La Guerra Civil a Catalunya: De l'esclat als Fets de Maig

Font: Carles Fontserè, Sindicat de Dibuixants Professionals, 1936.

1. Anàlisi del cartell

A) És un cartell de propaganda política del bàndol republicà, en concret del PSUC i la UGT, obra de Carles Fontserè, del Sindicat de Dibuixants Professionals, del 1936.

B) La font se situa durant la Guerra Civil (1936-1939) a Catalunya.

C) En primer lloc, destacaria el lema que conté: “Dones! Treballeu per als germans del front”; en segon lloc, els acrònims polítics dels partits PSUC i UGT; i en tercer lloc, les imatges, en concret una dona fent punt i un soldat fent guàrdia durant la nit. Ambdues imatges es relacionen amb el sentit de la crida a les dones a confeccionar peces d'abric per als combatents del front.

2. La Guerra Civil a Catalunya

A) L'esclat de la Guerra Civil i la situació fins als Fets de Maig

Després de la victòria del Front Popular (1936), tant l'exèrcit com l'església veien que els seus interessos estaven en perill amb la República.

Per tal d'impedir aquest procés de “revolució”, un sector de l'exèrcit fa un cop d'estat el 17 de juliol a Melilla i el 18 de juliol a la Península. Aquest fracassa perquè una part de la població es mobilitza per defensar la República.

El general Goded és qui dirigeix la insurrecció a Catalunya. Es desplaçà de les Balears a Catalunya per poder dirigir-la, ja que primer la va fer a les Balears i va triomfar.

Quan arriba a Barcelona, troba una gran resistència per part de les forces de l'ordre i la població. Així que s'haurà de rendir i acabarà detingut. Un cop l'aixecament va ser esclafat a Catalunya, la població es va trobar que disposava d'armes. Això va comportar un poder paral·lel (referent al poble). Diversos grups radicals van fer un seguit d'actes violents i delictius (8500 víctimes).

Van ser objecte de persecució per part dels republicans l'església, els burgesos i els grans propietaris, es cremen esglésies...

El govern de la Generalitat va crear el Comitè Central de Milícies Antifeixistes al juliol del 1936. L'integraven l'esquerra republicana, CNT-FAI, PSUC, ERC, UGT, la Unió de Rabassaires... (tota l'esquerra). Aquest comitè era un òrgan de poder militar que es dedicava a dirigir la guerra, les accions bèl·liques i la vida a la rereguarda (transport, ordre públic...).

L'exèrcit fidel a la República (Guàrdia d'Assalt) va ser dissolt pel govern de la República per poder crear les Milícies Populars (batallons de voluntaris).

Els primers mesos de guerra, el que va caracteritzar el bàndol republicà va ser la dispersió dels poders.

La majoria d'indústries es van col·lectivitzar. Els sindicats i obrers van prendre el control de les empreses i organitzen la producció. A Catalunya, el govern de la Generalitat va fer un decret: Decret de Col·lectivitzacions per legalitzar les col·lectivitats i va crear el Consell d'Economia de Catalunya.

Al camp també hi ha col·lectivitzacions. Depenent de la regió d'Espanya van ser més dràstiques (Castella i on hi havia latifundis) o menys (Catalunya) --- va ser DESIGUAL.

A nivell econòmic es van fer una sèrie de mesures com controlar la banca, regular salaris, es creen entitats de crèdit públic... En temps de guerra l'economia s'orienta a la guerra, però aquestes mesures ajuden a la societat per la supervivència.

El govern, que estava en mans de Giral, dimiteix al setembre a causa de les revolucions. I es forma un govern de coalició dirigit per Largo Caballero (socialistes) i formarà govern amb els republicans, socialistes i més endavant amb els anarquistes.

L'objectiu d'aquest govern és acabar amb la dispersió de governs i creen els governs provincials.

A nivell militar, professionalitza (militaritza) les Milícies i crea un exèrcit popular. Tot i aquests esforços, no es van poder evitar les diverses tendències dins del govern.

A Catalunya, el president de la Generalitat era Companys i al setembre també es farà un govern d'unitat (coalició) on hi haurà PSUC, POUM, ERC i CNT... I la Generalitat dissol el Comitè de Milícies Antifeixistes per militaritzar les Milícies.

La situació del bàndol republicà és complexa per les diverses tendències dins del govern.

