Guernica i La Vicaria: Anàlisi Comparativa i Context Històric

Guernica (1937) - Picasso (1881-1973)

Suport: tela; 3,51m x 7,82m

Material: oli.

Anàlisi Formal

Color: absència de color estreta. El fet que Picasso s'assabentés de la matança pels diaris interioritza l'horror i l'expressa en negres entintats, varietat de grisos i blanc sepulcral.

Llum: il·lumina les figures que vol ressaltar, alhora banya en ombres el seu entorn. El quadre clar, color i relleu representen la vida; eliminats, queda la mort.

Perspectiva: estudiada composició amb simetria que es manifesta a l'eix de la paret blanca, mig del quadre, i els pilars verticals que representen, a l'esquerra el toro, a la dreta la dona, i perspectiva a través del guerrer caigut, seguit de la resta de figures i referències arquitectòniques que delimiten l'espai.

Composició: distribuïda com un tríptic: panell central: cavall i dona portadora de la làmpada; lateral dret: incendi i dona que crida; costat esquerre: brau i dona amb nen mort. Picasso recorre al cubisme per disposar l'escena que s'organitza en triangles, més evident al central (vèrtex quinqué, esquerra línia diagonal, dreta cua cavall i dens, base guerrer caigut). Ritme creixent, cada imatge és més esglaiadora que l'anterior.

Context històric: crit contra la guerra i la brutalitat. Picasso lligat a la República - Abril 1937 atac aviació alemanya avís 2a GM.

Estil: Guernica marca un gir radical com 30 anys abans Les senyoretes del carrer d'Avinyó (retrat prostitutes). Si primer trenca l'ordre establert i aconseguí dinamisme explosiu, aquest donà una volta més per parlar a l'espectador de manera més planera i directa.

Contingut i significat: Picasso pinta en 1 mes i mig sota l'impacte del bombardeig a la ciutat basca Guernica, l'aviació nazi arrasà el poble. Cada imatge és símbol de pau. Dona finestra és "dona-crit", revela la veritat mitjançant la llum; quinqué: bombeta que s'il·lumina és denúncia de manipulació informativa al fer creure que era una acció dels republicans; cavall és el poble, brau força del poble que no serà vençut, guerrer mostra baioneta trencada (destrossat, vençut) i una flor (esperança), nen mort ulls tancats per expressar que és víctima sense possibilitat de defensar-se. Altres: ulls giravoltats: horror, llengües: tragèdia.

Funció: 50 anys per posar Guernica al seu lloc. És un crit per la vida i per la pau, voluntat pacifista.

La Vicaria - Fortuny (1838-1874) 1867-1870

Suport: taula; 60cm x 94cm

Color: pinzellada destaca per llibertat i preciosisme. Color desbordant vitalitat i riquesa, predominen tonalitats càlides.

Llum: es reparteix homogèniament per tota la superfície del quadre. Es pot apreciar reflexos dels metalls (taula).

Perspectiva: el fet que no s'observi a l'esquerra cap paret que limiti físicament la sala impedeix a l'observador fer una idea real de les dimensions.

Composició: 3 escenes, acció principal, signat nuvi davant del vicari i testimonis i convidats. A la dreta el torero i la manola esperant el seu torn. A l'esquerra personatges originals i elements que trenquen la composició. Escenes relacionades però independents. Asimètric: taula esquerra. La verticalitat dels elements predomina en el conjunt del quadre. La catifa trencada serveix per distingir els dos grups. Al fons penitent demanant caritat.

Expressió del rostre: vicari mirada atenta cap al nuvi, convidats distrets parlant.

Context: II imperi napoleònic. Cultura creixent. La burgesia s'interessa per la cultura. Les obres van tenir èxit a França, on París esdevé centre mundial artístic i cultural.

Estil: combina tècnica virtuosa amb temes anecdòtics lluny de la crítica social. Aconsegueix plasmar la realitat amb pinzellades petites, vestit torero: taques. Malgrat enquadrar-lo en el realisme, s'ha vinculat al preciosisme. Autor fascinat per Orient. Admirador obra Renoir, espanyols com Velázquez, Greco, i sobretot Goya. L'èxit en l'acceptació d'obres pel públic i la crítica provocà que s'inspirés en la seva pintura, els anomenats fortunyistes.

Contingut: tècnicament modern i innovador, però temàticament vulgar i fins i tot intrascendent, per això se l'encuadra en la pintura preciosista. És un quadre costumista inspirat en els tràmits burocràtics que Fortuny va haver de fer per casar-se amb Cecilia Madrazo, filla del pintor Federico de Madrazo. Representats família i amics de Fortuny. Tècnica detallada i pacient dels quadres de mesures més reduïdes participa de la tendència dels tableautins. La burgesia apareix com a client dels artistes, per La Vicaria van arribar a pagar més de 70000 francs de l'època.