Gravetat i Aigües Continentals: Fenòmens Erosius i Desplaçaments
Enviado por Chuletator online y clasificado en Geología
Escrito el en catalán con un tamaño de 3,24 KB
Gravetat i Aigües Continentals: Fenòmens Erosius
Gravetat: És un fenomen de vessant. L’aigua facilita o accelera els fenòmens següents per meteorització: serveix com a lubricant, aïllant la massa del sòl...
Caigudes
Es desprenen blocs amb un recorregut (aire). Han de ser zones amb una pendent elevada. Exemples: gelifracció, aigües subterrànies, rius, mars, sotscavament dels penya-segats...
Lliscaments
Masses de roca que es desplacen per una superfície de lliscament. Pot ser translacional (superfícies rectes) o bé rotacional (superfícies còncaves).
Moviments en Massa
Els materials desplaçats es comporten com a fluids. Són poc consistents, per exemple: argiles, sorra, sediments (no compactes), o masses rocoses compactes amb aigua... Tixotropia: és la propietat d’alguns fluids que els permet passar d’estat gel (plasticitat elevada) a fluids. Quan el terreny té una gran quantitat d’aigua i amb l’ajuda de petites o grans vibracions en el terreny (provocades per estampides, allaus, sismes, etc...) provoquen els moviments en massa.
Segons el tipus de material que afecten, es classifiquen en:
- Reptació: (pendent inclinat amb fenòmens d’hidratació i deshidratació)
- Solifluxió: (zones periglaciars, zones de tundra produïdes per saturació de l’aigua – glaç, desglaç)
- Colades de Fang: (zones amb sòls argilosos, amb partícules fines com la cendra volcànica. Zones amb saturació d’aigua de manera sobtada)
Aigües Continentals i Erosió
Aigües d’Aixaragallament
Són aigües que trobem a la major part del planeta i apareixen degut a la precipitació. Aquesta es pot infiltrar o bé pot circular en superfície. L’aigua que actua en superfície és un agent geològic molt important, el seu efecte depèn del tipus de sòl. Si ha estat prèviament meteoritzat i l’ha des agregat, l’efecte és més gran. Quan hi ha precipitació, les fulles o tiges poden retardar o frenar l’aigua. Això dona més temps a l’aigua perquè s’infiltri de tal manera que hi ha menys erosió.
L’erosió Laminar
És el desplaçament o erosió de la primera làmina de la superfície que no s’ha pogut infiltrar. És diferencial. Quan l’aigua deixa de tenir tanta entitat, es formen uns fils, i després es formen solcs de pocs cm de diàmetre. Quan hi ha presència de varis m de fondària s’anomena Xaragall, i un conjunt de Xaragalls s’anomena Badland. Quan els xaragalls s’uneixen formant canals de desenes de m, es formen Barrancs. Els terrenys argilosos i la falta de vegetació són factors que solen intervenir en aquest procés.
Intensitat de l’Erosió
- Erosivitat: És la capacitat erosiva d’un agent (+H2O, - temps = + Erosivitat)
- Erosionabilitat: És la facilitat en què un terreny és erosionat. Això depèn de la vegetació, la naturalesa del terreny i el pendent. Gràcies a això podem fer una predicció de la resposta erosiva, però també s’ha de tenir en compte la climatologia.