Grups i Desenvolupament Personal: Concepte, Etapes i Anàlisi Transaccional

Concepte de Grup

El grup està format per dues o més persones amb aspectes en comú que interactuen entre si. Es tracta d'un fenomen d'acostament mutu del qual sorgeixen una sèrie de relacions socials (Ulrich, 1974). Una agrupació, en canvi, és un conjunt de persones congregades de forma casual.

Existeixen una sèrie de diferències entre agrupació i grup. L'agrupació només comparteix informació, no hi ha sinergia (resultat d'una acció conjunta), ja que no hi ha voluntat d'interacció. No hi ha un objectiu comú i, per tant, la responsabilitat dels membres és individual. Els seus membres tenen habilitats diverses, però aleatòries. Per contra, el grup sí que té un objectiu comú, per la qual cosa hi ha una sinergia positiva. La responsabilitat dels seus membres és tant individual com mútua, i les seves habilitats són complementàries.

Etapes en el Desenvolupament d'un Grup

Perquè una agrupació evolucioni a grup, el més important és millorar-ne la cohesió. D'aquesta manera, els seus membres se sentiran acollits i desenvoluparan rols de cooperació cap als altres, alhora que el seu treball individual es veurà afavorit. Per millorar aquesta cohesió, els membres han de conèixer-se, parlar i escoltar-se (1), confiar mútuament (2) i col·laborar entre si (3). S'ha de crear un col·lectiu estructurat (4), amb una sèrie de normes no regides per la coacció, sinó per l'autonomia i la responsabilitat. A més, s'ha d'actuar des del consens i mai des de l'autoritarisme. Així, es conforma un col·lectiu organitzat i amb interessos comuns, per la qual cosa hi haurà una interdependència entre els seus membres i una motivació per a la interacció i la cooperació.

• 1. Descobriment: Etapa en la qual els integrants es coneixen mútuament.
• 2. Confiança: Es creen llaços i un clima de confiança entre els membres.
• 3. Col·laboració: Es desenvolupen les tècniques de cooperació entre membres.
• 4. Estructuració: S'organitza el grup.
• 5. Dissolució o dispersió: S'arriba a aquesta fase quan l'objectiu inicial s'ha aconseguit.

Anàlisi Transaccional

Es tracta de l'estudi de les interaccions entre les persones i els seus estats del jo, amb la finalitat de comprendre'n la conducta. Aquesta teoria va ser fonamentada per Berne, un psicòleg humanista americà que va tractar psiquiàtricament els traumes que patien soldats a la Segona Guerra Mundial. En un temps molt reduït, havia de diagnosticar si un soldat estava o no en condicions de seguir exercint. Per a això, va proposar la teoria que dins de la personalitat de cadascú hi ha tres estats del jo diferents.

L'estat Nen representa el desig, l'impuls (em ve de gust anar de festa). Aquest estat comprèn les emocions bàsiques i, malgrat ser probablement la part més positiva de l'ésser humà, la voluntat, també pot ser l'origen de molts dels seus problemes i limitacions. És per això que s'ha de diferenciar entre el "nen lliure", que malbarata vitalitat i espontaneïtat, i el "nen adaptat", aquell que manifesta conductes submisses, hostils, queixoses o desafiadores.

L'estat Pare representa el deure, les normes, la moralitat i les creences (tinc un examen dilluns). Les idees, sentiments i actituds d'aquest estat s'han registrat normalment en els primers anys de vida, quan som totalment depenents, i per això queden gravades. En situacions d'inseguretat, solem recórrer-hi perquè necessitem pautes, idees que per a nosaltres sempre han estat així.

Per la seva banda, l'estat Adult és l'estat més neutral, que al·ludeix a la lògica, la racionalitat, a l'adaptació a la situació concreta més enllà del desig o la norma (estudio fins a la nit i em vaig després de festa). La persona controla les seves emocions, busca solucions coherents i raonables.

Mindfulness o Atenció Plena

Entorn d'aquest corrent sorgeix el mindfulness o atenció plena, que consisteix a facilitar l'estar present en l'aquí i l'ara. Aquesta proposta de Siegel, expert en neurociència i pedagogia, presenta el mindful com l'habilitat atencional que permet desenvolupar l'observació plena del moment present, tant a nivell extern com a intern, prenent consciència del que ens envolta, acceptant les sensacions i elements de la vida sense tractar de controlar-los, deixant de costat la resta de preocupacions banals. Per exemple, un fumador que no vol fumar i intenta controlar el seu impuls de forma voluntària, racionalitzant, donant-hi més i més voltes, segurament aconseguirà l'efecte contrari al desitjat. La millor forma de controlar aquests impulsos és deixant-los estar aquí, convivint-hi, observant-los, interferint-hi el menys possible, no donant-hi voltes, deixant que s'autorregulin automàticament, deixant que els mecanismes biològics responsables de la seva activitat facin la seva feina. Aquesta consciència contemplativa i d'acceptació de la realitat comporta grans beneficis, com l'autoconsciència, l'ordre intern, una major claredat mental, una millor distància amb l'exterior i una major regulació emocional.