Graus dia acumulats i altres conceptes agrícoles

Graus dia acumulats (GDA)

Sumatori de les temperatures mitjanes enregistrades per sobre d’una temperatura base i a partir d’un moment inicial.

Tbase

És la temperatura a partir de la qual la planta no avança. Aquesta no la coneixem en les MH. Per tant agafem com si fos 0º en les mala herba d’hivern. En les de primavera s’agafa la T-base del cultiu on és troba la mala herba. Si un dia gela (menys de 0º), no sumem graus. Per tant no avançarà. És comença a agafar dades climatològiques a partir de la germinació, perquè la llavor a sota el sòl ja rep temperatura per estimular-la.

Graus Hidrotèrmics (HTT)

Sumatori dels productes dels potencials hídrics del sòl (per sobre d’un potencial hídric base) multiplicat per les temperatures mitjanes enregistrades (per sobre d’una temperatura base) i a partir d’un moment inicial. És més difícil de saber.

Euphorbia pròstata

Planta C4, anual prostrada. Provinent d’Amèrica, arran de terra. Fulles oposades. Cotilèdons arrodonits i peciolats.

Abutilon theophrasti

Planta de la Índia al segle XVIII. S’intenta cultivar als EUA per cotó. L’any 1980 apareix al Pla d’Urgell. No es podia controlar (molta expansió amb fem). Planta anual, erecta. Tomentosa amb pèls simples. Cotilèdons cordiformes. Sedositat, molt suau al tacte.

Herbicides

Vigilar amb els casos de resistències. Presembra: Abans de sembrar ensofates. Preemergencia: Una mica d’aigua i fer germinar les llavors que hi ha al tros i després pots ensofatar. Postemergencia: Si no han estat tractades és fa després. Alguns casos són el Sorghum i l’Abutilon.

Mètodes mecànics

Desherbadors: Fan moure la plántula i la desarrelen. Cal ser curós a l’utilitzar les barilles per no carregar-se la línia de cultiu. La compactació i estructura, l’inclinació i la velocitat són factors que hi intervenen.

Gestió integrada de males herbes (GIMh)

És una part important de les plagues (organismes nocius) i protecció de cultius. La seva finalitat és integrar les millors opcions i eines per convertir els sistemes agrícoles en medis desfavorables per les Mh i minimitzar la possibilitat de la seva supervivència. A més de no créixer ens interessa que no donin molts descendents. És necessari integrar diferents estratègies sense donar prioritat.

Avena sterilis (cogula)

Planta anual d’hivern. Emergència: octubre-gener. Pilositat en marge limbe o nul·la. Ligula membranosa. Quan és molt jove (2 o 3 fulles) i desenterrem la planta i veiem una cariòpside. Neixença esglaonada. Gran longevitat de les llavors. La planta s’autofecunda (descendents caràcters de la planta mare). Adaptada a sistemes convencionals.

Lolium rigidum (margall)

Planta anual d’hivern. Emergència: Octubre – gener. Sense pilositat i amb aurícules. Ligula molt curta. A partir de la 4a fulla té aurícules. Limbe brillant. Base fillols acolorida.

Bromus diandrus

Té molts pèls que cobreixen les beines i les fulles (de gran pot perdre algo). Lígula membranosa. Veina tancada. És una gramínia anual. Les seves llavors duren poc al sòl. Està adaptada a les condicions de mínim cultiu.

Papaver rhoeas

Planta anual d’hivern. Emergència: octubre – gener. Cotilèdons linears i curts. Roseta amb fulles piloses i dividides. Es pot tractar amb vertadera, labor superficial, control químic o ve control mecànic.

Galium

aparine/spurium/tricome: Rèvola. Adherència, a causa de dents que hi ha a la tija i les fulles. Tricome fulles retorçades. Aparine fulls més grossos. Anual d’hivern. Emergència: octubre – febrer. Fulles verticil·lades i amb pèls rígids. Tija quadrangular i amb pèls rígids. Cotilèdons espatulats.

Rizomes

Tiges subterrànies amb creixement horitzontal amb capacitat de generar gemmes o noves tiges en els nusos. Ex. Arundo donax, Agropyron repens, Cynodon dactylon, Sorghum halepense, Urtica dioica, Equisetum ramosissimum.

Estolons

Brots laterals, llargs i prims, desenvolupats a la base de les tiges o de gemmes axil·lars basals. Poden arrelar, generar una nova planta i més tard desprendre’s de la planta mare: Potentilla reptans, Agrostis stolonifera, Paspalum paspalodes, Ranunculus repens, Phragmites australis, Trifolium repens (Cynodon dactylon).

Tubercles

Tija subterrània amb creixement limitat, carnosa i gruixuda degut a l’acumulació de substàncies de reserva. Un entrenús o una sèrie d’entrenussos tuberitzen. Ex. Cyperus rotundus, Arrhenatherum bulbosus, Arum italicum, Helianthus tuberosus.

En roseta plurianual

Roseta a ran del sòl que s’engrandeix, cada any, a partir d’una tija curta poc profunda, originant un sistema de “rosetes de rosetes” sempre visible, verda o amb restes seques. Ex. Plantago lanceolata, Beta vulgaris, Trifolium pratense, Foeniculum vulgare, Reseda lutea.

De soca pivotant persistent

Amb soca (rel i hipocòtil) pivotant, gruixuda i persistent que prop de la superfície del sòl origina gemmes. La planta passa l’hivern en petites rosetes. Per fragmentació de la soca, la planta pot regenerar nous brots a partir de la zona afectada. Ex. Taraxacum officinale, Rumex obtusifolius, Rumex crispus, Rumex pulcher.

Rels de propagació

Ramificacions produïdes a partir de gemmes originades sobre les rels que esdevenen tiges subterrànies verticals que assoleixen la superfície del sòl i desenvolupen noves plantes. Ex. Cardaria draba, Cirsium arvense, Convolvulus arvensis, Calystegia sepium.