Guernica de Picasso (1937): anàlisi, context i interpretació

Fitxa de l'obra

Guernica. Pablo Picasso, 1937. Museu Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid). Oli sobre tela. Estil: cubista, expressionista. Tema: denúncia política. Dimensions: 3,51 m x 7,82 m.

Context històric i cultural

Cronologia: dècada dels anys trenta del segle XX.

En plena Guerra Civil Espanyola, Picasso rep l'encàrrec del govern republicà de pintar un mural pel pavelló espanyol a l'Exposició Internacional de París de 1937. Picasso tria com a tema el bombardeig, per part dels avions alemanys de la Legió Còndor, posats al servei de l'exèrcit franquista, de la ciutat basca de Guernica, el 26 d'abril, a dos quarts de cinc de la tarda. Era el primer cop que l'aviació arrasava una ciutat sense que aquesta fos un objectiu militar: una ciutat sense defensa antiaèria i habitada per una població civil indefensa.

Anàlisi formal i elements plàstics

Estil i tècnica: obra figurativa amb predomini del dibuix sobre el color; gamma cromàtica reduïda en blanc, negre i gris. L'ús limitat del color s'atribueix a l'impacte de les fotografies de premsa i augmenta l'impacte visual de la forma i del gest.

Veiem un conjunt de figures distorsionades: sis persones i tres animals, situades en un escenari arquitectònic angoixant on s'identifiquen finestres, una teulada, un terra de rajoles i una taula. La majoria de figures es dibuixen amb contorns ben marcats.

• Llum: totalment artificial i irreal: finestres, quinqué i llum del sostre no produeixen una il·luminació racional. La llum està repartida de manera desigual, il·luminant sobretot les parts del cos on es concentra l'expressió de patiment i deixant en ombra l'entorn; Picasso suggereix un ambient nocturn il·luminat per les flames.
• Composició: gran dinamisme per l'alternança i contrast entre corbes i rectes, blancs i negres, massissos i obertures; la distorsió de les figures contribueix també a aquesta sensació de moviment. Tot i captar un moment instantani, l'obra té voluntat d'eternitat.
• Espai: gairebé pla; hi ha una certa profunditat només en els angles superiors.
• Volum: les figures són majoritàriament planes; excepció del cavall, més arrodonit i destacat com a figura central. Picasso reivindica el caràcter bidimensional de la pintura.
• Tractament formal: formes de reminiscències cubistes deformades per potenciar l'expressió—per això també es pot considerar l'obra expressionista.

Obra simètrica, tancada al centre i oberta pels laterals. Dos "pilars verticals" laterals —el toro i la dona que alça els braços— equilibren el quadre. L'esquema compositiu s'estructura com un tríptic amb les parts interrelacionades:

• Brau i dona amb nen;
• Home a terra, cavall, ull, braç, la llum i dues dones;
• Incendi i dona cridant.

D'intensitat compositiva apareix una altra disposició més complexa, organitzada a base de formes triangulars —la central és la més evident— que tallen l'espai com espases i contribueixen a dinamitzar i incrementar la tensió de l'escena.

Interpretació

Quadre de gènere històric que denuncia el brutal bombardeig de Guernica. Va ser el primer atac indiscriminat de la guerra moderna sobre la població civil, una població on només hi quedaven dones, infants i ancians.

A la tela no hi ha bombes ni avions; només dones que manifesten el seu dolor i patiment, un guerrer mort i dos animals (un cavall i un toro impassible). Són símbols amb els quals Picasso representa el dolor i el patiment que provoca qualsevol guerra. L'obra és un quadre-símbol pel seu significat antibel·licista: per damunt de les ideologies i la política, és un crit per la vida i per la pau.

Algunes figures tenen una significació evident; d'altres són més complexes i han estat objecte de diverses interpretacions. Descripció i interpretacions principals:

• Dona cridant amb els braços violentament aixecats cap al cel, sembla sortir d'una casa envoltada per les flames; el seu rostre reflecteix l'horror i el dolor. Aquesta part del quadre probablement al·ludeix a la ciutat incendiada, de la qual volen fugir els supervivents cap a l'exterior del quadre.
• Dona que avança arrossegant-se i aixecant els ulls cap a la llum: també fuig, com pot, de la ciutat en flames; és una metàfora dels desplaçats pels conflictes bèl·lics.
• Dona amb el fill mort en braços: símbol del dolor psicològic dels qui han perdut éssers estimats; representació de la vulnerabilitat i la impotència dels innocents. Amb aquestes tres figures femenines Picasso resumeix les conseqüències cruels de la guerra.
• Guerrer esquarterat: símbol dels soldats morts durant el conflicte. El cap i el braç separats del cos han estat vistos per alguns autors com una al·legoria de l'enfrontament entre les dues Espanyes.
• Baioneta trencada amb una flor a la mateixa mà: interpretada com una al·legoria de l'esperança no perduda.
• Ocell: se n'ha vist una referència al colom de la pau, deixat de banda.
• La bombeta penjada del sostre amb el filament recargolat, que sembla il·luminar només ella mateixa, ha estat interpretada com una al·legoria de la manipulació informativa —en alguns mitjans es va fer creure que el bombardeig havia estat obra dels mateixos republicans.
• Figura de la dona que porta un quinqué: revela la veritat amb la llum que porta; representa la voluntat dels supervivents de fer conèixer al món la realitat dels fets.
• Cavall travessat per una llança: per alguns simbolitza el poble que sucumbeix en una lluita que no és la seva; per altres, és la imatge de l'Espanya feixista que trepitja els morts.
• Brau: ben aferrat al terra i brandant la cua; per alguns és al·legoria de la força i la brutalitat; per altres representa la força del poble que, malgrat tot, no serà vençut.

Funció de l'obra

La funció de l'obra ha variat amb el pas del temps. Quan va ser pintada, la seva funció fou propagandística, en defensa de la República espanyola, amb la qual Picasso estava compromès política i moralment. Posteriorment, Guernica s'ha convertit en un manifest antibel·licista: un immens crit contra la guerra i la brutalitat.

“Jamás consideré la pintura sencillamente como un arte para dar placer, como una distracción; puesto que eran mis armas, con el dibujo y los colores siempre quise penetrar un poco más en la conciencia del mundo y de los hombres.”

A inicis de 1937 Picasso va rebre l'encàrrec del govern republicà de pintar un gran mural per al pavelló de la República espanyola a l'Exposició Internacional de París de 1937. Impressionat pels fets de Guernica, que havia conegut a través de la premsa, Picasso va iniciar la pintura l'1 de maig amb la intenció de denunciar al món l'atac aeri de les forces feixistes i la intervenció de l'exèrcit nazi; pintà el quadre en un mes i mig.

El maig de 1939 arribà a Nova York i quedà exposat al Museum of Modern Art (MoMA). Durant els anys cinquanta viatjà diverses vegades a Europa per voluntat de Picasso i contra l'opinió de molts restauradors. Arribà a Espanya l'estiu de 1981, poc després de la mort de Franco i un cop restablertes les llibertats democràtiques.

Models i influències

La seva estructura formal recorda la d'un frontó grec —per exemple, el temple de Zeus a Olímpia. L'acumulació de personatges en un caos aparent remet als grans quadres històrics i romàntics, com ara El naufragi de la Medusa o La matança de Quíos de Delacroix.

Com a models directes cal destacar la Matança dels Innocents del pintor barroc Guido Reni.