sindicats: CNT, ERC, UGT, etc.

Aquest comitè va organitzar les columnes militars que van sortir cap a Aragó per conquerir els territoris que estaven en mans dels militars que s’havien rebel·lat contra la República. La idea era conquerir Saragossa, Osca i Mallorca. Van fracassar perquè no eren professionals i el bàndol franquista tenia l'ajuda de Hitler i Mussolini.

Aquest comitè va permetre les persecucions i assassinats contra els militants dels partits de dreta, burgesos i membres de l'Església. Un aspecte positiu del comitè va ser l’ocupació de les fàbriques per part dels obrers i la represa de l'activitat industrial. Al camp, el moviment sindicalista va ocupar diverses terres i les va col·lectivitzar.

3. La zona republicana

3.1 El suport social

La zona fidel a la República estava formada per obrers i pagesos, molts dels quals estaven armats. Es van establir comitès a tots els nivells que havien d’obeir als seus sindicats o partits. Es van organitzar milícies per oposar-se als militars rebels, procurar l’abastament d’aliments, el funcionament dels transports i van mantenir un ordre públic. D'aquesta forma es va evitar el col·lapse total, però no el desordre generalitzat que tenia tot l’aspecte de l’inici d’una revolució.

3.2 El govern de la República

Fins al 4 de setembre de 1936 no es va aconseguir formar un govern de concentració de la majoria de partits i sindicats. El nou govern va passar a estar presidit per Francisco Largo Caballero, que era secretari de la UGT, i va substituir el govern de José Giral. Largo Caballero va intentar reconstruir el poder de la zona republicana recuperant el control dels organismes del govern i que tothom obeís les seves ordres. Davant l’avanç dels militars rebels cap a Madrid, el govern de la República es va traslladar a València el 6 de novembre de 1936.

3.3. Les opcions polítiques

En el bàndol republicà, les diferències sobre com afrontar el conflicte eren importants i es podien dividir en dos grups:

• Un grup era partidari de fer primer la revolució per després guanyar la guerra. Donaven suport a aquesta opció la CNT-FAI, la UGT i el POUM.
• L’altre grup era partidari de primer guanyar la guerra abans de fer la revolució social. Donava suport a aquesta opció el PSOE i el PCE.

3.4. Els fets de maig de 1937 i conseqüències

• Aquestes dues opcions es van enfrontar a Catalunya entre el 3 i el 7 de maig de 1937. La lluita va esclatar quan forces de la Generalitat van ocupar l’edifici de la Telefònica de Barcelona, que estava sota el control de la CNT-FAI. Fins al dia 7 de maig es va produir una petita guerra civil dins del bàndol republicà entre partidaris de la Generalitat, d'ERC i el PSUC, que es van enfrontar a la CNT-FAI i al POUM.
• El govern de la República va enviar militars i la CNT-FAI va ser derrotada. Les conseqüències principals van ser que la CNT-FAI va perdre influència i va abandonar el govern de la Generalitat, el POUM va ser declarat il·legal i el seu líder, Andreu Nin, va ser assassinat. El PSUC es va convertir en la força política predominant.
• El nou govern de la Generalitat, presidit per Lluís Companys, estava format principalment per polítics d’ERC i el PSUC. El govern de la República va aprofitar la seva intervenció militar per retallar poders a la Generalitat i va recuperar les competències d’ordre públic i de censura. El govern de la República es va traslladar de València a Barcelona a l’octubre de 1937.