Guerra Civil a Catalunya: Causes i Conseqüències (1936-1939)

La Guerra Civil a Catalunya (1936-1939)

El Poder Polític i la Revolució

Quan esclata la guerra, el poder polític de Catalunya passa a ser de la Generalitat. El 1936 es forma un nou govern, però, igual que a Madrid, no aconsegueix governar els carrers. Els ajuntaments són substituïts per comitès revolucionaris i el juliol del 1936 es forma el Comitè Central de Milícies Antifeixistes, que va produir una dualitat de poders amb la Generalitat. El poble té gairebé tot el poder. A partir d'agost, la Generalitat s'adona que això pot produir una guerra i intenta construir una estructura d'estat:

• Es crea el Consell d'Economia, un òrgan que s'encarrega del Banc d'Espanya.
• Es creen les Comissions d'Indústries de Guerra, obtenint així el control de les empreses.

El Govern de la Generalitat i el Decret de Col·lectivitzacions

El setembre del 1936, les milícies antifeixistes es dissolen i es forma un nou govern: el govern de la Generalitat. Va ser un govern de coalició. Al gener, van nomenar president del govern a Josep Tarradellas. A l'octubre del mateix any, van imposar el Decret de Col·lectivitzacions, on reconeixien que les empreses estaven en mans dels treballadors perquè molts empresaris ja no hi eren. Es distingeixen dos tipus:

• Més de 100 treballadors: la gestió pertany a un consell d'empresa.
• Menys de 100 treballadors: el control està entre l'empresari (gerent) i un consell obrer.

Els Fets de Maig del 1937 i el Canvi de Govern

A partir del maig del 1937 fins al març del 1939, es va desenvolupar la batalla sobre Catalunya. Va començar tot pels Fets de Maig del 1937, una guerra civil dintre d'una altra guerra civil. El 3 de maig, les tensions entre els dos bàndols republicans (CNT i POUM contra ERC, PSUC, Govern de Largo Caballero i comunistes) van esclatar violentament a Barcelona. Les forces de la Generalitat van procedir a desallotjar els anarquistes que havien ocupat l'edifici de la Telefònica per controlar les comunicacions. El conflicte va durar una setmana, amb un balanç de més de 200 morts. Aquests enfrontaments acaben amb la derrota històrica de la CNT.

Aquests fets comporten la fi d'una etapa i l'inici d'una altra: el govern de Largo Caballero cau i Juan Negrín assumeix la presidència. A partir del maig del 1937, el govern central es va traslladar a Barcelona.

La "Pau Negociada" i la Conferència de Munic

Quan el president Negrín va veure que poc més podien fer, va proposar una "Pau Negociada", els tretze punts de Negrín, on aspirava a un diàleg amb Franco per a un govern que mantingués les llibertats, però Franco no ho va acceptar. El novembre del 1938, es fa la Conferència de Munic, on la República queda totalment abandonada. La gent està desmoralitzada i cansada, i la derrota de l'Ebre dona per perduda la República. Molts comencen a marxar d'Espanya.

L'arribada de refugiats d'altres parts de la zona republicana va suposar una gran càrrega sobre l'economia catalana, ja que va obligar la Generalitat a fer front a les despeses afegides.

El Cop d'Estat i l'Inici de la Guerra Civil

El general Mola és destinat a Pamplona, Franco a Canàries, i Goded a Mallorca. Els tenen aïllats i "no poden fer res".

La Guerra Civil Espanyola comença amb un cop d'estat, una conspiració premeditada i dirigida pel general Mola a Pamplona juntament amb altres generals de l'exèrcit. Per preparar la conspiració, es reunien a la Unió Militar Espanyola. El seu objectiu era derrotar el govern progressista del Front Popular, que havia guanyat les eleccions el febrer d'aquell any.

El 12 de juliol, va ser assassinat José del Castillo, i per venjança, el 13 de juliol, van assassinar Calvo Sotelo. Aquest segon assassinat va ser una motivació més per acabar amb la República.

El cop d'estat que va significar l'inici de la Guerra Civil va començar a Melilla el 17 de juliol de 1936. L'endemà, Franco arribava de les Canàries i prenia el control de l'exèrcit d'Àfrica. El mateix dia 18, diversos caps militars es revoltaven: Mola a Pamplona, Goded a Mallorca, entre d'altres. El cop va triomfar a Sevilla, Navarra, Galícia... Però no a Madrid, Barcelona i el País Basc, entre altres. Per tant, va ser un fracàs.

La Junta de Defensa Nacional i la Presa de Poder per Franco

Els militars revoltats no es van rendir. El 24 de juliol, es va crear la Junta de Defensa Nacional, que reunia tots els poders de "l'estat" en els territoris controlats pels militars nacionals. El que havia començat com a cop d'estat, va acabar convertint-se en una guerra civil. El seu objectiu era conquerir Madrid: Mola des del nord, i Franco des del sud. La República ataca l'Alcàsser de Toledo. Franco es desvia i, en lloc d'anar a Madrid, va a Toledo a rescatar l'Alcàsser. Canvia d'estratègia i així aconsegueix també ser cap d'estat. L'1 d'octubre, és nomenat cap de l'Estat de l'Espanya Sublevada i Generalíssim dels exèrcits espanyols. Durant aquell mateix mes, es destitueix la Junta de Defensa Nacional i es canvia per la Junta Tècnica de l'Estat. Al mateix temps, es crea un partit únic, la Falange Española Tradicionalista y de las JONS.

