Guernica de Picasso: Anàlisi Formal i Context Històric

Documentació General del Guernica

• Autor: Pablo Picasso (1881-1973)
• Títol: Guernica
• Cronologia: 1937
• Localització: Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia (Madrid)
• Estil: Cubisme, Surrealisme, Expressionisme
• Dimensions: 3,51 m x 7,82 m
• Suport: Tela
• Tècnica: Oli

Context Històric del Guernica

El 26 d’abril del 1937, 43 bombarders i avions de caça alemanys de la Legió Còndor, i alguns d’italians, al servei dels franquistes, van destruir la ciutat basca de Gernika. Fou un fet més de la Guerra Civil Espanyola, però va tenir un gran ressò mundial. Era el primer cop que l’aviació arrasava una ciutat oberta, sense cap objectiu militar ni defensa antiaèria.

El bombardeig va començar a les 4:30 h de la tarda de dilluns i va continuar fins a les 7:45 h. Després, les bombes incendiàries i les d’efecte retardat van completar la destrucció. El comandament franquista va acusar els mateixos bascos d’haver incendiat la ciutat amb llaunes de gasolina. El 1979, el govern alemany en va reconèixer l’autoria.

Aquell mateix estiu se celebrava l'Exposició Internacional de París. Picasso havia rebut l’encàrrec del govern republicà espanyol de pintar un mural per al pavelló espanyol que estava construint l’arquitecte Josep Lluís Sert. Quan es va assabentar del bombardeig de Gernika pels diaris, ja va tenir el tema. Va voler fer una pintura que fos símbol de l'horror de la guerra. Va fer molts esbossos i composicions diferents fins que va considerar acabada la tela, el mes de juny. Havia elevat un fet real a la categoria de símbol universal.

Anàlisi Formal

Elements Plàstics

• Color: Les formes esclaten sota la pressió del blanc i del negre, i només en alguns llocs la del gris, que dona un cert moviment cromàtic a l’escena. Hi ha absència de colors vius, però una gran varietat de matisos del blanc al negre. El color i el volum han desaparegut pràcticament del quadre.
• Forma: Formes dibuixades amb claredat. Cossos i rostres deformats que aporten un gran dramatisme expressiu.
• Llum: Repartida de forma desigual. Il·lumina unes figures, sobretot aquelles parts del cos on es concentra l’expressió del sofriment, i deixa en ombra l’entorn.

Composició

• Estructura: Perfectament estudiada, amb elements de simetria i perspectiva. Estructurada com un tríptic, amb ús de triangles.
• Eix de simetria: La paret blanca central.
• Costats: La dona que aixeca els braços i el toro marquen els límits laterals.
• Triangles: El principal està format per la llum del quinqué, projectant-se cap als costats en diagonals.
• Espai: És gairebé pla, com si ofegués les figures. Els tocs de profunditat es limiten als angles superiors i a l'enrajolat del terra.
• Direcció i Dinamisme: La composició s’orienta cap al costat esquerre, zona cap a la qual miren totes les figures. Totes semblen fugir (de la ciutat, del foc). L’alternança de corbes i rectes, massissos i obertures, blancs i negres, i membres dislocats genera un gran dinamisme.