Grècia Antiga: Època Arcaica i Colonització
Enviado por Chuletator online y clasificado en Griego
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,24 KB
El Món Grec: Època Arcaica
La història de Grècia Antiga es divideix en 3 grans etapes: Arcaica, Clàssica i Hel·lenística. Els grecs van estendre la seva civilització per la Mediterrània creant colònies.
A partir dels segles VIII aC i fins al VI aC té lloc la primera etapa de la Grècia Antiga. Els grecs estaven organitzats en polis: petits estats compostos per una ciutat i les terres de conreu dels voltants. Les polis eren políticament independents entre elles. Les més importants eren Atenes, Esparta, Tebes i Corint.
Tot i la divisió política de les polis, tots els habitants compartien una forma de vida i cultura. La cultura grega es definia per la llengua, la literatura, la religió, i es manifestava en celebracions esportives. Els grecs anomenaven Hel·lade al conjunt de territoris de cultura grega.
El Domini de l'Aristocràcia
Les polis estaven dominades per un petit nombre de famílies: l'aristocràcia. Els aristòcrates eren els propietaris de les terres, monopolitzaven el poder polític i eren els únics que podien comprar armament de ferro i cavalls.
La resta de la població, majoritàriament camperols, tenien poques possibilitats de tenir terres en propietat i volien millorar les seves condicions de vida. Aquest fet, unit a les dificultats per alimentar-se degut al creixement de la població, van provocar una important emigració cap a l'exterior.
El Procés de Colonització
La colonització grega va tenir lloc entre els segles VIII i VI aC. Al principi els grecs van colonitzar el nord de Grècia, el sud de la península Itàlica, i l'illa de Sicília; aquests dos últims territoris els van anomenar Magna Grècia.
Atenes i Esparta van ser les polis més importants de l'antiga Grècia; tot i així, la rivalitat i les lluites entre les diverses polis van permetre l'ascens d'un nou estat que va unificar tota Grècia: Macedònia.
Durant el segle VI aC a Atenes es va donar un enfrontament entre l'aristocràcia latifundista i els camperols sense terres i la burgesia comercial. Aquest enfrontament portaria un seguit de reformes socials i polítiques.
Va ser així que al segle V aC es va instaurar a Atenes un règim de democràcia limitada.
Molt diferent era la situació d'Esparta; una polis que es va caracteritzar pel seu afany expansionista. La seva societat era molt militaritzada i es distingia per una educació fonamentada en la disciplina guerrera. El seu règim polític contrastava amb el sistema democràtic d'Atenes.
Al segle VI aC es va donar un seguit de guerres entre grecs i perses, que es van conèixer com a Guerres Mèdiques.
En la primera guerra contra els perses, els soldats grecs, els hoplites, es van imposar en la batalla de Marató (490 aC); uns anys després els perses van ser derrotats en la batalla naval de Salamina. La guerra va acabar amb el triomf dels grecs i l'augment del prestigi d'Atenes.