Grècia Antiga: Arquitectura, Art i Cultura
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en catalán con un tamaño de 8,72 KB
Grècia:
La cultura grega és la base del món occidental. La història de Grècia es divideix en: Període Arcaic (s.VII-VI a.C), Període Clàssic (s. V-IV a.C), Període Hel·lenístic (s.IV-I a.C).
Urbanisme:
Polis - 3 punts al voltant dels quals es desenvolupa la vida dels ciutadans:
- Zona sagrada: Temples, santuaris per al culte a déu.
- Zona Civil:
- Edificis públics (Àgora i places, gimnasos i estadis)
- Edificis privats (cases on habitaven)
- Zona Lúdica: (llocs on desconnectar i divertir-se, teatre).
Ordres grecs:
- Ordre Dòric: columnes robustes, capitell senzill (equí, collaret i àbac), cornisa sobre el capitell, coronades (amb ratlles), tenen: tríglifs i mètopes entre les cornises i les columnes (fris discontinu), base circular.
- Ordre Jònic: Apareix en l'època clàssica, incorpora la base de la columna, capitell en forma de voluta, entaulament: arquitrau, fris, cornisa. Columnes menys robustes, elements geomètrics.
- Ordre Corinti: Fust més prim i més detallat, fulles al capitell, columna més esvelta, entaulament (cornisa recta, fris continu, arquitrau 2 parts), = ordre jònic.
Partenó:
Espai cronològic: 447 i 438 a.C, erigit en temps de Pèricles, després de la victòria sobre els perses a la batalla de Salamina.
Espai cultural: Època clàssica grega. Importància dels arquitectes, apareixen els seus noms i són coneguts. Els temples han de ser simètrics i harmònics.
Estil: Estil clàssic, dòric de l'Antiga Grècia.
Estil clàssic:
- Arquitectura: Importància de la simetria en les construccions, mantenen les proporcions humanes, decoració harmoniosa i equilibrada, arquitectura arquitravada.
- Escultura: Representar la proporció harmònica del cos humà, van establir el cànon de bellesa perfecte.
- Pintura: Després del s. V la pintura es va considerar un art menor.
Planta: Planta rectangular, temple perípter, octàstil (de columnes dòriques). Té dos pòrtics hexàstils. Al centre estàtua criselefantina d'Atenea. Té una escalinata. Opistòdom. Distància entre les columnes sempre =. Elements que sostenen, columnes i murs. Teulada i base bombats. Tríglifs sempre coincideixen amb les columnes. Sala del Partenó, on deixaven les ofrenes a Atenea.
Significat: Va ser concebut com un símbol del poder polític i econòmic d'Atenes enfront dels perses i les altres polis.
Funció: Litúrgica i religiosa.
Erectèon:
Cronologia: 412 i 406 a.C
Espai històric: Es va portar a terme durant la guerra del Peloponès, en la qual les polis gregues es van enfrontar entre elles.
Espai cultural: Gran importància de l'arquitectura i l'escultura, nivell molt acurat i donarà a un període d'encara major esplendor.
Estil: Jònic de la Grècia clàssica. L'edifici no seguia els cànons que establia el classicisme arquitectònic grec, manca d'unitat, inici de complexitat introduïda posteriorment a l'hel·lenisme.
Planta: S'adapta al terreny, cos rectangular gran se li adossen dos més petits. Temple hexàstil, davant ni tríglifs ni mètopes, columnes jòniques de diferent mesura, sala més gran la d'Atenea, després 2 sales de Posidó i Erecteu, la següent sala d'Erecteu i sota el temple de les cariàtides (dones que havien estat esclavitzades, condemnades petrificades a mirar el Partenó, triomf d'Atenea). Estàtues mitològiques de decoració. Olivera i roca. Planta totalment caòtica, res a veure amb els ideals de simetria i harmonia. Entrada principal situada a l'Est. 4 façanes diferents amb pòrtics de columnes sobre una escalinata.
