El Greco: Anàlisi de 'L'Enterrament del Senyor d'Orgaz'

L'Enterrament del Senyor d'Orgaz: Una Obra Mestra del Manierisme

Anàlisi de l'obra del Greco

L'Enterrament del Senyor d'Orgaz és una obra pictòrica manierista realitzada en oli sobre llenç, situada a la capella de l'església de Santo Tomé a Toledo. Fou pintada pel Greco entre 1586 i 1588 i fou encarregada pel rector Andrés Núñez en homenatge a Don Gonzalo Ruiz de Toledo, senyor de la vila d'Orgaz, mort el 1323. El senyor d'Orgaz havia deixat a la seva mort un llegat que obligava els veïns d'aquesta vila a entregar a la parròquia de Santo Tomé certes rendes en diners i espècies. Amb el temps, després d'haver mort el senyor, varen deixar de complir aquesta obligació i el rector va guanyar un plet contra la vila, que va haver de pagar tot el que devia. Aquests diners els va destinar a la realització del quadre.

Context Històric i Artístic

Aquesta obra la situem en el Renaixement, moviment artístic sorgit a Itàlia al segle XV que té els seus fonaments en els principis estètics de l'antiguitat clàssica grega i romana i que considerava l'home com a centre de totes les coses. El Renaixement consta de tres períodes:

• Primer Renaixement o Quattrocento (segle XV)
• Alt Renaixement o Cinquecento (primer terç del segle XVI)
• Manierisme i difusió del moviment per Europa (segona meitat del segle XVI)

El pas de l'Edat Mitjana a l'Edat Moderna va consistir en una sèrie de canvis importants, com el ressorgiment del comerç i la vida urbana, l'aparició de la burgesia com a classe social ascendent, l'enfortiment de la monarquia, els grans descobriments geogràfics i científics, la difusió de la filosofia clàssica i l'humanisme i el desenvolupament de les universitats i la impremta, cosa que va afavorir l'expansió de l'art i noves idees.

El Greco: Vida i Obra

Domenikos Theotokopoulos (1541-1614), conegut com El Greco, va ser el gran representant del manierisme i de la pintura hispànica del segle XVI. Nascut a Creta, va passar per Venècia i Roma abans d'arribar a Castella, el 1577, on es va convertir en el màxim mestre de la pintura peninsular. Representant més genuí de la religiositat de la Contrareforma, són característiques de la seva obra les figures extraordinàriament allargades, plenes d'espiritualitat, envoltades d'un paisatge oníric, marcades per un aire misteriós i amb la presència constant de la llum com a evocació de la presència divina.

Descripció i Anàlisi de l'Obra

L'obra es divideix en dos plans: un de celestial i un altre de terrenal. Al centre del pla terrenal podem observar el difunt senyor d'Orgaz subjectat a l'esquerra per Sant Esteve (amb una túnica en la qual es representa el seu martiri) i a la dreta per Sant Agustí (amb la mitra de bisbe). Això es deu a la llegenda que diu que quan s'estava celebrant el seu funeral baixaren del cel Sant Esteve i Sant Agustí per enterrar-lo ells mateixos. A l'esquerra de Sant Esteve hi està representat el fill del Greco, Jorge Manuel, que assenyala amb un dit cap a l'escena principal i al mocador porta una inscripció amb la firma del Greco. Darrere de Jorge Manuel hi està representat un monjo franciscà. A l'extrem dret hi ha un clergue amb els braços oberts i al seu costat el rector Andrés Núñez oficiant missa. Darrere d'aquestes figures principals trobem un grup de personalitats coetànies al Greco, entre elles el propi autor. Així, aquestes persones que apareixen són 200 anys posteriors a la mort del senyor d'Orgaz.

L'àngel és l'encarregat de portar l'ànima del difunt al cel, que trobem representada en forma de nadó; a més, el Greco l'utilitza per unir el pla celestial amb el pla terrenal. Al centre del pla celestial trobem Jesús, la Verge Maria i Sant Joan Baptista conformant un triangle. A la dreta del triangle observem Sant Pau, Sant Tomàs i Felip II, gran defensor del catolicisme. A l'esquerra de la Verge apareix Sant Pere representat amb les claus del paradís, a més de tres personatges de l'Antic Testament: Noè amb l'arca, Moisès amb les taules dels deu manaments i David tocant una arpa. En totes aquestes figures, l'autor mostra ja el típic allargament de les figures, així com la seva tendència a l'horror vacui, la por al buit que el condueix a omplir tot l'espai del llenç.

Cromatisme i Il·luminació

La gamma cromàtica és àmplia i a més del negre s'apliquen amb abundància els colors característics de la paleta de Tintoretto, una de les seves influències principals: blau, vermell, blanc i groc. Aquest últim, color càlid que psicològicament s'acosta a l'espectador, és el dominant en els vestits de les dues figures de la part inferior central, que destaquen així sobre el fons negre de les indumentàries dels qui assisteixen a l'enterrament.

La il·luminació és irreal, ja que no prové de cap de les fonts representades al quadre ni s'insinua cap procedència externa. Serveix per modelar el volum de les figures i a més té un caràcter simbòlic: és brillant al cel, fent referència a allò diví, i apagada a la terra.

Influències i Llegat

La formació bizantina del Greco és evident en el misticisme que desprenen alguns dels seus personatges. A això s'hi afegeix el dinamisme compositiu i el cànon allargat de les figures de Miquel Àngel, i el ric cromatisme venecià de Ticià i Tintoretto.

La seva obra va tenir una influència escassa després de la seva mort, a causa del canvi de gust barroc. El seu mèrit no va ser reconegut fins al segle XIX, i es va consolidar amb l'arribada de l'expressionisme al segle XX.

Comparació amb 'L'Enterrament d'Ornans'

Des del punt de vista compositiu, la part inferior de l'obra ha estat comparada amb L'Enterrament d'Ornans de Courbet. No obstant això, en aquesta última obra l'autor incideix en la realitat quotidiana i obvia qualsevol referència al món celestial.