Grècia Antiga: Història, Art i Arquitectura (Guia Essencial)

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,35 KB

Grècia Antiga: L'Home com a Mesura de Totes les Coses

Context Històric i Evolució Artística

Període Arcaic (s. VII - 499 aC)

Comprèn des de l'establiment dels pobles grecs a la península dels Balcans fins a les Guerres Mèdiques. S'inicia amb els primers Jocs Olímpics.

  • Desenvolupament cultural: Sorgeixen els poemes èpics (Ilíada i Odissea) i el naixement de la filosofia.
  • Art: Primers trets dels ordres arquitectònics dòric i jònic. Recerca de l'antropocentrisme i l'ideal clàssic.
  • Obra destacada: Kóre del Pèplum.

Període Clàssic (499 aC - 323 aC)

Època d'esplendor econòmica i política. Atenes (on es desenvolupa la democràcia) i Esparta destaquen per la seva rivalitat. Pèricles és el personatge representatiu.

  • Cultura: Gran esplendor de les arts i les ciències (autors com Políclet i filòsofs com Sòcrates).
  • Conflictes: Guerres Mèdiques i la Guerra del Peloponès.

Període Hel·lenístic (323 aC - 146 aC)

L'art abandona l'idealisme clàssic:

  • Escultura: Major realisme, expressivitat, dinamisme i diversitat temàtica.
  • Arquitectura: S'abandona la proporcionalitat clàssica, sorgeixen noves tipologies i hi ha una major monumentalitat.

Obres representatives de l'art grec: El Partenó (Clàssic), Altar de Zeus (Hel·lenístic), Discòbol (Clàssic).

Característiques Fonamentals de l'Art Grec

Antropocentrisme
Art humanitzat fet a la mesura de l'home, deixant de banda el monumentalism.
Racionalitat
L'equilibri i l'harmonia s'aconsegueixen mitjançant el càlcul matemàtic i l'ús del cànon. Destaquen els cànons de Políclet i Lísip de Sició.
Bellesa Ideal
Art estètic que cerca aconseguir la bellesa màxima a partir de l'harmonia, l'equilibri i la proporció.
Naturalisme Idealitzat
Art naturalista que cerca la representació de la natura i de l'ésser humà, però de forma idealitzada.

L'art grec esdevé un model de referència per a les cultures posteriors.

Marc Geogràfic i Organització Política

Comprenia la meitat sud de la península Balcànica, les illes que l'envolten i l'Àsia Menor. Era un territori muntanyós, amb valls estretes i costes retallades.

Organització en Polis

S'organitzaven en polis (ciutats independents) amb moneda, govern i exèrcit propi. Posteriorment, es van expandir pel Mediterrani formant colònies. Sota la direcció d'Alexandre el Gran, van formar un gran imperi.

Arquitectura Grega

Urbanisme Grec

L'urbanisme neix a Grècia. Els grecs van ser els primers a planificar i ordenar el creixement de les ciutats, buscant que cada part i cada edifici guardés proporció i harmonia amb la resta.

Factors condicionants:
  • Caràcter independent de les polis.
  • Topografia muntanyosa del terreny.
  • La democràcia.

El Pla Hipodàmic

Sistema de carrers rectilinis que s'entrecreuen en angle recte. Aquest pla va exercir una gran influència en etapes posteriors, des dels romans fins als nostres dies.

Característiques de l'Arquitectura Arquitravada

L'estructura dels edificis es basa només en línies horitzontals i verticals (no utilitzen arcs ni voltes).

Elements i Principis Constructius:
  • Elements principals: Les columnes i els murs isòdoms.
  • Harmonia visual: Es busca a partir de les línies, les proporcions, els càlculs matemàtics i les correccions òptiques.
  • Antropocentrisme: L'arquitectura està feta a mesura de l'ésser humà i rebutja la monumentalitat excessiva.

La recerca de l'harmonia va conduir a l'establiment de tres ordres arquitectònics: Dòric, Jònic i Corinti.

Tipologies Arquitectòniques

Les principals construccions eren: temples, teatres, àgores, stoes, gimnasos i estadis. Totes les construccions es policromaven.

El Temple Grec: Edifici Principal

El temple és l'edifici principal de l'arquitectura grega. La seva funció era guardar la imatge del Déu o la Deessa. La planta més comuna és la rectangular, tot i que en algunes ocasions pot ser circular (tholos).

Com que la majoria de les cerimònies religioses es feien a l'exterior, es donava més importància a l'aspecte exterior que a l'interior.

Estructura Interna del Temple:

L'estructura interna era simple: una sala central flanquejada per dues sales més petites, que li donaven un aspecte simètric, però amb funcions diferencials:

Naos (Cella)
Estança principal i central del temple on es guardava la imatge del Déu.
Pronaos
Pòrtic d'entrada situat a la part davantera.
Opistòdom
Sala posterior on es podien guardar les joies i tresors relacionats amb el Déu.

Entradas relacionadas: