Grècia Antiga: Polis, Societat, Guerres i Economia de l'Hèl·lade
Enviado por Chuletator online y clasificado en Griego
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,95 KB
Grècia Antiga: Etapes, Polis i Expansió Mediterrània
La Grècia Antiga es divideix en tres grans etapes: Arcaica, Clàssica i Hel·lenística. Els grecs es van estendre per la Mediterrània, creant nombroses colònies.
Les Polis Gregues: Organització i Independència
Al segle VIII aC, durant la primera etapa de la Grècia Antiga, els grecs estaven organitzats en polis. Aquestes eren petits estats compostos per una ciutat i les terres de conreu dels voltants. Les polis eren independents entre elles, i les més importants eren:
- Atenes
- Esparta
- Tebes
- Corint
Tots els habitants compartien una mateixa forma de vida i cultura. La cultura grega es definia per la llengua, la literatura, la religió i es manifestava en celebracions esportives. Els grecs anomenaven Hèl·lade al conjunt de territoris de cultura grega.
L'Aristocràcia i la Societat de les Polis
Les polis estaven dominades per un petit nombre de famílies, conegudes com a aristocràcia. Els aristòcrates eren els propietaris de les terres, monopolitzaven el poder polític i eren els únics que podien comprar armament de ferro i cavalls.
Els camperols, amb poques possibilitats de tenir terres en propietat per millorar les seves condicions de vida, van protagonitzar una important emigració cap a l'exterior.
L'Expansió Colonial Grega: La Magna Grècia
Al principi, els grecs van colonitzar el nord de Grècia, el sud de la península Itàlica i l'illa de Sicília. Els dos últims territoris van ser coneguts com a Magna Grècia.
Atenes i Esparta: Rivalitat i l'Ascens de Macedònia
Atenes i Esparta van ser les polis més importants i la seva rivalitat va permetre l'ascens d'un nou estat que, finalment, va unificar tota Grècia: Macedònia.
Atenes: Conflictes Socials i Reformes Democràtiques
Al segle VI aC, Atenes va viure un enfrontament entre l'aristocràcia latifundista, els camperols sense terres i la burgesia comercial. Aquest conflicte va portar a un seguit de reformes socials i polítiques, establint a Atenes un règim de democràcia limitada.
Esparta: Societat Militaritzada i Expansió
La situació d'Esparta era molt diferent. Aquesta polis es caracteritzava pel seu afany expansionista i la seva societat era altament militaritzada, distingint-se per una educació fonamentada en la disciplina guerrera.
Les Guerres Mèdiques: Victòria Grega i Ascens d'Atenes
Les guerres entre els grecs i els perses es van conèixer com a Guerres Mèdiques. En la primera guerra contra els perses, els soldats grecs, els hoplites, es van imposar en la Batalla de Marató (490 aC). Uns anys després, els perses van ser derrotats en la batalla naval de Salamina. La guerra va acabar amb el triomf dels grecs i l'augment del prestigi d'Atenes.
L'Hegemonia Atenenca i la Lliga de Delos
Atenes va dirigir el món grec en dominar la Lliga de Delos, enriquint-se amb les aportacions econòmiques de la resta de polis.
La Guerra del Peloponès i la Caiguda d'Atenes
Esparta va crear una coalició contra Atenes: la Lliga del Peloponès. La rivalitat entre les dues lligues va acabar en un conflicte armat, la Guerra del Peloponès, en la qual Esparta va posar fi al predomini d'Atenes.
Estructura Social Espartana: Esbarciates, Periecs i Ilotes
La societat espartana estava dividida en tres grans grups:
- Esbarciates: Ciutadans amb drets polítics, dedicats principalment a la guerra.
- Periecs: Persones lliures, però sense drets polítics, que es dedicaven a l'agricultura, l'artesania i el comerç.
- Ilotes: Esclaus de l'estat, dedicats a tasques agrícoles i al servei domèstic.
L'Economia de l'Atenes Clàssica: Agricultura, Artesania i Comerç
L'Atenes clàssica era rica gràcies a l'agricultura, que es practicava a les terres de l'Àtica. Els conreus principals eren el blat, la vinya i l'olivera. També hi havia ramaderia.
Artesania Atenenca: Ceràmica, Tèxtil i Mineria
L'activitat artesanal més important era la ceràmica, que es decorava amb formes geomètriques i figures humanes. També es feien recipients grans per guardar aliments, vi, perfums, etc. Altres artesans es dedicaven al tèxtil.
També tenia molta importància la mineria i el treball a les pedreres, d'on s'obtenia el marbre que es feia servir per construir edificis religiosos.
El Comerç Marítim des del Port del Pireu
El comerç el duien a terme els mateixos artesans a les seves botigues i els venedors ambulants. El comerç s'efectuava des del port del Pireu.