El Gronxador de Fragonard: Anàlisi i Simbolisme Rococó

El Gronxador: Anàlisi de l'Obra Mestra Rococó (1767)

El Gronxador (originalment *Les hasards heureux de l'escarpolette*) és una pintura de Jean-Honoré Fragonard de 1767 d’estil Rococó.

Jean-Honoré Fragonard: Biografia i Context

Jean-Honoré Fragonard va ser un pintor i gravador francès d'estil rococó, nascut a Grasse el 5 d’abril de 1732 i mort a París el 22 d’agost de 1806. A França és on més es va desenvolupar aquest estil, que va tenir la seva fi amb l'aparició del Neoclassicisme. El terme «Rococó» va ser utilitzat per primer cop pels artistes neoclàssics amb sentit pejoratiu.

Els pintors rococó més destacats són: Boucher, Watteau, Chardin i Fragonard.

Inicis i Formació Artística

Fragonard era fill d’uns sastres de Grasse, on va viure fins als 6 anys, ja que després es van traslladar a París. Degut a unes males inversions familiars, el pare de Fragonard el va enviar com a escrivà d’un notari, però aviat va revelar-se la seva inclinació per l’art. El jove va ser portat a *Chardin* (un gran luminista) qui el va ensenyar durant sis mesos i, d’allà, a *François Boucher*, que va intuir el seu do i finalment va acceptar-lo.

Reconeixement i Obres Destacades

Va guanyar el Premi de Roma el 1752. Les seves obres van ser molt reconegudes arreu d’Europa: Itàlia (Roma), França, Espanya, Regne Unit, etc.

Les obres de Fragonard van començar a representar escenes d’amor i voluptuositat. Les seves escenes galants eren banals i tòpiques, però també són un fidel reflex de la societat elitista del segle XVIII.

Algunes de les obres més conegudes del pintor rococó són:

• El Gronxador
• El Petó Robat
• El Forrellat
• Les Banyistes
• La decoració de les estances de Mme du Barry
• La ballarina Marie Guimard

Anàlisi Formal i Iconografia d'El Gronxador

L'obra està pintada a l’oli sobre tela i actualment es troba a la Wallace Collection a Londres.

Estil Rococó i Composició

En l’obra d'El Gronxador, Fragonard mostra les formes irregulars i corbes amb una decoració fastuosa i carregada (sense buits) de detalls i pintura amb colors clars i pastels, caràcters propis de l’estil rococó del segle XVIII. Les línies corbes les trobem en les branques dels arbres i en el tronc de l’esquerra. La llum difumina els colors a mesura que s’allunyen cap al fons.

Simbolisme i Al·legoria de l'Adulteri

El quadre representa un home jove amagat entre els arbustos, mirant una dona en un gronxador, mentre el seu ancià marit la gronxa, gairebé amagat a les ombres i sense adonar-se de l'amant.

A mesura que la dona s'eleva, permet al jove fer una ullada sota el vestit, mentre llança la seva sabata en direcció a un Cupido —acceptant així les sagetes de l'amor—, i dóna l'esquena a dos querubins angelicals situats al costat del seu marit. El moviment del gronxador es pot interpretar com una irregularitat dels sentiments femenins.

En conjunt, l'obra és una al·legoria de l'adulteri, fet propi de la societat aristocràtica francesa de l'època. El marit —ja gran, casat per un matrimoni de conveniència— gronxa la seva dona jove que li dóna l'esquena i que mira el seu amant amagat entre la boscúria.

Tècnica, Llum i Paleta Cromàtica

Predomina una variada gamma de verds i grocs, que es correspon a la vegetació que omple la tela. S’utilitzen tons pastel.

El vestit de la noia destaca amb el seu color rosat i blanc, cosa que crea un gran contrast amb els colors circumdants. La pinzellada és ràpida i espontània, i utilitza un lleu clarobscur. La llum prové de la clariana i s’obre pas entre les fulles dels arbres i els núvols, reflectint-se plenament en la noia que es gronxa i el noi jove. L’home més gran queda en la penombra.