Continuació de la Guerra Civil des del Punt de Vista Militar

La Batalla de Madrid i la Resistència Republicana

Durant l'octubre i el novembre de 1936, es produeix la Batalla de Madrid. Per ajudar a la República, arriben les Brigades Internacionals, voluntaris estrangers. Després de dues ofensives importants del bàndol nacional (Jarama i Guadalajara), Franco fracassa i decideix canviar d'estratègia. Per tant, el bàndol republicà aconsegueix resistir.

La Batalla de Terol i el Camí cap a la Mediterrània

El desembre del 1937, es volia preparar una nova ofensiva a Madrid, però no es va fer, ja que els republicans tenien l'objectiu de conquerir Terol. Inicialment, la batalla es gira cap als republicans, però el gener del 1938, hi ha una contraofensiva franquista amb un atac frontal. Aquesta triomfa i, a finals de gener del 1938, Terol torna a ser ocupada per Franco. Seguidament, es van proposar dividir la zona republicana i allargar la guerra.

El Primer Govern de Franco

El procés d'institucionalització del nou Estat franquista va culminar el gener de 1938 amb la desaparició de la Junta Tècnica i la formació del primer govern de Franco, el govern de Burgos.

La Batalla de l'Ebre i el Final de la Guerra

Fases de la Guerra Civil:

• La carrera cap a Madrid (juliol-novembre 1936)
• L'ofensiva sobre el nord (octubre 1936-octubre 1937)
• Camí cap a la Mediterrània (desembre 1937-abril 1938)
• Ofensiva sobre Catalunya (abril 1938-gener 1939)
• La desfeta republicana (febrer-març 1939)

La Batalla de l'Ebre va ser l'última de les grans batalles de la Guerra Civil, i l'últim intent dels republicans per aturar els nacionals. Va tenir lloc entre el 24 de juliol i el 16 de novembre de 1938. Tenien com a objectiu travessar l'Ebre per intentar recuperar el contacte amb altres zones de la República. Va ser la més llarga i cruel, a més de ser la batalla decisiva, ja que qui la guanyava probablement guanyaria la guerra. Els nacionalistes van aprofitar les divisions polítiques a Catalunya i van utilitzar aquesta com a oportunitat per intentar conquerir-la. El bàndol nacional va començar a avançar cap a Aragó per intentar aïllar Catalunya, i l'exèrcit republicà va enviar la majoria dels milicians a l'Ebre per intentar frenar l'acció franquista. Durant els primers mesos, semblava que la victòria seria pel bàndol republicà, però finalment els franquistes van fer una contraofensiva i van acabar guanyant. Cal destacar que en aquesta batalla hi van haver d'intervenir el que anomenen "la quinta del biberó", és a dir, joves d'entre 16 i 19 anys, ja que no tenien prou homes al front.

La Caiguda de Catalunya i la Victòria Franquista

La Batalla de l'Ebre acaba el novembre del 1938, amb la influència d'un fet internacional important: el conflicte de Munic, on es reuneixen representats alemanys, italians, de la Gran Bretanya i França, i acorden no ajudar la República per evitar conflictes. A partir d'aquí, comença la conquesta cap a Catalunya, una ofensiva gairebé sense oposició. El 15 de gener del 1939, conquereixen Tarragona; el 26 del mateix any, els franquistes també ocupen Barcelona; el 4 de febrer, Girona; i, per concloure, el 9 de febrer arriben a la frontera. Per tant, tota Catalunya va caure en mans dels nacionals. El 28 de març, s'ocupa Madrid, i l'1 d'abril del mateix any, van declarar el final de la guerra i la victòria del franquisme. Les conseqüències de la batalla van ser enormes. Els republicans van perdre més de 100.000 homes, mentre que els nacionalistes van perdre més de 30.000.

Finalment, després de la guerra a Catalunya, molts republicans van ser perseguits i van haver d'exiliar-se a França per evitar la repressió franquista. La majoria es van instal·lar en zones de la costa de Perpinyà.

Tres Causes de la Derrota Republicana

La Guerra Civil a Catalunya va acabar a principis de febrer de 1939 amb la victòria de les forces feixistes. Les causes principals van ser:

• L'escassetat de recursos: els republicans van haver de fer front a la superioritat numèrica i material dels nacionals.
• L'abandonament de la República per part de les potències exteriors: la Unió Soviètica va deixar de donar suport al govern republicà, mentre que el bàndol nacional rebia suport d'Alemanya i Itàlia.
• La divisió interna del bàndol republicà: els enfrontaments ideològics entre els diferents grups van debilitar la seva capacitat de resposta.