Guernica de Picasso: Anàlisi Completa i Simbolisme

Autor: Pablo Picasso

Any: 1937

Estil: Cubisme, Impressionisme

Tècnica: Oli sobre tela

Dimensions: 3.51 x 7.82 m

Localització: Madrid

Context Històric

Esclatada la Guerra Civil el 1936, el 26 d'abril hi hagué un bombardeig a la ciutat de Guernica, al País Basc. En aquesta ciutat hi havia un símbol de la llibertat basca, l'Arbre de Guernica. Aquesta ciutat va quedar destrossada i va morir molta gent. Picasso en aquell moment estava a París, i va ser el govern republicà qui li va encarregar un mural per a l'Exposició Internacional de París el 1937. Picasso va ser un dels pintors més famosos del segle XX, inventor del cubisme. Va pintar més de 20.000 quadres. Va morir a Mougins amb 91 anys.

Anàlisi Formal

No podem reconèixer els elements fàcilment. Hi ha 6 persones i 3 animals. Està pintat amb blanc i negre (grisos). Mostra horror, dramatisme i desesperació. Les formes estan dibuixades amb claredat. La llum està repartida de forma desigual, provinent del quinqué de la part superior. Llum irreal. Tot i el caos, les figures estan repartides amb simetria i de forma piramidal. Tota la composició s'orienta cap a l'esquerra.

Estil i Influències

Picasso havia estat en contacte amb els surrealistes. Algunes obres pertanyen al realisme però també al cubisme (formes geomètriques). Aquesta barreja converteix el quadre en un manifest de l'art de la primera meitat del segle XX.

Anàlisi Temàtica

Temes Principals

L’horror de la guerra. Interpretacions de figures clau:

• La dona amb els braços aixecats: al·legoria del dolor físic.
• La dona que corre: metàfora dels que són perseguits.
• La figura que aguanta en braços un nen: símbol del dolor psicològic.

Significat i Simbolisme General

Representa els bombardejos a la ciutat de Guernica. És una denúncia a la guerra i un homenatge a les víctimes.

Funció

Denúncia. És un crit d’alerta, una extraordinària denúncia de la barbàrie.

Símbols Específics

El Brau

Gran tòtem d’Espanya, ben afermat a terra i remenant la cua, que mira directament l’espectador. És un símbol ambivalent: d’una banda, representa la força del poble que, malgrat tot, no serà vençut; de l’altra, el mateix autor –en unes declaracions al pintor Jerome Seckler el 1945– va reconèixer que simbolitzava la brutalitat. Tanmateix, en obres anteriors, com la Minotauromaquia (1935) i els aiguaforts Sueño y mentira de Franco (1937), el brau apareix com a símbol de força noble i justiciera.

El Soldat

Vençut i destrossat, que mostra una espasa trencada i, a la mateixa mà, una flor, símbol de l’esperança. Hi ha qui ha volgut veure en aquesta figura (l’única masculina del quadre) la representació d’un milicià de la República.

El Nen Mort i la Mare

El nen mort als braços de la seva mare, té els ulls tancats per explicitar que és una víctima sense cap possibilitat de defensar-se: és el símbol de la indefensió. El nas li penja cap avall, en un estat de laxitud que simbolitza la mort. Els ulls en forma de llàgrima de la mare, els pits nus i inservibles (ja no tornaran a nodrir el fill) i la llengua en forma de punyal són els símbols de la desesperació i del dolor. Mare i fill componen una mena de Pietat.

La Dona Atrapada per les Flames

Que aixeca els braços cap al cel, com si intentés aturar la caiguda de les bombes. La seva postura recorda la del personatge central d’Els afusellaments de la Moncloa, de Goya. El paral·lelisme és clar: la brutalitat salvatge es descarrega sobre la innocent població civil.

La Dona que s'Arrossega

Seminua que aixeca els ulls al cel, on hi ha els avions assassins, buscant una explicació de la seva mort imminent.

La Dona de la Finestra

Que mostra la cara de perfil i allarga el braç on porta una llàntia, símbol de la llum domèstica, la llum de la veritat que il·lumina els estralls produïts per la barbàrie.

El Sol / La Bombeta

Amb forma d’ull, que presideix la composició. Ha quedat reduït a la mínima expressió (perquè les bombes incendiàries han enfosquit el cel) i es veu obligat a servir-se d’una pupil·la elèctrica. La tecnologia substitueix la natura, mentre la tecnologia armamentista destrueix la vida. La bombeta vol ser també la denúncia de la manipulació informativa que van utilitzar els nacionals per fer creure que el bombardeig era una acció dels mateixos republicans.