El Guernica de Pablo Picasso: una denúncia artística de la guerra

El Guernica

Aquesta obra pictòrica s’anomena El Guernica, i el seu autor és Pablo Picasso. Pel que fa a la cronologia el situem l’any 1937, per la qual cosa el seu estil és cubista, expressionista. Està pintat amb oli sobre tela, i la seva temàtica és una denúncia a la política. Actualment es troba al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia, Madrid.

Context històric

En plena Guerra Civil espanyola, Picasso rep l’encàrrec del govern republicà de pintar un mural pel pavelló espanyol en l’exposició Internacional de París de 1837. Picasso tria com a tema el bombardeig que els avions alemanys de la legió Còndor, posats al servei de l’exèrcit franquista, havien realitzat aquell mateix any sobre la ciutat basca de Guernica. Un fet que havia tingut un gran ressò Internacional, doncs era el primer cop que l’aviació arrasava una ciutat, sense que aquesta fos un objectiu militar. Una ciutat sense defensa antiaèria i habitada per una població civil indefensa. Picasso va conèixer els fets per la premsa i va voler fer una pintura que fos símbol del horror de la guerra, amb aquesta pintura Picasso eleva un fet a la categoria de símbol universal.

Estil artístic

Picasso en aquesta obra utilitza del cubisme la manca de perspectiva convencional, colors que no reflecteixen la realitat, la fragmentació i contemplació des de diferents punts de vista. Parlem de trets expressionistes per la violència i força dramàtica de les figures. Aquesta síntesi estilística converteix el quadre en un manifest de l’art de la primera meitat del segle XX.

Interpretació de la obra

Sobre un escenari arquitectònic angoixant en que a penes es reconeixen finestres, una teulada, un terra de rajoles i una taula, hi apareixen nou figures: sis persones i tres animals. Malgrat el caos aparent, totes aquestes figures s’estructuren de manera ordenada a partir d’una gran piràmide composada per dos eixos verticals situats als extrems. El vèrtex superior del triangle es troba al centre mateix de la composició, és a dir proper al capdamunt del quinqué que aguanta la dona que entra per la finestra, i baixa en diagonals cap als extrems inferiors de la tela. Dintre de la superfície dibuixada per la piràmide, al centre hi ha un cavall amb una llança clavada al costat; a l’esquerra del cavall una dona seminua que fuig, i sota les potes de l’animal, un soldat esquarterat. A la part esquerra, Picasso hi ordena un sentit ascendent una tràgica maternitat i un toro. Al costat de l’animal, i en penombra, hi ha un ocell atrapat entre el sostre i la taula. La part dreta està ocupada per la imatge dramàtica d’una dona amb els braços aixecats atrapada en un incendi. L’autor aconsegueix plasmar perfectament l’horror i la destrucció derivats per la guerra per mitja d’un llenguatge a mig camí entre el Cubisme i l’Expressionisme, utilitzant amb gran expressivitat els recursos expressius que li proporcionen els dos estils.

Significació simbòlica

La representació de la llum en el quadre és totalment artificial i fins i tot irreal, perquè els focus suposats no produeixen una il·luminació racional, sinó una llum marcada per la geometrització i la multiplicitat cubista. Pel que fa al color, Picasso hi fa servir una gamma cromàtica reduïda en blanc, negre i gris. La seva elecció s’ha atribuït a l’impacte produït per les fotografies dels diaris, i per la influència dels seus gravats del mateix període. No obstant això, cal advertir que la no-inclusió d’un color naturalista en l’escena augmenta l’impacte visual de la forma i del gest.

Interpretació de la simbologia

La significació oberta de la simbologia concreta dels diferents personatges, objectes i animals, volguda per l’artista, ha estat motiu d’un gran nombre d’interpretacions. Picasso va voler deixar clar que en el cas que hagués volgut crear símbols preciosos, hauria hagut d’escriure i no pas pintar.

El títol, no hi ha res a la tela que recordi explícitament el poble basc, Picasso, va voler convertir la seva obra en un crit contra la duresa i la crueltat de la guerra com a concepte en tots els sentits.