Significat: Zeus va fer una competició per averiguar qui seria el déu protector d'Atenes. Posidó i Atenea es van enfrontar. Posidó va clavar el seu trident a la roca i va fer brollar aigua i Atenea va fer créixer una olivera. Va vèncer Atenea.
Funció: Litúrgica i de culte, dedicat a Atenea i Posidó.
Cariàtides: Estava prohibit representar dones nues, feien servir la tècnica de draps mullats. Protegien el coll amb una gran massa de cabell darrere. Contrapposto de Policlet: per a que no quedin rígides adoptaven una posició. No tenien braços, i si en tenien sempre subjectaven alguna cosa.
Atenea Niké:
Espai cronològic: any 499 a.C.
Espai Històric: Reflex de la història d'Atenes. Ocupa l'indret on hi hagué un temple anterior destruït. No es va acabar fins després de la mort de Pèricles.
Espai cultural: S'emmarca dins de la cultura Grega. Atenes en el moment de major poder econòmic i polític. Artistes reconeguts.
Estil: Clàssic, jònic de l'antiga Grècia. Característiques de l'estil: Columnes jòniques amb fust monolític, petites dimensions, escala humana, fris continu, relleus mitològics.
Planta: Rectangular, planta molt simple, amfipròstil i tetràstil, dos pòrtics als costats curts, pronaos. Columnes jòniques, fris continu, espai intens ocupat per una sola estança - naos, on hi havia una estàtua d'una deessa. Marbre. Elements sustentadors: murs.
Significat: Dissenyat com a un edifici religiós. No estava dedicat a acollir assemblees.
Funció: Religiosa i commemorativa.
Antecedents: Es basa en tots els edificis grecs fets en l'època arcaica en models en l'època clàssica. Edifici que fa referència obligada per l'arquitectura jònica, per l'harmonia de la construcció.
Teatre Grec:
Diàmetre de 120 m. Forma de ventall obert. Dividit en 22 parts on seia la gent. Aprofitaven els turons per construir els teatres, als afores de la ciutat, a l'aire lliure. No hi havia porta d'accés, eren espectadors gratuïts. Amb el pendent del teatre, la visió i audició eren perfectes. Contraforts sostenien el teatre. En l'altar de Dionís es sacrificaven animals. En l'evolució del teatre Roma es dona més importància als actors, l'escena es fa més gran i es dona més importància a l'orquestra, que passa a ser semicircular. El teatre romà es fa un element urbà, utilitzant la vessant. Variacions del teatre: amfiteatre, camp de futbol, plaça de toros.
Altar de Zeus:
Cronologia: 166 al 156 a.C
Espai històric: L'altar fou encarregat pel rei Èumenes II, per commemorar les victòries del seu pare.
Espai cultural: En l'època hel·lenística es van posar de moda els grans altars, dedicats a déus. Els autors d'aquest altar grec, foren nombrosos i es coneixien els noms dels tallers gràcies a les firmes.
Estil: Pertany a l'escola de Pèrgam, forma part de l'estil hel·lenístic.
Planta: Quasi quadrada, escalinata, perípter, jònic, envoltat de columnes, columnata, baluards, grades 3 metres d'alçada. Podium massís, fris continu, a dins un pati amb un altar (amb figures) per dur a terme cerimònies i sacrificis, proporció dels elements, fris amb figures amb molt de relleu, on s'hi representaven diferents escenes. Elements que suporten: baluards i columnes i murs de càrrega. Arquitectura arquitravada plana.
Significat: Significa la congregació de Pèrgam com a polis hereva del lideratge d'Atenes.
Funció: Dues funcions complementàries, la religiosa i propagandística del poder de la ciutat de Pèrgam.
Escola de Pèrgam: Ulls fora, arrugues al front, boca oberta, venes marcades, evolució de les vestimentes de les dones de l'època clàssica (cariàtides) fins l'època hel·lenística. Pentinats amb molt de volum, gust per l'anècdota i postures eròtiques, gran evolució en la representació dels cabells de l'època clàssica a l'hel·lenística.