Graus de Realitat i Coneixement en Plató: Teoria de les Idees
Graus de realitat i coneixement en Plató
En aquesta redacció es plantegen els conceptes de graus de la realitat i graus del coneixement, essencials en la filosofia de Plató. Però, a què fan referència cada terme i quina importància tenen per a ell? Les respostes a aquestes preguntes les tractarem d'explicar utilitzant els seus raonaments.
La teoria de les idees i el dualisme
Primer parlarem de la teoria de les idees. Aquesta parla d'un dualisme ontològic i epistemològic. A nivell ontològic, Plató distingix la realitat intel·ligible i la sensible. Segons Plató, hi ha tres graus de realitat.
En el primer hi ha el món intel·ligible, que són idees ocultes a la vista, però que es veuen per la intel·ligència. Ací les idees són eternes, perfectes i immutables. A més, es troben els objectes matemàtics.
El segon grau de realitat és el món sensible, marcat pel canvi constant. Ací es troba tot el que podem percebre pels sentits. Aquest és un món d'aparences i realitats materials subjecte a la corrupció. Com a grau de realitat mínim estan les imatges, visions deformades de la realitat.
Opinió versus coneixement científic
Llavors, quina relació hi ha entre els dos mons? Plató vol donar a entendre que tot el bell i el bo que apreciem al món, es duu a gràcies al fet que imita l'ordre del món de les idees.
Però quina relació guarden els graus de realitat amb el saber? Plató distingix dos nivells de grau de saber: el coneixement científic i l'opinió. El primer és veritable i objectiu. La seua font és la intel·ligència i no els sentits. Per a Plató és l'autèntic saber.
D'altra banda, parlem de l'opinió: el saber sobre la realitat sensible i material. És un món confús i poc fiable, ja que canvia i es basa en els sentits.
La línia dividida i el mite de la cova
Plató explica tots els graus de coneixement mitjançant una línia que col·loca segons el valor de coneixement de la veritat. Hi ha quatre esglaons:
- Imaginació (forma part de l'opinió)
- Crença (forma part de l'opinió)
- Pensament (forma part del coneixement)
- Intel·ligència (forma part del coneixement)
Però si del món sensible no en podem trobar cap coneixement, com arribem al món intel·ligible i al coneixement veritable? Plató soluciona això amb la dialèctica socràtica. Per arribar al món de les idees cal passar per un procés educatiu: primer mitjançant el pensament matemàtic i finalment amb la contemplació d'idees i la idea del Bé.
Tota l'explicació queda aclarida en el seu mite de la cova. Ací trobem els dos mons: el sensible a l'interior de la cova i l'intel·ligible a l'exterior.
Epistemologia i el govern dels filòsofs
En segon lloc, epistemològicament parlant, està d'una banda l'opinió, que són les ombres que veuen els presoners i el ressò de les veus que consideren reals, i d'altra banda trobem el coneixement, que és la contemplació dels objectes reflectits en el món exterior. Seguidament, els objectes en si i el sol. La pujada del presoner seria el procés educatiu.
Per a Plató només poden governar els filòsofs, ja que com són educats amb la dialèctica, han arribat a contemplar la idea del Bé. A més, el governant ha de dominar l'ànima.
Influències filosòfiques de Plató
Cal remarcar que Plató va ser influenciat per persones que el van portar a les idees:
- Els pitagòrics: li van fer descobrir la relació cos-ànima, el menyspreu del cos i les matemàtiques.
- Parmènides: amb ell distingix entre opinió i coneixement.
- Heràclit: es va quedar amb el menyspreu del món sensible.
- Sòcrates: va aprendre el concepte d’educació i dialèctica, i l'intel·lectualisme moral.
En canvi, Plató rebutja les idees dels sofistes i les dels filòsofs naturals.
Conclusió
En conclusió, Plató diferencia entre diferents graus de saber: d'una banda, l'opinió basada en l'observació del món sensible i, d'altra banda, la ciència basada en l'observació del món intel·ligible. En aquest últim es troba la idea del Bé, a la qual s'arriba només a través de l'educació, basada en la dialèctica socràtica.
Gràcies a aquest procés educatiu, els filòsofs aconseguixen arribar al coneixement de l'autèntica veritat i explicar la seua concepció de la realitat del món al poble, mitjançant l'ocupació del càrrec del govern.