B) Els Fets de Maig del 1937 i la situació posterior

Dins del govern hi ha dues visions oposades sobre el procés de revolució.

Tots dos bàndols ja havien tingut aldarulls entre sí mesos abans, però les tensions esclaten violentament el 3 de maig a Barcelona quan les forces de la Generalitat van decidir desallotjar els anarquistes que havien ocupat l'edifici de Telefònica per fer-se amb el control de les comunicacions.

Aquest desallotjament acaba convertint-se en l'enfrontament entre:

• La CNT (anarquistes) i el POUM (comunistes), que són els radicals i volen fer la revolució i la guerra a la vegada.
• I el PSUC (comunistes), els socialistes, els republicans i els regionalistes. Defensen en primer lloc guanyar la guerra i deixar la revolució per després.

Aquest enfrontament acaba amb més de 200 morts, amb la derrota de la CNT i del POUM i una crisi de govern molt profunda.

Com a conseqüències, cau el govern de Largo Caballero, aquest envia a la Guàrdia d'Assalt a Catalunya per posar fi a la crisi i la Generalitat perdrà la capacitat de govern (poder), ja que es posen en evidència les tensions entre el govern central i la Generalitat.

Negrín forma govern al maig del 1937, després de la dimissió de Largo Caballero.

L'objectiu d'aquest govern és afrontar la difícil situació del bàndol republicà.

A Catalunya, al mes de juny també es forma un nou govern presidit encara per Lluís Companys i fonamenta l'aliança entre ERC i PSUC, sense la participació de la CNT.

Al novembre del 1937, Negrín trasllada el govern que estava a València a Barcelona, on estava també refugiat el govern basc des de la caiguda del nord d'Espanya. Un cop traslladat el govern, Negrín assumeix competències (ordre de guerra, ordre públic...) que eren de la Generalitat i això genera tensions.

Per tal d'obtenir suport internacional, Negrín, al maig del 1938, farà el programa dels 13 punts, que contenia les bases per finalitzar la guerra i també els principis polítics que havia de regir la República. Vol pactar el final de la guerra i que segueixi la República.

La proposta, però, no va tenir ressò internacional i Franco només acceptaria la rendició incondicional.

La caiguda de Catalunya

El cop d'estat que duu a terme Franco triomfa a les Balears, tret de Menorca.

La Generalitat té por que les Balears es converteixin en un aeroport de les tropes feixistes, així que a l'agost del 1936 fa una expedició a les Balears per recuperar-les i evitar que es converteixin en una base contra la República.

El desembarcament a Mallorca és un fracàs. Els rebels aconsegueixen repel·lir aquesta expedició que ha fet la República i només Menorca quedarà republicana. Després, Franco decideix concentrar tots els seus esforços al nord perquè és ric en mines, indústria siderúrgica... I així ho aconsegueix, seguidament cau Terol i després d'això el seu objectiu serà aïllar Catalunya, ho farà dividint-la per l'Ebre.

Per tal d'intentar aturar els rebels sobre Catalunya, els republicans fan una gran ofensiva a l'Ebre. La batalla de l'Ebre va començar el 25 de juliol del 1938 i acaba al novembre del 1938. Els republicans pensaven i esperaven una evolució favorable de la situació internacional.

L'exèrcit republicà es va reforçar amb soldats i amb lleves (nois molt joves i homes grans).

El 25 de juliol, les tropes republicanes travessen l'Ebre direcció Gandesa, però tot i que van aguantar uns mesos, Franco, amb l'ajuda de les aviacions alemanyes i italianes, aconsegueix aturar l'atac. Aquesta batalla va suposar el 50% de baixes per al bàndol republicà i amb l'armament destruït, així que no tenen més remei que retrocedir.

A finals del 1938, els brigadistes van marxar.

Franco inicia una ofensiva contra Catalunya:

• El 15 de gener cau Tarragona.
• El 26 de gener cau Barcelona sense resistència.
• El 4 de febrer cau Girona.

Entre el gener i el febrer cau Catalunya.

L'ocupació va ser ràpida, no es va trobar gairebé resistència.

Quan cau Catalunya, la República s'enfonsa. Les autoritats (Azaña) travessen/creuen les fronteres i amb ell milers de persones (que van a l'exili sense retorn) per por a patir represàlies. En canvi, Negrín opta per defensar Madrid; fa una resistència numantina.